EL SÍNODE, GRAN ESDEVENIMENT ECLESIAL
Ai,
si en fóssim més conscients, veuríem el Sínode com el nou intent eclesial de
revaluar les quatre grans Constitucions
del Concili Vaticà II, pretenent aquesta vegada amb una metodologia que
s’ha donat i marcat per tal de que les determinacions preses ho siguin
vertaderament pel i del Poble de Déu, expressió, aquesta, cabdal
del Vaticà II. Després d’un procés –que en diu emblemàticament conversió- vist des d’una completa
visió i perspectives àmplies. La primera i la que dona substractum, i
ver fonament a totes les altres conversions. M’agrada posar-la subratllada per
la sintonia i vivència de les festes pasquals que traspua i amara: “Cridats per l’Esperit Sant a la conversió” que queda reflectit en
aquesta “Oració sobre el poble” al final de l’Eucaristia, conventual per a mi,
d’aquest dijous, passat per als qui em llegiu, i ben present per a mi ara que
us ho escric. I diu així: “Oh Déu, que protegiu els qui esperen en Vós, beneïu
el vostre Poble, salveu-lo, defenseu-lo, guieu-lo, perquè lliure
de pecat, alliberat de l’enemic, perseveri
sempre en el vostre amor”. Això i com a càntic final de l’Eucaristia
matinera en una comunitat de Vedrunes hem entonat aquest Himne que ve podria
passar com a l’himne de les reunions amb el sin-ode (=junts caminar) que anem
fent, encara i amb una visió de més llarg termini, volguda pel papa Francesc, (per
qui demanem a Déu que li doni més ampli espai de salut i de guiatge), almenys
fins passat l’anunciat Sínode del Poble
de Déu de l’octubre del 2028, tant de bo! Poso l’himne en la seva
totalitat perquè té un vigor de proclama i de mobilització que el podríem anar
cantant sovint per mantenir-nos en l’esperit sinodal: “Poble de Déu, Poble en marxa / junts fem camí / Poble de Déu,/ Església que avança, / El Regne ja és aquí.
1.- “Camina al llarg del temps, /
travessa mars pregons, / tan lluny sovint els seus pastors, / tan a prop d’Ell
el Crist lluminós. / És barca, és vela, / és signe i és combat. / Poble mogut
per l’Esperit, / és Poble que canta a la Vida!
2.- “En lluita per la Pau, / som veu
dels sense veu, / que és fosc sovint nostre dolor, / que és dolç el gest de
germanor. / Som força, som Vida, / som llum, som amor. / Poble mogut per l’Esperit,
/ som Poble que estima la Vida!
3.- “Arrelats allà on som, / oberts a tot el món, / enfront del mal tan impotents, / el Crist en creu ens fa valents. / Som lluita, som denúncia, / som pau, som amistat, / som Poble que dona la vida!
Mireu el tall pasqual que té aquest Document final amb les Conclusions del Sínode en el mes d’octubre del 24. En el número 2 és on s’expliciten les motivacions amb claredat i contundència. S’expressa així: “Contemplant el Ressuscitat recordem que “hem estat submergits en la seva mort” (Rm 6,3). Hem albirat les marques de les seves ferides, transfigurades per una nova vida, però gravades per sempre en la seva humanitat. Aquestes ferides continuen sagnant en el cos de tants germans i germanes, també a causa de les nostres culpes. Fixar la mirada en el Senyor no ens allunya de les tragèdies de la història, sinó que ens obre els ulls per reconèixer el sofriment que ens envolta i ens travessa: els rostres dels infants aterrits per la guerra, el plor de les mares, els refugiats que afronten viatges terribles, les víctimes del canvi climàtic i de les injustícies socials. Els seus sofriments han ressonat enmig nostre, no només a través dels mitjans de comunicació, sinó també en la veu de molts implicats personalment amb les seves famílies i amb els seus pobles en aquests esdeveniments tràgics. En els dies en què hem estat reunits en Assemblea, moltes, massa guerres han continuat provocant mort i destrucció, desig de venjança, i pèrdua de les consciències. Ens unim a les repetides crides del papa Francesc per la pau, condemnant la lògica de la violència, l’odi, la venjança, o comprometent-nos a promoure la del diàleg, la fraternitat i la reconciliació. Una pau autèntica i duradora és possible i junts podem construir-la. “La joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen” (GS 1), han tornat a ser les joies i les tristeses de tots nosaltres, deixebles de Crist”. Així cloïa la Nota d’Acompanyament a les Conclusions finals del Sant Pare Francesc: “Que l’Esperit Sant, do del Ressuscitat, sostingui i orienti tota l’Església en aquest camí. Que Ell, que és l’harmonia, continuï fent rejovenir l’Església amb la força de l’Evangeli, la renovi i la condueixi a la unió perfecta amb el seu Espòs (cf. LG 4). Perquè l’Esperit i l’esposa diuen al Senyor Jesús: “Vine” (cf Ap 22, 17).
Aquests dies ens han acompanyats textos bé de l’Antic Testament, per exemple avui Isaïes, ens deia: “Ara no recordeu més els temps passats, no penseu en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer., ¿No us n’adoneu? “Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança”. Pau ens va remarcant una i altra vegada: “Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot l’antic ha passat, ha començat un món nou i tot això és obra de Déu. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva Resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort per poder arribar finalment a ressuscitar. Això em porta a deixar enrere, a oblidar-me dels avantatges que ara menystinc per llançar-me tot jo cap a allò que tinc al davant, corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist”.
Diumenge passat se’ns presentava un Pare d’una generositat fora mida i consideració. Aquest és precisament el goig pasqual que ens ha ofert el Pare en la missió del seu Fill. No em puc estar de dir des de les meves entranyes més i més íntimes: “Déu estima tant, tant, tant el món, que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en Ell tenen vida eterna”. Avui a l’evangeli se’ns presenta l’escena de la dóna adúltera i aquells (que sempre els cita Joan units) mestres de la llei i fariseus delitosos de poder apedregar aquella dona i al mateix temps posar a prova el mateix Jesús. Una escena que jo la posa com a pariona de la del fill pròdig i en la que Jesús amb una actitud sorprenent, sembla que no vol donar i menys la resposta que ells cobegen. Jesús aquí pren una dignitat definitiva en dir sense ni mirar-los: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Expectació. Jesús continua a dibuixar com ho havia fet primer, com si se’n desentengués. Anaren retirant-se d’un a un, començant pels més vells. Jesús s’alça, amb la dona al mig sola. On són? Ningú no t’ha condemnat?. Ella avergonyida diu: Ningú, Senyor. Jesús baixant la veu, li xiuxiueja al cor: Tampoc jo no et condemno! Pausa de compassió amorosa i estimulant: “Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més. Dues escenes de les que fan tremolar de goig i de tendresa. No sé perquè la litúrgia ens ha posat l’una a tocar de l’altra aquests escenes pregonament pasquals. A Jesús més l’interessen les persones, més que les seves biografies contaminades.
Precisament i reblant el tema sinodal. Hi ha una presència exquisida de les dones en el teixit sinodal. El papa Francesc ha subratllat que el sínode és una resposta que fa honor a les dones per la seva presència i acció eclesials, que es vol incrementar i valorar cada dia més invitant-les a compartir una difosa ministerialitat, formant un poble de deixebles missioners i misericordiosos. Al cor de la sinodalitat ens presenta Maria Magdalena com l’apòstola dels apòstols. I afegeix la seva dependència mútua encarna el cor de la sinodalitat. “Ha sorgit l’aspiració d’ampliar les possibilitats de participació i d’exercici de la coresponsabilitat diferenciada de tots els batejats, homes i dones. En el punt 60 llegim: “En virtut del baptisme, homes i dones gaudeixen de la mateixa dignitat en el poble de Déu. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per aconseguir un reconeixement més ple dels seus carismes, de la seva vocació i del seu lloc en els diferents àmbits de la vida de l’Església, en detriment del servei a la missió comuna. Les Escriptures donen testimoni del paper destacat de moltes dones en la història de la salvació. El primer anunci de la resurrecció es va confiar a una dona, Maria de Magdala; el dia de Pentecosta, Maria, la Mare de Déu, junt amb moltes altres dones que havien seguit el Senyor eren presents al cenacle. Les dones constitueixen la majoria dels que assisteixen a les esglésies i són les primeres testimonis de la fe en les famílies. Són actives en la vida de les petites comunitats cristianes i en les parròquies; gestionen escoles, hospitals i centres d’acollida; lideren iniciatives de reconciliació i de promoció de la dignitat humana i de la justícia social. Les dones contribueixen a la recerca teològica i són presents en llocs de responsabilitat en les institucions vinculades a l’Església, en les cúries diocesanes i en la cúria romana. Hi ha dones que desenvolupen funcions d’autoritat o són líders de comunitats. Aquesta Assemblea convida a que s’apliquin plenament totes les oportunitats que ja preveu el dret vigent en relació al paper de les dones, especialment en els llocs on romanen sense implementar-se. No hi ha motius que impedeixin a les dones assumir papers de guiatge a l’Església: allò que ve de l’Esperit Sant no es pot aturar. També resta oberta la qüestió de l’accés de les dones al ministeri diaconal i cal continuar el discerniment en aquest sentit. L’assemblea també convida a donar més atenció al llenguatge i a les imatges utilitzades en la predicació, en l’ensenyament, en la catequesi i en la redacció dels documents oficials de l’Església, donant més espai a l’aportació de dones santes, teòlogues i místiques”. És una pura delícia el número 29 sobre la Mare de Déu. Queda per un altre moment escaient.
Estem
a les envistes de la Setmana Santa; desitgem per a cadascú de nosaltres que
visquem la millor experiència evangèlica i que allò que hem desitjat de
compartir amb Jesús: tota l’esplendidesa d’una resurrecció compartida i d’una
vivència renovada de les promeses del baptisme. Que siguem batejats en l’aigua,
el foc i l’Esperit Sant i això ens porti a viure com a veritables deixebles
missioners misericordiosos. Pasqua, vida nova!
Diumenge V de Quaresma, 6 d’abril del 2025,
Any sinodal i sant. Sabadell