FRATELLI TUTTI
Llegint,
llegint he après de no sé qui, però que tenia molta raó, que abans de tota
altra cosa en començar a pensar en la possible homilia del proper diumenge, ja
a partir del començament de la setmana anterior llegeixo pausadament tots
els textos de la Missa en el nou eucologi (digui’s missalet d’abans) que
es titula “La Missa de cada dia” (Edit. Claret) que us recomano que us hi
subscriviu, perquè us pot servir també per llegir, sempre llegir (és la
meva joiosa mania!) la missa de cada dia (valgui la iteració), no
llegeixo mai sense un boli a mà dreta i un quadern a tocar on escriure les
“pensées” que em venen a tomb. Centrat en cercar el possible o determinadament
clar el tema a tractar, passo immediatament a proposar-me’n el títol, que
sempre he llegit que de tot el que un pot intentar d’escriure, encertar-lo (el
títol), ja val per tot el què després pots escriure. Avui no hi ha alternativa:
he de parlar dels pobres “invisibilitats”,
més que invisibles, perquè això és fruit d’un oblit “actuat”, per més que no ho
pugui semblar. Passo endavant i tempto el títol. Rumiant..., (eureka! Ja el
tinc!). No el veieu què flamant: Fratelli
tutti. Amb llatí per impressionar més! No sabíeu que és una esplèndida
deixa-tresor que ens lliurà l’enyorat Franciscus? M’ha semblat, amb perdó de la
primera pre-proposta que volia posar-hi: “Tingueu els mateixos sentiments de
Jesús” que l’encalçà com a primera benaurança en dues versions: “Benaurats els
pobres en l’esperit” i corregit per Lluc amb un contundent: “Benaurats els
pobres”, sense més, que és (sembla) més autèntic. Avero el llibret “de marres”
de les lleixes que tinc a tocar i només obrint-lo ja se’m presenta un nou títol
que és més poètic però que faria perillar el tema. Us el dic, “I have a Dream”,
perquè vegeu que és ben interessant de preparar-se per anar de ple a la
missa dominical (cosa que ho podríem fer si tinguéssim el llibre de les altres
“marres”). Llegiu, si us plau, els 8 primers números (els documents papals es
citen per números ordinals, no per pàgines). En aquesta entrada, com a vestíbul
de l’encíclica (atenció: diuen encíclica quan l’escrit es considera de primer
rang, altrament se’n pot dir exhortació).
Començant
a llegir... (Cal advertir que hem de posar com a prolegòmens que s’ha de fer
una distinció entre l’era de la informació, distingida de la
successiva era del coneixement i més encara, amb do de pit: l’era de
la saviesa. Que no és el mateix, ni de bon tros i llegint els entesos ens
diuen que normalment no sobrepassem el primer estadi i així ens va: sabem de
tot sense saber gairebé res de res) , dèiem més endavant, suara, que per ser encíclica cal “posar-se les
botes” i no n’hi ha per a menys: Enllaça Fratelli tutti amb Laudato si` i totes
dues amb Sant Francesc d’Assís, patronímic del papa traspassat. Com lliguen les
coses: estil franciscà de totes totes: la seva dèria que ja consta en el títol
complet on recala el tema de fons: “sobre la fraternitat i l’amistat social”.
I explícitament ens parlarà del punyent tema de les desigualtats creixents, que és el tema d’ara i de demà, perquè el
Món com el retratarà amb això de les ulleres “pervassives” o com se digui: en
el primer capítol “ Les Ombres d’un Món Tancat”. He tingut el desvari d’anotar
totes les ombres que com a notícies (ep, només actualitats!) de les
dissonàncies socials d’un diari i me n’he desdit, perquè no vull semblar
pessimista rematat, sinó una persona que sap de quin món es pot parlar: cruix, gemega..
etcètera (mai tan clavat!). Tinc un company que en les seves “aventures
pastorals” demana que s’escriguin, ben clarament, les accions que són
positives, perquè no caiguem en un estrès o en qualsevol malura de les d’ara
totes de salut mental... No sé com li va!
Si
m’ho permeteu només (?) us escric el número 1 perquè vegeu com escrivia aquest
papa de permanent memòria i jutgeu per vosaltres mateixos: “Fratelli tutti,
escrivia sant Francesc d’Assís per adreçar-se a tots els germans i germanes i
proposar-los una forma de vida amb gust d’Evangeli. D’aquests consells
en vull destacar un en què invita a un amor que va més enllà de les barreres de
la geografia i de l’espai. Allí declara feliç
el qui estimi l’altre “tant el seu germà quan és lluny d’ell com quan és a prop
seu”. Amb aquestes poques i senzilles paraules va expressar l’essencial d’una fraternitat oberta
que permet de conèixer, valorar i estimar cada
persona més enllà la proximitat física, més enllà del lloc de
l’univers on hagi nascut o on habita”. Digueu-li al “magnat”, si el veieu, ara
que va per tot arreu amb aquell dit estès com si fos el seu bastó de manaire
omnipresent. Amb aquella mirada que no vull classificar per no embrutar
aquestes línies...
Us
he de posar el número 2, perquè encara ens pot “situar” de veres en el seu
pensament que m’apassiona del tot. “Aquest
sant de l’amor fratern, de la senzillesa i de l’alegria, que em va inspirar a
escriure l’encíclica Laudato si, torna a motivar-me...(que és el meu i
que penso que compartireu com a bons germans de ruta –digues-ne sinodals)...per
a dedicar aquesta nova encíclica a la fraternitat i a l’amistat social. Perquè
sant Francesc que se sentia germà del sol, del mar i del vent, se sabia encara,
més unit als qui eren de la seva pròpia carn. Va sembrar pau pertot arreu i caminà
prop dels pobres, dels abandonats,
dels malalts, dels rebutjats, del darrers”, (descartats afegiria Franciscus).
Ara
em convé posar el número 4 parcialment. “Ell no feia la guerra dialèctica
imposant doctrines, sinó que comunicava l’amor de Déu. Havia entès que “Déu és
Amor: el qui està en l’Amor està en Déu” (primera Carta de Joan 4, 16) D’aquesta manera va ser un pare fecund que
despertà el SOMNI (Dream) d’una societat fraterna, perquè “només l’home que
accepta de trobar-se amb altres éssers en llur propi moviment, no per
retenir-los amb ell, sinó per ajudar-los a esdevenir una mica més ells
mateixos, esdevé realment pare” (És una
cita d’un llibre que us farà descobrir això “el gust per a l’evangeli”. És d’un
autor que mereix llegir-li tot el que va escriure perquè transmet això: “El
gust evangèlic”. El llibre es titula “Exili i tendresa” i també jo n’hi
afegeixo un altre “La saviesa d’un pobre”. Autor: Éloi Leclerc, franciscà
Encara
hi vull afegir alguns trossets d’altres números: Així comença el 4: “Les
qüestions relacionades amb la fraternitat i l’amistat social han
estat sempre entre les meves preocupacions. Durant els darrers anys m’hi he
referit reiterades vegades i en diversos llocs”. D’ell és la frase “hem de ser
pobres i hem de viure amb els pobres”. (Sic!)
En
el número 7: “Així mateix, quan estava redactant aquesta carta, va irrompre de
manera inesperada la pandèmia de Covid-19, que deixà al descobert les nostres
falses seguretats. Més enllà de les diverses respostes que hi donaren
els distints països, s’evidencià la incapacitat d’actuar conjuntament. (Això ho
deia a l’octubre del 2020! Ara estem veient que algú rebrega i escanya les
institucions universals: ONU, OMS etcètera) Anem endavant o com els crancs...
En
el començament del número 8: “Anhelo que en aquesta època que ens toca de
viure, reconeixent la dignitat de cada persona, puguem fer
renéixer entre tots un desig mundial de
germanor. Entre tots: “Heus ací un famós secret
per SOMIAR i fer de la nostra
vida una formosa aventura. Ningú no pot lluitar per la vida aïlladament
|...| Es necessita una comunitat que ens sostingui, que ens ajudi i en
la qual ens ajudem els uns als altres a mirar cap endavant. Com és d’important somiar
“junts”. (No us diu res aquesta paraula? Junts! Sínode!) |...| Tots sols correm el risc de tenir miratges,
en els quals veiem el que no hi ha; els somnis es construeixen junts. Somiem
com una única humanitat, com a caminants (Atenció: sín-ode altra
vegada!) de la mateixa carn humana, com a fills d’aquesta terra que ens alberga
a tots, cadascú amb la riquesa de la
seva fe o de les seves conviccions, cadascú amb la pròpia veu, tots germans.
Us
deixo tranquils. He llegit també... que l’homilia cadascú se l’ha de fer o bé si
no, ens quedarem sense i, a més,
“infantilitzats” si esperem que ens peixin... Encara no teniu l’encíclica?
Teniu llapis o bolígraf i un quadern per a escriure el que l’Esperit us
suggereixi? Estem enfocant ja el número 9... Bon viatge” I si ho comentéssim?
Seria una meravella de gust sinodal, que vol dir evangèlic. Quina
actualitat/coneixement/saviesa tenen
les lectures d’avui, mai com ara, a fe de Déu!
Arrodonim
la cosa: salto al 277: “L’Església valora l’acció de Déu en les altres religions,
i “no rebutja res del què en aquestes religions hi ha de sant i veritable.
Considera amb sincer respecte les maneres d’obrar i de viure, els preceptes i
doctrines que |...| no poques vegades reflecteixen un raig d’aquella Veritat
que il·lumina tots els homes”. Ara continuo i
és per emmarcar-ho: “Però els cristians no podem amagar que “si la música
de l’Evangeli deixa de vibrar en les
nostres entranyes, haurem perdut l’alegria que brolla de la compassió,
la tendresa que neix de la
confiança, la capacitat de reconciliació que troba la seva font
en el fet de saber-nos sempre perdonats-enviats.
Si la música de l’Evangeli deixa de sonar a les nostres cases, a les nostres
places, en el treball, en la política i en l’economia, haurem apagat la melodia
que ens desafiava a lluitar per la dignitat
de tot home o dona”. Per a nosaltres, aquesta deu de la dignitat humana
i de fraternitat està en l’Evangeli
de Jesucrist. D’Ell sorgeix “per
al pensament cristià i per a l’acció de l’Església la primacia es dona a la
relació, al trobament amb el misteri
sagrat de l’altre, a la comunió universal amb la humanitat sencera com a
vocació de tots”.
Sabríeu
trobar en el document del Sínode quan es parla d’Harmonia? Gust, música
d’Evangeli de Jesucrist.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge XXVI de durant l’Any que –recordem-ho
també -estem ja en la pujada de la tardor i els dies s’escurcen, 28, octubre
del 2025 Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada