Homilia del diumenge 18 de gener del 2026

                       AL  PRINCIPI  DE  TOTS  ELS  PRINCIPIS

                                               Tornem a agafar la marxa litúrgica després de les festes nadalenques, gener amunt, que vol dir que en el dia a dia hi trobem l’estímul de refer camí i de refer-nos i fent bona l’expressió de l’enyorat Francesc quan ens digué com a primícia seva: “La Joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix la joia. En aquesta exhortació vull adreçar-me als fidels cristians per invitar-los a una etapa evangelitzadora marcada per aquesta joia, i indicar camins per a la marxa de l’Església en els pròxims anys”. Això ens ho deia el 24 de novembre de l’any 2013, ahir -com aquell qui diu- en iniciar ell i -nosaltres amb ell- el seu pontificat. La gràcia de tot començament: rau en la novetat, en l’audàcia de les propostes. Encara ens ressona molt endins... Amb el fet de poder-nos acompanyar en obrir nous horitzons i en poder ara reprendre la veu estimada amb allò de que en rellegir hi trobem la millor manera d’anar més a fons que en la lectura inicial, per imbuir-nos del què ens diu, ara amb l’afegit de ser-ne llegat pòstum. Els documents en l’Església ni que siguin renovelladors els hi manca de bon principi la “recepció”, l’assumpció que sabem que és lenta i que cal retornar-hi per fer-ne motiu de portar-la a la pràctica de la quotidianitat. Som lents, anem amb retards. Qui ha entrat en les línies mestres del Vaticà II, tot i haver passat només uns seixanta anys? Qui, tu, jo, tants? Ara estem als inicis del pontificat del papa Lleó i haurem de ponderar i fer nostres les primícies del seu pontificat. N’esperem tant per la consonància manifesta amb el nostre estimat Francesc! Tornem al principi de l’exhortació inicial de Francesc. A només poques línies d’haver encetat la Joia de l’Evangeli pren unes paraules de Benet XVI fent-ne inclusió temàtica: “Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans”. “No hem cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’Evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un Esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”.

                                               Ara que ja estem centrats, doncs, podem anar a les lectures de la litúrgia d’avui en allò que inclou de més “fonamentador”. Ho presentarà Isaïes en quatre capítols sobre el Servent de Déu, enviat per restablir les tribus de Jacob i per ser la llum de la salvació, que abasti d’un cap a l’altre de la terra”. Això serà glosat en el salm responsorial amb aquest “Aquí em teniu, Déu meu: vull fer la vostra voluntat. Anuncio amb goig la salvació davant del poble en dia de gran festa”. Quina consonància amb el quart evangeli, on Joan Baptista presenta Jesús com l’Anyell de Déu que salva el seu poble, ara ja en l’Israel coetani de Jesús. Ho tenim precisament en el proemi-himne sobre Jesús, en l’evangeli de Joan, el començament del qual el Verb pren principi justament abans de la Creació. Una altra al·lusió a la manifestació del Déu Trinitari en el baptisme de Jesús que vàrem celebrar diumenge passat. En l’aclamació tenim un altre al·legat al començament de tots els començaments, és a dir al misteri de l’Encarnació en les expressions justament de l’inici de l’evangeli de Joan: “El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. A tots el qui l’han rebut, els concedeix poder ser fills de Déu”. També llegim en la segona lectura el començament de la I Carta de Pau als cristians de la Comunitat de Corint on Pau es presenta com essent apòstol de Jesucrist i parla dels creients com a santificats i consagrats, per als quals desitja gràcia i pau de Déu, el nostre Pare i de Jesucrist, el Senyor”. Com podem veure en la litúrgia d’avui es posen de manifest tot un seguit de començaments com una invitació reiterada a posar-nos altra volta “en Església en sortida”, com era el desig de Francesc, a qui no podem oblidar perquè marca un renovat rellançament eclesial que al final -fins avui mateix- ens va revestir d’una Església en sinodalitat, en la qual estem posats volenterosament i ardida, on ens crida a re/encetar la vivència d’una Església missionera, derivada de la nostra condició de batejats en el baptisme de Jesús.

                                               Com cada inici d’any fem la promoció del llibret de Paraula i Vida que ens guia a la lectura dels evangelis de cada dia, amb el seu comentari adjunt, promoció -tot i que ben poca cosa- com per induir-nos a una iniciació a la lectio divina, que no és ni més ni menys que habituar-nos a la freqüentació a la Paraula de Déu, ja que ens resulta difícil en el tram tram de la nostra atrafegada vida de poder participar de l’eucaristia diàriament. Després d’anys de fer aquesta promoció em sembla arribat el moment de donar un pas més en l’escalada vers una espiritualitat més cultivada, en poder accedir al llibret de la Missa de cada dia on podem amarar-nos de tots els textos de la Missa quotidiana. On hi podem trobar els textos complets que tenim per cada dia. Això ens permet tenir més base respecte de les oracions de la Missa hodierna, facilitant-nos de donar un pas més en l’enriquiment escripturístic i litúrgic per simular(!) la participació en el desenvolupament –i celebració/assemblea- de la Missa en totes les seves parts, unint-nos a les invitacions a fer l’oferiment, participant en les actituds, preguntes i invitacions a fer un seguiment més per menut dels moments successius, evidentment sense consagració, fent allò, però,ens  que sempre se n’ha dit d’una comunió espiritual. Seria portar d’alguna manera el sacrifici de lloança, d’unió amb el Crist, pa de vida i beguda espiritual. Tot el que sigui poder destinar uns moments personals de pregària i de comunió amb Jesús en el lliurament al Pare per a salvació de tota la humanitat. Seria un nou pas de cara a la dignificació del nostre temps, deixant-nos omplir d’una familiaritat amb la Paraula i la Vida de Jesús, aliment espiritual. Dèiem d’encetar noves maneres de qualificar la nostra  relació amb Jesús, Fill del Pare i sostingut per l’acció renovadora de l’Esperit Sant en nosaltres. Entre el 18 i el 25 de gener s’escau la Missa per a la unitat dels cristians, dimensió ecumènica sempre present en l’Església d’avui. Això queda reflectit ja en un dels primers números del Document final del Sínode: “La crida a la joia i a la renovació de l’Església en el seguiment del Senyor, en el compromís al servei a la missió en la recerca de les maneres de ser-hi fidels es fonamenta en la identitat baptismal comuna, s’arrela en la diversitat de contextos en què l’Església és present i troba la seva unitat en l’únic Pare, en l’únic Senyor i en l’únic Esperit. Interpel·la tots els batejats, sense excepcions: “Tot el poble de Déu és el subjecte de l’anunci de l’Evangeli. Aquest -tot batejat- és convocat per ser protagonista de la missió ja que tots som deixebles missioners. El camí sinodal ens orienta, així, cap a una unitat dels cristians plena i visible, com han testimoniat amb la seva presència els delegats de les altres tradicions cristianes. La unitat fermenta silenciosament dins de la santa Església de Déu: és profecia d’unitat per a tot el món”. També hi juga un paper joiós en l’expressió feliç sobre l’harmonia que es concita arreu on Déu ens és Pare comú!

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge II de durant l’any, 18 de gener del 2026.  Sabadell