JESUCRIST, CENTRE DE TOT EL CREAT
Avui,
Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. És la celebració del
domini de Jesús sobre totes les coses i persones, natura inclosa, macrocosmos i microcosmos. Aviat es
diu, sense abastar gairebé res del que cau sota el nostre esguard sensorial,
mental i l’univers ignot. Sota aquesta grandiosa apel·lació englobem cel i
terra. Tot comença més enllà del més enllà, quan Déu decideix prendre natura
humana per portar a terme la renovació de la nissaga humana, modelant-la a
imatge del seu Fill, nat de Maria i predicant el nou Regne de Déu i oferint a
tota criatura la capacitat d’assolir una participació en la vida de Déu. És el
misteri de l’Encarnació en Jesús,
fet imatge visible de Déu i fets nosaltres a imatge i semblança de Jesús. Digne
colofó de tota la celebració in extenso de totes les vicissituds de la vida i
missió tant històrica com metahistòrica de la segona Persona de la Trinitat
Santíssima, o comprehendrem els misteris de la Infància i la Passió i
Resurrecció, més l’enviament de l’Esperit Sant. És en aquest sentit la Festa
Major que junyeix cel i terra en “lloances,
benediccions, adoracions, glorificacions i en accions de gràcies per la
immensa Glòria de Déu U i Tri. Festa que s’afegí al calendari litúrgic amb el
millor encert de fer de Clausura de tot l’any Litúrgic. Els nostres raonaments
ens queden mínims i inadequats per raó de la complexitat del que volem
celebrar. Sort tenim de la fe que -tot i la obscuritat- ens apunta en la
revelació de la qual en traiem el “fet” i només les beceroles de la seva
immensa vastitud de l’entrellat de les innúmeres significacions. Pau el gran
des-velador dels misteris de Jesús en unes poques però significatives puntades
ens atansa als misteris de Déu. Així hi llegim en la carta dirigida als
colossencs: “Ell ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, en qui tenim la
Redempció i el perdó dels pecats. Ell és la imatge del Déu invisible, engendrat
abans de tota la Creació, ja que Déu ha creat per Ell totes les coses, tant les
del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles... Tot ha
estat creat per Ell i destinar a Ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté
unit gràcies a Ell... Déu volgué que residís en Ell tota la plenitud. Déu
volgué reconciliar-ho tot per Ell i destinar-ho a Ell, posant la pau en tot el
que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Davant de les excelsituds del que afirma Pau només podem restar en silenci i -si
en som capaços- en adoració prosternada.
La
Col·lecta fa de calcat ressò de les paraules de Pau. Diu: “Déu bondadós i
entranyable, Vós heu volgut reunir totes les coses en el vostre Fill estimat,
Rei de l’univers. Feu que tota la Creació alliberada de l’esclavatge, us
serveixi fidelment i us glorifiqui per sempre”. L’expressió glorifiqui la solem usar per
adreçar-nos a Déu. Aquest GLÒRIA a Déu Pare, Fill i Esperit Sant... que usem
tan a la lleugera potser, és com portar la solemnitat de Crist Rei a la
pregària més usual.
La
figura del Bon Pastor és omnipresent
en totes les lectures. En la primera lectura presa del profeta Ezequiel, dels
que més es van atansar a Déu entre els profetes de l’Antic Testament, comença
amb aquest re-rubricat “Jo mateix i
desgrana les diverses accions d’un pastor digne de tal nom: “buscaré les meves
ovelles, faré el recompte, les comptaré, les pasturaré, les duré a reposar,
cercaré la perduda, les faré retornar. Les pasturaré totes amb justícia”. I
acaba dient: Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits”
Com sempre el salm 22 canta les excel·lències del Bon Pastor, salm que l’hem
assaborit tantes vegades: celebrem que en Ell “no em manca res”.
El final de la lectura d’Ezequiel em porta com de la mà a l’evangeli d’avui que és, com hem dit manta vegada, com la sublimació de tots els administradors que han fet fruitar els “possibles” del Rei o de l’Amo; també és el digne acabament del seny previsor de les noies del seguici o acompanyament del nuvi a la celebració de les noces celestials. L’evangeli d’avui es presenta com un final de festa amb tota la catifa roja que vulgueu. L’escena és de final, però que l’hem d’entendre més com una paràbola per la riquesa i pregonesa de l’ensenyament que sorpresivament uns i altres veuran el secret de la saviesa del Regne. Acostem-nos-hi amb una atenció suprema per captar l’arcà amagat a bons i no bons. Dirà Jesús als de la dreta, havent separat prèviament les ovelles a la dreta i les cabres a l’esquerra; “Veniu, beneïts del meu Pare” i desgranarà uns quants quan jo tenia fam, em donàreu menjar... Sorpresa que anirà en augment després de la desfilada de les benaurances. Ells es volen excusar fent uns admiratius quan us? L’estupor i l’esbalaïment seran majúsculs quan Jesús acabarà dient el perquè, a més amb la frase que expressa tota la convicció: “us ho dic amb tota veritat; “tot allò que fèieu a cadascú d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a MI”. No cal que posem la sorpresa dels que no feren les obres de misericòrdia referides a Ell. Ja sabem la resposta que és la gran lliçó d’aquesta solemnitat. Déu és servit en les minúcies fetes als petits amb els que ens relacionem cada dia. Això ens porta a donar significació evangèlica, interposant la persona de Crist en tota petita acció en favor dels petits del Regne. La magnificència del començament a les enlairades, àdhuc incomprensibles, grandeses de Jesús Rei, les recollim com a perles en la més entranyable fraternitat: Jesús per un miracle inabastable el servim i trobem, com si ens fes l’ullet en els companys de camí domèstic, quotidià. La grandesa s’amaga en la petitesa. Em fa pensar en aquell llibre de Nuccio Ordine: “La utilitat de l’inútil”. L a gran lliçó de tot l’evangeli, que ens sembla tan llunyà com impossible a primer esguard, resulta que Jesús ens ho fa proper, accessible, “tirat” (ep, atenció que no es tan fàcil entreveure el Rei de tota la Creació en el quotidià!) “Si no us feu com uns infants no entrareu en el Regne dels cels”. Justament a l’aclamació abans d’entrar de puntetes a l’evangeli, cantem: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”, tant a Ell, com ho cantem al Sanctus, com a aquest reguitzell d’infants que Jesús privilegiava i que els beneïa amb l’afecte primorós –diguem-ho- del millor i més Bon Pastor mai vist per aquests verals! Acabem amb la conclusió de l’aclamació: “Beneït el Regne del nostre Pare David, que està a punt d’arribar”. Vestim-nos de Festa Major i celebrem la Grandesa de Jesús en la petitesa dels menuts, espills de la bondat de Déu. Acabem amb aquest “Així Déu serà tot en tots”, de Pau a la segona lectura. “Regne universal i etern: Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau”. Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món. “Crist ahir i avui, Principi i Fi, Alfa i Omega, D’Ell són els temps i els segles. A Ell la glòria i el poder. Per tot l’eternitat. Amén.
P. Josep Mª Balcells.
26 de novembre 2023 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada