DISCERNIMENT I DETERMINACIÓ
Justament
estic escrivint aquestes consideracions en els primers dies de setembre, moment
que alguns periodistes venen a tenir com a començament de cursos (de tants com
reiniciem en tasques múltiples!); àdhuc alguns són de l’opinió de que és com si
encetéssim any i tot! Tornem d’unes vacances, cadascú sap les que ha tingut (?)
i ens disposem a començar o recomençar feines u obligacions quotidianes. Moment
propici per fer una bona pensada sobre el nostre viure-conviure de la “nova
normalitat”, que serà més normalitat que nova. Curiosament, havent decidit
d’enfocar les meves reflexions sobre un tema que jo considero de bon gruix heus aquí que em trobo que el papa Francesc ha
encetat aquest mateix tema sobre el discerniment. Jesuïta com és, li ve
a cor de parlar-ne, perquè aquest any celebrem el cinquè centenari de les
il·luminacions d’Ignasi de Loyola a la cova de Manresa, que van donar lloc després
a escriure “Els Exercicis”, on hi juga el discerniment un paper definitiu. M’alegra
la coincidència i anirem teixint forma i manera de fer el millor discerniment
sobre la normalitat que ens espera
per moments. Posem-nos-hi; ens serà de profit!
És
bo de quan en quan fer una “parada existencial” abans de tornar a la feina del
cada dia. No cal fer els Exercicis com els té previst sant Ignasi que són un
recés d’un mes (!) i sols quan s’han de prendre grans determinacions en
l’orientació de la vida. Nosaltres serem més discrets –la discreció ja és un
discerniment!- i mirarem de “veure”
fent un torn visual panoràmic sobre com porto les coses de la fe-amor; si les
estic vivint amb honradesa i efectivitat de forma, que tingui la sensació
d’estar en el camí gradual (=que vol dir graó a graó, pas a pas) d’allò que em
demanaria Crist o bé jo mateix. I si n’estic mínimament -no dic content- però
sí amb la deguda empenta i coratge i de grat esperonador. És important veure en
què concreto la meva vida de fe-amor en les coordenades (diàries, setmanals,
mensuals) i com a vista de conjunt. No es tracta ni més ni menys que de veure-saber-fer
bé. On recolza la meva fe? Estic content de saber que vaig caminant dia a
dia sota la “llum de la vida” que és la il·luminació que ens ve de Jesús que és
l’aclamació a l’evangeli d’aquest divendres: “Diu el Senyor: Jo soc la llum del
–teu món. És només un començament. Saber de mi sense fer-me trampa. Puc demanar
llum per prendre consciència de qui soc jo per a mi mateix. Soc ardit? Estic
fent la migdiada de l’esperit? Soc de mínims? On ensopego més sovint? Tinc
espais i àmbits de formació, de cultura, de estar a prop d’aquells amb qui tinc
responsabilitat directa? Com em puntuaria a grans estimacions?
Hi
ha un segon apartat en la part central del discerniment i és el “judicar” que és més motivacional. El per què i el per a què faig o deixo de
fer. Fins on arriba la versió vivencial des del substrat d’humanitat i dignitat de persona que es té en estima
íntima. Com visc el Crist, des de descobrir la voluntat de Déu per a mi. Quina
sintonia tinc amb les expressions amb l’estil de fer de Jesús? Agafa la primera
lectura que avui va com dictada ex professo. Subratlla cada frase i veuràs què
és la saviesa cristiana: conèixer què desitja Déu de tu, ara i aquí. Com puc
descobrir la voluntat de Déu en aquests moments, de forma que pugui pregar en
el parenostre: “Que es faci en mi la seva voluntat; el que faria de la seva
voluntat una sintonia, no una imposició, sinó un plaer poder-ho fer com a
demostració d’amor mutu, de consonància, d’amor fidel. Es parla de que
l’ànima que sap i pot i vol meditar.
Com ens costa tant de saber “(descobrir) allò mateix que tenim entre mans?”.
Qui ens podria trobar un rastre de les coses del cel?”. Qui ens podria situar
adequadament en el bo i millor del nostre viure-conviure, sinó la mateixa
saviesa que és do de l’Esperit Sant?
“Així han redreçat els camins les persones que han posat la confiança en
el seu guiatge i han après allò que és del vostre grat, oh Déu!. La saviesa els
ha salvat”. Cantarem en el salm responsorial: “Ensenyeu-nos a comptar
els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Sigueu pacient amb
els vostres servents. Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho
celebrarem amb goig tota la vida. Que l’amabilitat
del Senyor reposi damunt dels seus servents. Doneu encert a l’obra de
les nostres mans”. Ara, d’acord amb aquesta petició vindria la tercera part
de tot bon discerniment i seria l’actuar.
Veure, judicar, actuar.
Penso que per avui ja en tenim prou o massa amb els dos primers passos,
la qualitat ponderada dels dos primers serien determinants de cara a tornar al
fer, a la normalitat de cada dia. No aneu de pressa a fer Propòsits. No caiguem en la trampa de primers
de la pujada de gener... Amb un precís voler posar atenció amb sols un punt, el que sigui. Hem de posar primer
el “DIR espiritual”. Exercici programat, no tant Exercicis! Només posant cinc
minuts de veure cada dia. Abans en
dèiem d’examen de consciència, ara en direm visió conscienciosa del meu dia:
qui, què, com, circumstàncies, oportunitats. El salm matiner 91ens diu: “al
matí amb el vostre amor i de nit amb la vostra fidelitat”. Jo només crec en el
que esdevé actitud vital, hàbit mental.
Abans
de seguir endavant us pregaria que anéssim al capítol novè del llibre de la Saviesa.
No podia ser més procedent, perquè s’explica en aquest capítol la pregària que
fa Salomó per a obtenir la saviesa que és el do més preuat que ens infondrà
l’Esperit Sant si hi som afectes, si valorem la saviesa com la va demanar
Salomó als inicis del seu Regnat. Això ens portarà al llibre I del Reis, en el
capítol 3, versets del 4 fins al 15. El Senyor es va aparèixer en un somni
durant la nit. Déu li va dir: -Demana’m què vols que et doni: Salomó va
respondre: “-Concedeix al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir
entre el bé i el mal, perquè qui seria capaç de governar aquest teu
poble que és tan gran?”
“Al
Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. Llavors li digué: “-Ja que
tan sols has demanat discerniment per a judicar , faré el que tu
dius ; et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després
ningú no se’t podrà igualar. Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei
no se’t podrà comparar”.
Arribats aquí m’agradaria que veiéssiu que convé seguir les cites que estan a la dreta de cada lectura. Fer-ho directament en la Bíblia que hauria de ser el llibre de capçalera de tot cristià que vol donar resposta a la seva fe, l a nivell de fe, parió del que hom té en l’àmbit de persona instruïda, cabal, que sap on viu, que segueix les notícies, que llegeix articles de fons dels periòdics, que es forma un parer sobre les incidències del viure-conviure propis.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge XXIII,
4-9-22 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada