JO SÓC BENÈVOL I HUMIL DE COR
Un
altre “Jo sóc” fundacional que ve a
il·luminar la fesomia transcendent de Déu el tenim a l’albada d’un nou pacte de
Déu amb el que esdevindrà NOU renovat poble seu; inici de la Gesta liminar de l’alliberament de les restes d’un poble que havia
prosperat en temps allunyats amb Josep, fill de Jacob, guanyat el favor del
Faraó, i més endavant sumides en l’esclavatge més ignominiós, al punt que havia
perdut la mateixa consciència de la seva identitat. Déu es fa present en
l’esbarzer incandescent i inconsumible on es presentà davant l’astorat Moisès i
una veu mai abans inoïda per ell li demana que es presenti al Faraó amb la
petició de que deixi sortir al desert els jueus a fer-li ofrenes. Moisès preveient
la gairebé impossibilitat de que el Faraó accedeixi a tan descomunal petició
(!), li diu a nom de qui ha de fer la presentació de tal enormitat. Déu li diu;
En nom del Que és el que és, del “Jo sóc”. Tots sabem la història
primordial de l’Èxode i de com es refarà davant del Sinaí un Nova Aliança amb
el poble recentment alliberat, que suposarà entrar en el domini de les terres
on habitaren els Pares Abraham, Isaac i Jacob, la Terra Promesa!
Ja
posats en les coordenades del Nou Testament, Jesús es proclamarà El que és en tot un seguit de rostres
d’identitat i en múltiples afirmacions del “Jo sóc: Comencem per la que dona el títol a aquestes reflexions
meves: Jo sóc benvolent i humil de cor; Jo sóc la Porta; Jo sóc el Bon Pastor;
Jo sóc el Mestre i el Senyor; Jo soc el camí, la veritat i la vida; Jo sóc el
Cep i vosaltres les sarments; Jo sóc la llum; Jo sóc el primer i l’últim; Jo
sóc l’Alfa i l’Omega; Jo i el Pare som u; quan haureu enaltit el fill de l’home, aleshores sabreu que Jo sóc.
Avui
ens centrarem en aquest aparentment modest Jo sóc benvolent i humil de cor, és
a dir: Jo sóc la Bondat. Només Déu és Bo per excel·lència, és la Bondat, ho diu
el mateix Jesús. Això des la perspectiva de la divinitat de Jesús; i es “humil
de cor”, és a dir “Jo sóc” la radical humilitat des de la perspectiva de la
humanitat de Jesús. Oh si penetréssim en la revelació del misteri de Jesús. L’encarnació
pren principi des de l’eternitat i serà definitiva i joiosa en la plenitud dels
temps.
A
tenor d’una lectura superficial podríem caure en les xarxes interpretatives
d’un moralisme de caire pietós i gairebé res més. A mi, d’acord al que
deia el diumenge passat tot fent la glosa sobre “Jo sóc el camí” de la que
notòriament n’hem de dir que era l’espiritualitat
pròpia de Jesús, igualment avui em prem a considerar la profunditat de la
Bondat divina de Jesús i la Humilitat divina també del Mestre, ambdues expressió
de la seva espiritulitat. Comencem pel Jo sóc benèvol, aquí hi brilla la Bondat
en exclusiva en relació amb Déu. Només Déu és la Bondat, només Jesús és BO,
bondadós, entranyable, Tot cor, tot compassió, tot Obert, tot Donat, tot
misericordiós. Ja en el pròleg de l’evangeli de Joan se’ns diu que la Paraula
era Déu, per Ell tot ha vingut a l’existència. Era present en el món, que per
Ell ha vingut a l’existència. Recordeu com a cada dia de la Creació Déu u i tri
acredita la bondat del Creat; i més encara: en la creació de l’home i la dona
s’esplaia en un “I era molt bo”. Déu ha creat la vida i no la mort. Paràmetres
de la bondat en cada una de les seves creacions. Tots som creats i sostinguts
per la Bondat Esplendent de Déu U i Tri. La Bondat ens és, en el principi, i en
el transcurs del nostre viure i serà la plenitud de Bondat al final-principi de
tot. “Glòria a Déu a dalt del cel i la Bondat- Pau als homes que estima el
Senyor!” Jesús va transmetre tot un devessall de “bondats” en el transcurs de
la seva vida i missió, segellades per la bondadosa empremta en la relació amb tota
creatura, tota persona. I ara, tots som objecte d’un tracte ple de
bondat-amor-benignitat-benvolença i sucosa proximitat amorosa i cura
paterno-maternal. El bé sadolla la presència i l’acció de Jesús. Com més
pobres, com més necessitats, com més indigents, més bondadosament som estimats.
Per a mi la Bondat és l’experiència cabdal de la meva vida de fe. Alguna vegada
us he glosat que dels fruits de l’Esperit Sant jo en tinc una visió vectorial -si
voleu-; de que l’un fruit suposa l’altre i que estan considerats com a punt de
condensació en la BONDAT divina envers cadascú de nosaltres. Dispenseu que en
faci memòria agraïda, una vegada més: “Amor, joia-goig, pau, paciència,
benvolença, BONDAT, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix”. Ja ho veieu;
duplicat: benvolença i Bondat: no són sinònims.
No m’estic de dir que la BONDAT de Déu i en Jesucrist ens divinitza.
Allò que més s’assembla a Déu és una persona bondadosa. Doneu-me una persona
que regalimi “bondat” i ja no desitjo res més! Avui la col·lecta ens referma en
que “tot el que és bo ve de Vós”. Allò de Joan de la Creu també: “Mil
gracias derramando,/Pasó por estos sotos con presura,/ Y yéndolas mirando,/Con
solo su figura/ Vestidos los dejó de hermosura”. La bondat és bella, la bellesa
es bondat”. No us sembla? Ho vaig aprendre un dia i ara l’experiència repetida,
m’ho confirma, Allò de veritat, bondat, bellesa, unitat són
característiques de tot ésser; i de l’Ésser únic de Déu!
Anem
ara a la Humilitat de Jesús, que és
l’actitud més preuada i més pregona del fill d’home. Anem a la Carta als
filipencs i quan Pau ens mostra els sentiments més endinsats de Jesucrist i ens
hi invita a tenir-los, ens reporta un himne preexistent de les primeres
comunitats cristianes i ens deixa sense poder contenir els nostres sentiments
de reconeixement i d’estupor: “Ell, que era de condició divina, no es volgué
guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes.
Tingut per un home qualsevol. S’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de creu”. Em quedo esglaiat, mut i sense entendre què
significa la humilitat en la persona de Jesús! Totes les nostres possibles
humilitats queden desdibuixades, somortes, evanescents, res de res. Ara, sota
aquesta visió antropològica i concretada en els passos històrics de Jesús, en
les narracions evangèliques anirem descobrint les pregoneses de la seva espiritualitat. Seguir Jesús és la
nostra, similar a la d’Ell. Incapaços d’entendre com Ell viu en relació al
Pare, l’obediència queda
transmutada en una vivència d’unitat: “el Pare i Jo som u” “El meu menjar és
fer la voluntat del Pare”. Sua sang. “Pare,
si ho vols, aparta de mi aquesta copa, però no es faci la meva voluntat. Sinó
la teva” Les petites mostres d’humilitat que surten en l’evangeli d’avui són
ben poca cosa en relació amb la humilitat del Mestre. No obstant i això no ho
entenem. Acabem amb l’afirmació: “Tothom que s’enalteix serà humiliat, però el
qui s’humilia serà enaltit”. Durs d’oïdes!
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge XXII de durant l’any, 28 d’agost del 2022. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada