dissabte, 27 d’agost del 2022

Homilia del diumenge 28/08/2022

                            JO  SÓC  BENÈVOL  I  HUMIL  DE  COR

                                               Un altre “Jo sóc” fundacional que ve a il·luminar la fesomia transcendent de Déu el tenim a l’albada d’un nou pacte de Déu amb el que esdevindrà NOU renovat poble seu;  inici de la Gesta liminar de l’alliberament de les restes d’un poble que havia prosperat en temps allunyats amb Josep, fill de Jacob, guanyat el favor del Faraó, i més endavant sumides en l’esclavatge més ignominiós, al punt que havia perdut la mateixa consciència de la seva identitat. Déu es fa present en l’esbarzer incandescent i inconsumible on es presentà davant l’astorat Moisès i una veu mai abans inoïda per ell li demana que es presenti al Faraó amb la petició de que deixi sortir al desert els jueus a fer-li ofrenes. Moisès preveient la gairebé impossibilitat de que el Faraó accedeixi a tan descomunal petició (!), li diu a nom de qui ha de fer la presentació de tal enormitat. Déu li diu; En nom del Que és el que és, del “Jo sóc”. Tots sabem la història primordial de l’Èxode i de com es refarà davant del Sinaí un Nova Aliança amb el poble recentment alliberat, que suposarà entrar en el domini de les terres on habitaren els Pares Abraham, Isaac i Jacob, la Terra Promesa!

                                               Ja posats en les coordenades del Nou Testament, Jesús es proclamarà El que és en tot un seguit de rostres d’identitat i en múltiples afirmacions del “Jo sóc: Comencem per la que dona el títol a aquestes reflexions meves: Jo sóc benvolent i humil de cor; Jo sóc la Porta; Jo sóc el Bon Pastor; Jo sóc el Mestre i el Senyor; Jo soc el camí, la veritat i la vida; Jo sóc el Cep i vosaltres les sarments; Jo sóc la llum; Jo sóc el primer i l’últim; Jo sóc l’Alfa i l’Omega; Jo i el Pare som u; quan haureu enaltit el fill  de l’home, aleshores sabreu que Jo sóc.

                                               Avui ens centrarem en aquest aparentment modest Jo sóc benvolent i humil de cor, és a dir: Jo sóc la Bondat. Només Déu és Bo per excel·lència, és la Bondat, ho diu el mateix Jesús. Això des la perspectiva de la divinitat de Jesús; i es “humil de cor”, és a dir “Jo sóc” la radical humilitat des de la perspectiva de la humanitat de Jesús. Oh si penetréssim en la revelació del misteri de Jesús. L’encarnació pren principi des de l’eternitat i serà definitiva i joiosa en la plenitud dels temps.   

                                               A tenor d’una lectura superficial podríem caure en les xarxes interpretatives d’un moralisme de caire pietós i gairebé res més. A mi, d’acord al que deia el diumenge passat tot fent la glosa sobre “Jo sóc el camí” de la que notòriament n’hem de dir que era l’espiritualitat pròpia de Jesús, igualment avui em prem a considerar la profunditat de la Bondat divina de Jesús i la Humilitat divina també del Mestre, ambdues expressió de la seva espiritulitat. Comencem pel Jo sóc benèvol, aquí hi brilla la Bondat en exclusiva en relació amb Déu. Només Déu és la Bondat, només Jesús és BO, bondadós, entranyable, Tot cor, tot compassió, tot Obert, tot Donat, tot misericordiós. Ja en el pròleg de l’evangeli de Joan se’ns diu que la Paraula era Déu, per Ell tot ha vingut a l’existència. Era present en el món, que per Ell ha vingut a l’existència. Recordeu com a cada dia de la Creació Déu u i tri acredita la bondat del Creat; i més encara: en la creació de l’home i la dona s’esplaia en un “I era molt bo”. Déu ha creat la vida i no la mort. Paràmetres de la bondat en cada una de les seves creacions. Tots som creats i sostinguts per la Bondat Esplendent de Déu U i Tri. La Bondat ens és, en el principi, i en el transcurs del nostre viure i serà la plenitud de Bondat al final-principi de tot. “Glòria a Déu a dalt del cel i la Bondat- Pau als homes que estima el Senyor!” Jesús va transmetre tot un devessall de “bondats” en el transcurs de la seva vida i missió, segellades per la bondadosa empremta en la relació amb tota creatura, tota persona. I ara, tots som objecte d’un tracte ple de bondat-amor-benignitat-benvolença i sucosa proximitat amorosa i cura paterno-maternal. El bé sadolla la presència i l’acció de Jesús. Com més pobres, com més necessitats, com més indigents, més bondadosament som estimats. Per a mi la Bondat és l’experiència cabdal de la meva vida de fe. Alguna vegada us he glosat que dels fruits de l’Esperit Sant jo en tinc una visió vectorial -si voleu-; de que l’un fruit suposa l’altre i que estan considerats com a punt de condensació en la BONDAT divina envers cadascú de nosaltres. Dispenseu que en faci memòria agraïda, una vegada més: “Amor, joia-goig, pau, paciència, benvolença, BONDAT, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix”. Ja ho veieu; duplicat: benvolença i Bondat: no són sinònims.  No m’estic de dir que la BONDAT de Déu i en Jesucrist ens divinitza. Allò que més s’assembla a Déu és una persona bondadosa. Doneu-me una persona que regalimi “bondat” i ja no desitjo res més! Avui la col·lecta ens referma en que “tot el que és bo ve de Vós”. Allò de Joan de la Creu també: “Mil gracias derramando,/Pasó por estos sotos con presura,/ Y yéndolas mirando,/Con solo su figura/ Vestidos los dejó de hermosura”. La bondat és bella, la bellesa es bondat”. No us sembla? Ho vaig aprendre un dia i ara l’experiència repetida, m’ho confirma, Allò de veritat, bondat, bellesa, unitat són característiques de tot ésser; i de l’Ésser únic de Déu!

                                               Anem ara a la Humilitat de Jesús, que és l’actitud més preuada i més pregona del fill d’home. Anem a la Carta als filipencs i quan Pau ens mostra els sentiments més endinsats de Jesucrist i ens hi invita a tenir-los, ens reporta un himne preexistent de les primeres comunitats cristianes i ens deixa sense poder contenir els nostres sentiments de reconeixement i d’estupor: “Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol. S’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de creu”. Em quedo esglaiat, mut i sense entendre què significa la humilitat en la persona de Jesús! Totes les nostres possibles humilitats queden desdibuixades, somortes, evanescents, res de res. Ara, sota aquesta visió antropològica i concretada en els passos històrics de Jesús, en les narracions evangèliques anirem descobrint les pregoneses de la seva espiritualitat. Seguir Jesús és la nostra, similar a la d’Ell. Incapaços d’entendre com Ell viu en relació al Pare,  l’obediència queda transmutada en una vivència d’unitat: “el Pare i Jo som u” “El meu menjar és fer la voluntat del Pare”. Sua sang.  “Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa, però no es faci la meva voluntat. Sinó la teva” Les petites mostres d’humilitat que surten en l’evangeli d’avui són ben poca cosa en relació amb la humilitat del Mestre. No obstant i això no ho entenem. Acabem amb l’afirmació: “Tothom que s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”. Durs d’oïdes!

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge XXII de durant l’any, 28 d’agost del 2022.  Sabadell