MARIA, ASSEGUDA ALS PEUS DE JESÚS
Avui,
l’evangeli ens forneix l’ambient distès on Jesús es troba com a casa. De
fet, Betània és lloc on se sap acollit, a tall d’amistat, on prop, com és de
Jerusalem, Jesús s’hi pot refugiar aquells dies últims de confrontació ardida
en el Temple, on la privacitat i la intimitat troben l’escalf humà d’una llarga
amistat de la qual en consten notícies que Joan en deixarà un relat prou
punyent i singularíssim en relació amb la mort de Llàtzer d’elles i el seu
retorn a la vida que trobareu al seu evangeli (Jn, 11, 1-12, 11) ocasió
singular aquesta d’una entrada encara més plena d’amistat amb tota la
família i que Joan posarà com a preludi de la Passió i on Maria, com a
deixebla reconeguda i estimada podrà fer a l’avançada una unció dels peus del
Mestre que Ell prendrà com a unció prevista de les seves despulles. Crec que la
lectura de Joan us pot servir per entendre el passatge amb el que obrim
l’evangeli d’avui. Maria, ja de bell antuvi, se la representa asseguda als peus
del Senyor, curiosament no diu del Mestre, escoltant la seva Paraula. Hi ha un
reconeixement singularíssim en Jesús com a Senyor i Déu, que pot explicar la
pregonesa del diàleg de Maria amb Jesús. Ara recordo un evangeli que fa poc que
hem llegit en ocasió d’una pregària joiosa on Jesús aixecant els ulls al cel
dona gràcies al Pare, en el retorn dels setanta dos en missió precursora on
havia d’anar Ell després... Lluc 10, 21-24: “En aquell mateix moment, Jesús ple
de la Joia de l’Esperit Sant digué: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la
terra, perquè has revelat als senzills els misteris del Regne que has
amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho”. Maria
absorta i intuint el Déu que de la vora estant la porta a revelacions de la
persona de Jesús, Senyor i Amic amorós... M’enamora repetir-la, no me’n
cansaria mai de fer-ho.
Avui
centrarem la nostra atenció sobre Maria una dels tres germans que obsequia
l’Amic, Hoste de la millor manera que ella creu que pot obsequiar-lo,
embadalida frec a frec, propers l’Un de l’altra. La presència de la seva
germana Marta que el vol obsequiar, preparant la taula, lloc usualment tingut
com al moment de ben rebre’l, de festejar-lo. Hi ha la franquesa indispensable
perquè Marta pugui pregar directament a Jesús per a que Maria doni una mà en el
tràfec de la millor hospitalitat, entesa a la antiga. Jesús haurà de
reconvenir-la amorosament, què expressiu és aquest: Marta, Marta! Jesús li fa
veure que Maria ha sabut interpretar d’entre tantes coses com tragina ella, la
cap de casa, ha descobert que n’hi ha una que és entre totes la més necessària
i per tant “la millor i que no li serà
pas presa”. Ho diu fent-li veure que el desassossec no és la millor manera
de voler-lo hostatjar. Cadascú és ben bé ell mateix, no han de dissimular: un bon diàleg d’amics, tots ells...
Deixem
en els seus tràfecs a la Marta i centrats en la seva germana, Maria, que
protagonitza una de les escenes de major proximitat, inèdita en la d’Un estar
per l’altre, i l’altre per l’Un. Jesús parla i ella l’escolta: què voleu més,
la gràcia està en la simplicitat! La millor icona del que significa escoltar Jesús. Hi ha establerta una
comunió de sentiments que posa la Paraula carregada d’afecte i d’empatia. No
sabem què li diu, però pels efectes que la portarà a ungir-li els peus amb el
millor perfum més endavant, ja podem deduir que s’estableix una relació que ja
queda subratllada en l’Aclamació que la litúrgia posa abans de la lectura de
l’Evangeli: "Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la Paraula de Déu
i donen fruit amb perseverança”.
Ara vull com qui posa una falca
entremig anar a la lectura segona que és de la carta als cristians de colosses.
Pau ens hi introduirà perquè el fragment que llegim avui, continuació del que
vàrem llegir diumenge passat que és un himne
a Jesús. Convé llegir-lo una altra vegada perquè ens donarà la imatge que
de Jesús en té Pau: “El propòsit de Déu és aquest: que Crist, esperança de la
glòria que ha de venir, estigui en vosaltres”. “Nosaltres
l’anunciem, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa
per conduir-los al terme del seu desplegament
en Crist”. Crist en el seu misteri es va desvelant de mica en mica. Dèiem: “Jesucrist es imatge
visible del Déu invisible. Tot està destinat a Ell. Ell existeix abans que tot
i tot es manté unit gràcies a Ell. Déu volgué que residís en Ell la plenitud
de tot el que existeix. Per Ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers,
posant la pau en tot el que hi ha per la sang de la creu de Jesucrist”. Ell és
l’origen de l’Església, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts,
perquè Ell ha de ser en tot el primer”.
En
el concili Vaticà II quan ens vol portar a afirmar rodonament la dignitat de tota persona humana ens dirà; “En realitat, el misteri
de l’home no s’aclareix veritablement, sinó en el misteri del Verb Encarnat. Adam, el primer home, era figura del que
havia de venir, és a dir, del Crist Senyor. Crist, el nou Adam, en la mateixa
revelació del misteri del Pare i del
seu amor, manifesta plenament l’home a
si mateix i li descobreix la seva vocació altíssima. Ell és la imatge del
Déu invisible (citant l’himne dels colossencs), Ell és l’home perfecte
que ha restituït als fills d’Adam la semblança divina, deformada des del primer
pecat, Com que en Ell la natura humana ha estat assumida, no pas absorbida, per
això mateix ha estat elevada a una dignitat
sublim. Ell, el Fill de Déu, per la
seva encarnació, en certa manera, s’ha unit amb tots els homes”. Ara,
m’abelleix de completar el text que només havia citat en referència a la revelació
que el Pare ha fet als senzills (com Maria, atenta a la Paraula)
Segueix el text: “Després es va girar cap als deixebles, a part, els digué: -“Feliços
els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i
reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho
sentiren”. Maria ha entrat en la intimitat de Jesús i la part que ella ha
escollit és la més necessària i no li serà presa”. Així acaba aquest evangeli
que ens deixa meravellats per la pregonesa del coneixement que ha fet Maria del
seu Amic i Estimat. Us desitjo el bo i millor de la relació afectuosa amb
Jesús. Curiosament després d’aquest passatge, Lluc a petició d’algun dels seus
deixebles ens ensenya a pregar, pregant amb nosaltres. Quan pregueu. Digueu: “Pare,
que sigui honorat el vostre nom”. Serà l’evangeli del diumenge vinent.
Preparem-nos-hi fent pregària viva del Parenostre. Entrem en la intimitat del
nostre Hoste diví... Potser se’ns revelarà: D’alguna manera se’ns encarna també en nosaltres! És
una expressió atrevida del Vaticà II. Disposem-nos a rebre una aproximació en
l’entesa de qui és Déu per a nosaltres, en Jesucrist. Torno a posar l’Aclamació
a l’Evangeli d’avui: “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la Paraula de
Déu i donen fruit amb perseverança. El cor dòcil vol dir atent, que es deixa
ensenyar pel millor Mestre i de ben a prop, de ben a prop com Maria, la gran
deixebla de l’Amic hostatjat.
“Crist, alfa i omega: efectivament, el
Verb de Déu pel qual tota cosa fou creada es féu Ell mateix home, talment que,
essent l’Home perfecte pogués salvar tothom i fer convergir en Ell tot
l’univers. El Senyor és el fi de la història, el punt de convergència de les
aspiracions de la història i de la civilització, el centre de la humanitat,
l’alegria de tots els cors, la satisfacció total dels seus anhels. És Ell
aquell qui el Pare ha ressuscitat d’entre els morts, ha exaltat i col·locat a
la seva dreta, constituint-lo jutge de vius i de morts. Vivificats i aplegats
en el seu Esperit, ens dirigim devers el perfeccionament final de la
història de la humanitat, que coincideix en absolut amb el pla del seu amor:
Reunir totes les coses en Crist, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1,
10) Diu el mateix Senyor: “Vinc de pressa, i la meva recompensa ve amb mi, per
donar a cadascú segons les seves obres. “Jo soc l’Alfa i l’Omega, el Primer i
el Darrer, el Principi i el Fi”. (Ap 22, 12-13)
Cridats a un desplegament de la humanitat que tenim “en comandita” amb
Jesús. La figura transcendida de Jesús és la que Maria devia intuir, gaudint-la
i tan de la vora vora! Encara vull afegir una altra perla del Vaticà II: “És
connatural a la persona humana que no pugui tenir accés a una plena i total
humanitat, si no és a través de la cultura, o sia desplegant els seus valors i
aptituds naturals, Sempre, doncs, que es tracta de la vida de l’home, natura i
cultura es troben estretament entrelligades. Amb el mot cultura hom vol indicar
en general tot allò que serveix a l’home per a desplegar i perfeccionar els
seus múltiples dots espirituals i corporals”. En Jesús ens estimem a nosaltres
mateixos. Què hi veia Maria a la vora voreta de Jesús? I nosaltres? Viure a
ple, quina vida més excelsa. Que ve Jesús a casa! Que en som de grans en
expectativa seva! Jesús ens encomana
humanitat i divinitat!
P. Josep Mª Balcells
Diumenge XVI de durant l’any, 17 de juliol del 2022. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada