. DEL BON COR EN SOBREÏX LA BONDAT
...I
va el que fa tres, de diumenges seguits, arrodonint el Sermó-Missatge de la
Plana. Seria bo, si més no, tornar a rellegir-los amb pausa, els tres, per la
unitat a què responen. No perdre de vista que tant Mateu (cap del 5 al 7) com
en Lluc 6 des del verset 20ss) són dins dels evangelis el punt focal de tot el
mestratge essencial de Jesús. Referent a Lluc seria bo afegir-hi els verstes
finals del capítol 6è amb la imatge tant pro-vocadora de les dues cases, l’una
assentada i ferma sobre roca, l’altra sobre sorra que no es sosté i que dramàticament
s’ensorra i anorrea. Dos camins crucials que marquen sentit i propòsit en la
vida del cristià, tallat a la roca de les Benaurances!
Endinsant-nos
ja en l’evangeli d’avui, el cec és el que no té vigent i activa la Paraula de
Déu, com ja queda palès en l’aclamació abans de l’evangeli, on pro-clamem:
“Vosaltres que porteu (sosteniu, que dona solidesa) la Paraula de Vida
i que ens fa resplendir com estrelles en un cel de nit” (preciosa imatge de la
vivor de la Paraula que ens és vida i lluu, espurneja en el cel net d’una
nit clara)
Guiar
un cec amb un altre cec, fent-li de pigall, tots dos ensopegaran i cauran de
mala manera en un sot. La comparació és
volgudament estrident: Mentre no tinguis la vista purificada, seràs capaç(!) de
veure la petita brossa en el ull de l’altre, dient-li: deixa`m que et netegi
l’ull? Adona’t que tu tens un impediment majúscul que t’impedeix de treure-li la
poca cosa, insignificant, que tu li pretens treure... Aquesta imatge és d’una
potència que ratlla en el cinisme, com pots dir-li que li faràs el servei de
tan poca cosa, si tu no t’hi veus de dioptrïes que tragines i que obstaculitzen
de ple la mirada. Siguem seriosos! No et recordes del dir de Jesús: “no jutgeu,
no condemneu, absoleu, estimeu, àdhuc els mateixos enemics?”. Encara hi ha més.
Als qui es passen en fer de “mestre-tites” els escau, serrar, i punt en boca.
Primer ser deixeble i, a més, deixeble avantatjat, abans d’obrir boca. Quan
sigues més sensat evangèlicament, potser ni et veuràs en cor de dir i parlar i
sermonejar sens treva ni fi... El bon mestre, de tota manera, és discret i les
poques paraules que li surten de dins, ben de dins, aniran recolzades per una
saviesa que l’haurà condensat en moltes experiències pròpies o alienes. D’això
en parla la primera lectura que pertany al grup dels llibres sapiencials, en el
nostre cas és del llibre de Sira, altrament dit Eclesiastès, recull de
reflexions, adagis trets de l’Escriptura, escrit abans dels Macabeus que són de
la segona meitat del segle II, abans de Crist: Quan es garbelli una vida es
veurà si són saborosos els fruits de l’arbre, que simbòlicament som tots. Ja ho
deien els clàssics: “No facis mai l’elogi d’una persona fins que no hagi
acabats els seus dies”.
Tot
això s’adiu i molt a la segona part de l’evangeli d’avui quan parla precisament
dels fruits de l’arbre. “Pels seus
fruits els coneixereu”, digué Jesús. La prova del que som en realitat es
dedueix, no tant de les paraules com dels fets i de les actituds que
transparentem. Quina invitació més sentida la de Jesús i en consonància amb Pau,
sempre tan fidel a l’ensenyament del Mestre: “L’home bo, del tresor de la seva
bondat que atresora en el seu cor, en treu fora la Bondat, perquè la seva boca
parla d’allò que desborda del seu cor...” Una vegada un jove ric es posà de
genolls davant de Jesús i li digué: -“Mestre bo. Què haig de fer per posseir la
vida eterna. Jesús li diu: -Per què em dius bo? De bo només n’hi ha un que és
Déu. Preciosa resposta
La
bondat, quan la veus reflectida en una persona a mi m’entusiasma. És ben bé la
sensació de que la presència i l’acció de Déu es fa present en la
persona que sap posar bondats en la trama de la seva vida. Se’m fa amable de
cop i volta, sense més. No hi puc fer més. No és per demès que Pau posa la
bondat entre els fruits de l’Esperit Sant. Estem en el “jardí o arbreda” de les
lectures d’aquest diumenge. Surten els arbres i llurs fruits per tot arreu: a l’evangeli,
a la lectura primera sapiencial i en el seu ressò en el Salm responsorial (“els
justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban,
plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. Encara
donaran fruits a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor”). Anem,
amb tot, a l’epístola de Pau als gàlates que cap al final contraposa els fruits
tòxics del pecat amb els fruits serenys i saborosos, els que l’Esperit ungeix i
planta suaument en el nostre esperit. Són “amor,
goig, pau, paciència, benevolència, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un
mateix”. Aquesta seqüència em té
fascinat i em revé sovint, perquè per a mi és el fons del fons de l’acció de
l’Esperit Sant. Us les he posat així amb negretes que tant bé s’hi adiuen i
d’aquesta manera em penso que els hi faig mínimament l’honor que bé es mereixen.
Pau després d’haver-les escrit i amb sintonia pregona en la seva significació i
sentint-les vives al seu cor, ho rubrica així: “Si vivim gràcies a l’Esperit,
comportem-nos d’acord amb l’Esperit”.
Hi
torno una vegada més: Si alguna cosa voldria ser i fer seria –ho dic
modestíssimament- ser bondadós. “La seva bondat consta per sempre”, llegim als
salms. O bé allò que diem: aquesta persona és la bondat personificada. Com que
no m’ho sé veure, ni de bon tros, ho valoro, i em deixo il·luminar per les
bondats dels altres i ho repeteixo: vertaderament m’entusiasmen (en el
sentit etimològic de l’expressió, eleven el meu esperit, noto la divinització
que traspua la paraula i l’actitud.
La
litúrgia de la Paraula, sobretot la dels diumenges, és una festa i és un
compartir la taula de la Paraula!
Llàstima que hi trobo a faltar aquelles sobretaules que justifiquen d’allò més
qualsevol àpat familiar o d’entre amics. No, no és suficient la -a vegades- tan
pobra homilia. Ens hi hauríem de fer unes petites reunions enmig de la
celebració i veure què ens diu la Paraula a cadascú en joiosa sinodalitat. Ai
quina pobresa que arrosseguen amb les formalitats que ens priven de riqueses d’allò
que el papa Francesc en diu la “fraternitat i l’amistat social” (Fratelli
tutti)
La col·lecta ens hi posa l’accent a la Paraula que ens modelarà i la il·luminació sobre els fets d’actualitat, avui de clamorosa actualitat (guerra de Putin sobre Ucraïna i la rebentada de la nostra pobra PAU). Llegiu, llegiu: “Guieu, Senyor el curs del món pels camins de pau, segons els vostres designis; i concediu a la vostra Església l’alegria de poder-vos servir amb llibertat i serenor”. I ens encoratjarà l’oració sobre les ofrenes: “Vós ens proveïu d’allò que us oferim i ho accepteu com a do nostre”. Sou meravellós, Senyor, vaja que sí! Diumenge VIII, 27 de febrer 22 Sabadell
P. Josep Mª Balcells
Diumenge VIII, 27 de febrer 2022 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada