CONVERTIU-VOS I CREIEU EN L’EVANGELI
Hem
de renovellar la “vella Quaresma”, seguint les petges del Vaticà II. Massa, massa centrada que la tenim en els
nostres pecats. És herència que portem gairebé en el nostre ADN. Potser que
intentéssim de capgirar les coses. Un cristià és un “perdonat, un redimit”, a
la guisa de com ho fa Déu que perdona àmpliament i oblida definitivament tot el
nostre vagarejar pels horts closos que són els que més ens atreuen. Quantes
vegades hem saltat les capterreres i les tanques i ens hem atipat de fruites
que al capdavall ens n’hem adonat que eren verdes i ens han indigestat.
Però com en
l’evangeli d’avui, seguint l’exemple preclar de Jesús que ple de l’Esperit
es deixà conduir per Ell i afrontà els envits del Temptador i durant quaranta
dies, volent rememorar les proves que el poble d’Israel va escometre i perdre!
al desert, narrat en les pàgines primicials de l’Èxode, i que com un nou i
definitiu Moisès ens va reconciliar amb Déu el seu Pare, amb Ell mateix, amb nosaltres
i amb els altres que són “poble de Déu”. Desert, sí, però Sinaí també. Proves i
perdons de Déu!
Tornem
a la imposició de les Cendres que han donat el toc d’inici dels “Exercicis” de
Quaresma. I ho hem fet amb la modalitat conciliar que és la frase que encapçala
aquestes notes que volen ser, si me’n surto, una manera més adequada al dictat
de l’Evangeli, d’una manera nova d’embolcallar aquest tram introductori a les
festes pasquals que és la Quaresma. No hi ha Quaresma sense Pasqua!
La
formulació bimembre de la imposició iniciàtica de les Cendres us la suggereixo
de llegir-la al revés. Hem de centrar-nos en el “creure en l’evangeli”
abans d’entrar en el “convertiu-vos”. Dues remarques abans de tot. El
teló de fons de tot el caminar quaresmal ha de ser “l’evangeli”, viscut, aprofundit com a finalitat primordial de tota Cuaresma, si
voleu que sigui evangèlica. Una altra serà: que la Paraula viva i irradiant ha
de ser el motor i el promotor d’una vida nova, segons el dir i el fer de Jesús.
Llegir, llegir i llegir els evangelis per aquest ordre: Lluc, Mateu i Joan.
Només
amb aquest “decantament” sostingut per l’acció de l’Esperit de Jesús
podrem accedir, no per pròpia iniciativa i forces, sinó per la moció, promoció i comunicació de l’Esperit Sant podrem accedir a la vera
“con-versió”. En efecte, llegim a l’Escriptura: “converteix-me i em convertiré”. Primer, Déu, i posteriorment
nosaltres, som actors de la nostra con-versió, co-operadors secundaris. És Ell
qui con-verteix. Déu se’ns mostra com el protagonista de les nostres
quaresmes evangèliques. Segon: no és mirant-nos a nosaltres mateixos, sinó no
perdent de vista l’acció de Déu que ens divinitza. Què vol dir ser fill de Déu,
sinó això mateix que estem glosant... Aquesta és la vertadera con-versió. Vol
dir dirigir-nos de cara a l’Evangeli.
Oblidant-nos de nosaltres mateixos, posant-nos a les mans creadores i
remodeladores seves. El fang sempre serà fang (“ets pols i en pols t’has de
convertir”), però les mans del diví “terrissaire” en faran l’obra de les seves
mans, apuntant a la bellesa de la
remodelació. Això és entrar en l’àmbit de l’evangelització que permet la sostinguda
i acaronada (sí, acaronada!) per mans divines. És una segona creació la nostra.
Déu pot treure més, molt més que pans de pedres resistents en el seu
empedreïment pertinaç.
Per
tant, divisa quaresmal: Deixeu obrar a Déu que sempre serà per bé i per
millor. “M’ensenyaràs el camí que duu a la vida”. Salm 15)
Tot
pendent del “creieu”. La fe trasllada
muntanyes i retorna la salut polivalent. Preneu la definició que en dona l’OMS
que diu que la salut (=salvació,
no ho perdem de vista!) és “un cert ben-estar
físic, psíquic, social, cultural, espiritual) Fixeu-vos que no surt directament
la malaltia en la definició, sinó com una conseqüència, com un resultat
d’aquest plural benestar. Estar bé és estar bo! Comprovat
Acarats
a Jesús, això és con-versió. Sostenir la mirada en el mirall diví. No ens
hi veiem nosaltres, sinó Jesús, imatge visible del Déu invisible. Sostenir i
ressuscitar el goig de veure`l a Ell i obrir un somriure complagut i tenaç,
emmirallats tots dos; i trobar-nos-hi agradables i joiosos. D’això l’Escriptura
en diu, la “Beguda” de l’Esperit Sant. Ai, Joan, quines enyorances dels
capítols 15 i 17 inclòs!
Fe
és estimar, intensificar la fe menuda nostra. Lacerada per “raonaments” que
volen –inútilment- donar raó de les nostres des-raons. Reconèixer que la fe es
mou en coordenades diverses dels nostres “pensars, sentirs i volers”. La fe o
és obediencial o no és fe. Què difícils “tenirs”. La fe no la tenim, sinó que ens
té a nosaltres. Som tinguts i “sostinguts”. Ai, les divines passivitats que
ens digué Teilhard de Chardin! Som ilusòriament actius, quan allò millor nostre
ens és donat. Tot és gràcia, que digué Agustí. Tot do ens ve de Déu. Amb
aquesta actitud bàsica podem entendre l’evangeli i a nosaltres mateixos, i el
nostre món petit, però habitat per un Déu amorós.
Estem davant per davant del mirall que
reflecteix Jesús. Que el nostre mirar sigui l’intent de planar-hi, d’esplaiar-nos
en la mirada de Jesús que dona claror en
el nostre mirar; el nostre somriure és un pur reflex del somriure de Jesús.
Fins
aquí el díptic de la imposició de les Cendres. Fins aquí la lectura revertida
que en fem. Només així, les coses que ens són essencials funcionen amb efectivitat.
Aquesta és la Quaresma que volen viure aquest any. Volem una Quaresma nova,
armats sols amb la Paraula. Jesús replica a cada temptació amb la Paraula
justa, apropiada. La primera fa referència a com satisfer les necessitats que
no sabem controlar i que són moltes vegades superfluïtats, excessos, És la
inveterada immoderació que ens tempta dia si, dia també. Les altres temptacions
les podem xifrar en l’afany de tenir, de ser tingut per... Vista panoràmica
sobre les terres de Déu, apropiades per Satanàs i la tendència a la demesia i a
l’excés, a abastar més i més de tot l’abastable. “Control d’un mateix”, el
darrer dels fruits de l’Esperit Sant. Deixem-nos guiar com se’ns presenta avui
a l’evangeli de les Temptacions. A dallades de Paraula!
Agafem els evangelis i sense demora (noteu com l’expressió adverbial “avui, ara” surt insistentment en la litúrgia quaresmal: “Ara és l’hora”. I quins ressons de tota classe no suscita aquesta expressió hímnica. Doncs, ara i endavant, que encapçalen el punt de sortida. Bona sort i deixem-nos guiar per l’Esperit, com Jesús ens en dona l’exemple. Ens acompanyarà en el nostre camí quaresmal. “Si algú vol venir amb mi...”
P. Josep Mª Balcells
1er. diumenge de Quaresma, 6 de març del 2022 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada