ESCLAT DE PASQUA PREANUNCIADA
Dèiem que no hi
havia Quaresma sense Pasqua, i avui hem de dir que també -i més- val a dir-ho a
l’inrevés. Certament tota la nostra vida ha estat batejada per la Pasqua
rebuda, “donada” des de les primícies del nostre baptisme, ai tan oblidat! Mai
en destacarem prou la revolució evangèlica que se’ns va colgar en el més íntim
de la nostra vida, a l’espera que comenci a grifollar i a elevar tija amunt una
espiga ben rebentada de gra. Som Pasqua cada dia i a cada moment.
Aquell esclat de Pasqua que il·lumina el viure cristià ens és donat avui en la
Transfiguració compartida en el més pregon del cor, embolcallat del núvol de
la presència transformadora on se senten les paraules de Déu Pare que
inviten a progressar més i més en el
misteri de Crist com ens invitava ja la col·lecta del diumenge passat i –avui-
rep en la col·lecta una nova confirmació, bo i pregant: “Oh Déu, Vós que ens
maneu d’escoltar el vostre Fill estimat i ens alimenteu espiritualment amb la
vostra Paraula: feu que purificada la nostra visió interior, fruïm de la
contemplació de la vostra Glòria”. Quina densitat i recopilació de
missatge no ens aporten aquestes pregàries inicials de la nostres Assemblees
dominicals.
Intentem de
confegir entre totes les lectures de la litúrgia d’avui una alenada de
l’Esperit que, com a Jesús en el desert, ens obrirà els sentits més il·luminats
per seguir Quaresma endavant, captant noves dimensions de la riquesa de
l’ensenyament de Jesús. Anem-hi entrant amb la lucidesa que demanem del i al
mateix Esperit que conduïa al nostre Referent, Jesús. Obrint els evangelis i
contextualitzant la perícopa de la Transfiguració veiem que està inclosa com
falca entre dos anuncis sobre la Passió, mort i Resurrecció. D’això parlaven
Moisés i Elies amb Jesús en el mont Tabor. Pere, portat per l’impetuositat del
seu caràcter l’esguerra una vegada més, pretenent fer-hi parada i fonda en les
delícies dels esplendors d’aquesta visió fugaç –no ho oblidis, Pere!- de
la glòria celestial. Allò que havia de servir per a enfortir la decisió de seguir
el Mestre en els estretors de la seva Passió, va fer fallida, per una
incomprensió i un “rebutjar la creu”. Sempre ens venen de tort les entrades en
el dolor redemptor. Llegeixo que tot
baixant del Tabor, Lluc ens posarà aquest advertiment: “Com que tothom
s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles: “Graveu bé
aquestes paraules dins vostre: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans
dels homes. Però ells no entenien què volia dir. Els era amagat el significat
d’aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre això”. Precisament
Lluc a partir d’aquest moment ens diu: “Quan es complien els dies en què Jesús havia
de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem”.
Comença el camí de la passió, creu i resurrecció. Comença la Quaresma de Jesús,
si ho voleu creure així. justament llegirem aquestes paraules de Pau:
“Nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que
transformarà el nostre pobre cos per transfigurar-lo
al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot
l’univers”. La nostra última vocació és precisament la total i definitiva transfiguració en Crist. Combregar amb
la Pasqua total i definitiva és el que ens espera, nogensmenys.
I ara,
intentem de pouar en el misteri de la litúrgia d’avui:
-. Primer de tot,
aquest fet pre-pasqual es produeix en un ambient de densa pregària. Jesús es
transfigura en una pregària teofànica. Serà acompanyat per les figures més
preclares de l’AT: “la Llei i els profetes”. És la condensació de les
esperances del poble de Déu en espera del Messies que havia de portar la
redempció i l’alliberament de les infidelitats.
Déu els donà en Jesucrist infinitament més del que havien sospirat i
desitjat.
-. Els deixebles
escollits no saben acompanyar la pregària del seu Mestre. Aquí i a
Getsemaní han de ser reptats per no saber sostenir junts la pregària de Jesús.
-. No comprenen ni
el significat ni l’abast de la transfiguració que Déu ens la fa participar en vida,
si sabem entrar en profunditat en les nostres relacions íntimes amb el Senyor.
-. Les pregàries de Jesús són sempre el moment de major
intimitat amb Déu, el seu Pare. És també l’exercici bàsic de la nostra condició
filial. El parenostre és la nostra pregària essencial, allí ho diem i demanem tot
en relació al Pare i a nosaltres.
-. Ens oblidem
del sentit que té l’emplaçament de la creu en la invitació a seguir el Mestre:
“Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que doni el que té als
pobres, que prengui la seva creu, i que vingui a estar amb mi”.
-. La paraula de Déu és el camp privilegiat
de la nostra coneixença de Jesús. La veu del Pare és definitòria: “Escolteu-lo”.
Que no deixem de llegir directament de la Bíblia els evangelis: Lluc, Mateu i
Joan. És repetida invitació que us seguiré fent insistentment, excuseu-me-ho!.
-. La contemplació
és la forma de pregària més endinsada. Encalmats, meravellats, sorpresos.
Purificació de la nostra visió interior. Centrats, concentrats, pausats. No en
el molt, sinó en el poc, degustat, repetit com un cant de Taizé, per exemple:
“Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Contemplem només amb els ulls de la fe,
aclucant la vista...
-. Ennuvolats, dins
del núvol de la presència de Déu. Deixar-nos amarar, com ploviscó suau
que amara la terra. .Sentir-nos envoltats per i en la presència amorosa
de Déu, descantant-s’hi suaument, fixant-hi la més preuada atenció. Deia Weil
que l’atenció concentrada ja és de per sí, pregària. Diem elogiosament d’algú
que és persona atenta. Sap mirar i
escoltar amb la mirada i el rostre inclinat icaptivat per l’altre.
-. Amb una mirada
en la teofania del Baptisme de Jesús i en el nostre baptisme reactualitzat,
viscut, portat a sentir-lo com l’inici d’una experiència vital oberta a la
meravella.
-. Tres fets més-que-humans
en Jesús: Baptisme-Transfiguració-Resurrecció. El Pare actuant, validant, vindicant Jesús com al seu
Fill, l’estimat, l’elegit, el glorificat.
-. L’evangeli és
més que una moral, és una espiritualitat, ens pren en totalitat. És ser,
no tenir només. La moral és conseqüència només. Jesús és l’únic necessari.
Maria Betània!
-. La
transfiguració és un fenomen místic; només els avantatjats el poden entendre
perquè el viuen com a experiència espiritual. En guarden, però, pudorosament
silenci.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge II de Quaresma, 13 de març del 2022 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada