dissabte, 12 de febrer del 2022

Homilia del diumenge 13/02/2022

                              BENEÏTS DEL PARE-BENAURATS-FELIÇOS

                                               No he deixat de tenir aquesta darrera setmana l’Exhortació apostòlica Gaudete et Exultate del nostre benamat papa Francesc que en l’edició que en feu l’editorial Claret, té a la portada com a bon, boníssim reclam una esplèndida imatge del rostre evangèlic del papa, el nostre “germà” Francesc. Només contemplant-lo ja tenim la “vera imatge visible” del que diuen les benaurances, és a dir de la joiosa “santedat” que dimana de l’evangeli. Santedat (aquest concepte avui “atrofiat dins i fora”) i que provoca a malfiança, i a dir: “ja s’ho faran” o “això no va amb mi”, si no hi ha -encara pitjor- un recelós menyspreu: “cosa de capellans...” amb una esclafida sardònica que està  de moda avui: “pobrets”... Ep, atura’t i si no t’enrampen els llibres “de Missa que en dic jo” i si vols saber quelcom de santedat a “mode” pla i sintònic amb la “marca” evangèlica! posa-te’l a les mans, que potser -ajudant Déu- ho entendràs millor.

                                               Agafa aquest llibret que hauria de ser més venut -entre gent d’Església- que l’”Infinit en un jonc” d’Irene Vallejo (que de pas te’l recomano, si encara ens diu alguna cosa això tan estantís (!) dels clàssics de l’antigor),  Agafa el llibret exhortatiu del papa, aquest vademècum del què significa, no ser sant, sinó desitjar entendre bé què vol dir la santedat avui, anant de bracet amb els evangelis, és a dir voler ser –millor- aspirar a ser tingut per ver cristià, que als aspirants a ser-ho modestament ens hi va la “marca”. Vademècum vol dir traduït per a gent senzilla i confiada (que és el mateix) que l’hauríem de prendre com la nova Imitació de Jesucrist., el Kempis de les nostres àvies-mares que glòria hagin (jo en tinc un amb records inclosos de la meva mare!) com un talismà-tatuatge -perdoneu la paraula, lluny de supersticions!- No hi perdràs res, en llegir-lo i en assimilar-lo on i com es pugui. Bon profit tinguem tots.

                                               Agafa’l sense pre-vencions i fes-te el propòsit de llegir-lo primer d’una tirada, per saber de què va la cosa, saltant-te del primer capítol al tercer, no fos cas que t’entrebanquessis de moment! I després ves llegint, punt per punt de la a fins a la zeta, sense presses i amb pauses llargues o bé subratllant com acostumo a fer com a lector empedreït que soc; i lentament veuràs com les teves faccions se’t van des-tensant, agafen un to d’amabilitat, d’afabilitat, d’afinitat i de sintonia i simfonia amb la “tapa” del llibret en qüestió, qüestionador (!). Mira’t al mirall amb la coberta del llibret a les mans i mira si somrius, com ho fa el nostre “Germà Gran”. Anava dir un disbarat. Son les “Taules de la Llei de l’Esperit”, traduïdes i posades a l’abast d’ignorantets, si no encegats per una dilagant “IDEOLOGIA d’avui: –indiferentisme o més, rebuig. A oïdes i proclames tan modernes i tan ben avingudes dels que ho saben tot, sense saber ni un borrall de què van les coses con-sistents: mot aquest que vol dir que s’aguanten. Recordo el llibre de Simone Weil: “La gravetat i la gràcia”.  La cosa va d’això, i més enllà i tot de Montaigne i de tota arrel clàssica o humanista. Ara la diré grossa, que em perdoni qui m’ha de perdonar, pobre pecador: “Estem embafats de sants i santets i estampes i estampetes!” En altre temps els sants podien ser delitosament “referents”, els qui avui se’n diuen d’altra manera: “influencers”. Avui, tal com està el pati, tot es desemmascara i surt darrere la màscara dels temps, “l’esperit dels temps” D’aquest paràgraf en volia fer un “reset”. Però com no m’hi entenc, ni gaire ni molt, en aquestes andròmines com el bon home, amic virtual Carlos San Juan, que tampoc s’hi entén gota, però que diu “Somos mayores, pero no tontos”. ¡Ahí queda!, és el 25% imposat

                                               Les benaurances llegides a peu de lupa són benediccions per un cantó; i per l’altre no son malediccions, malastrugances sinó amonestacions, invitacions; si voleu, pre-monicions, avui que en tot tenim “monitoratges”. Que no estem en temps dels irats profetes de l’antiga pedagogia; i a més pel cas que els hi van fer (!), ho diu Jesús a les clares a la part de les ben... i a baix a les mal... Deien que sí  als profetes i després anaven a la “seva”. Avui el Gran Profeta, Jesús, té una altra pedagogia i una altra lògica, paradoxal com totes les coses de Déu. Cal anar al llibret i en el número 95, on el germà Francesc en diu El Gran Protocol, que és el Gran Desllorigador de tot plegat. Fa al·lusió a la Gran Final dels Jocs Olímpics Evangèlics, on les marques olímpiques van de misericòrdia. Ara i així s’entén allò de BENEÏTS del meu Pare, que passa a ser Benaurats (pelats!) i acaba amb allò de FELIÇOS (frustrats). Atenció que els que busquen la felicitat amb la marxa llarga posada –anhelosos, ai, ai...que se m’escapa!- van errats per mal camí, mala fita enganyosa. La cosa no va de regal, de regalar-se, sinó de conseqüència. Els dos camins: Mt 7, 13-28: cloenda del Sermò muntanyenc: el camí de la Vida! Pujar rosts amunt, no és fàcil i només qui venç el pic: allí un s’és definitivament benaurat i feliç! Amén. La felicitat del muntanyenc és comprovar que un va, aguanta, persisteix i amunt va! Abstine, sustine, agredere. Dels clàssics de sempre.

                                               Ara seria el moment si voleu de comparar les així dites benaurances les més llargues de Mateu, que són les de la Muntanya (en autèntic sentit simbòlic de les altures). Nosaltres començarem pel simbolisme de les dites de la Plana que són les d’avui, les de Lluc. Ni unes ni altres parlen del que som, sinó del que hauríem de començar a poder ser amb l’ajut de Déu, que diem, perquè és Ell l’únic Sant, l’únic Senyor, l’únic Altíssim, Jesucrist”.

                                               Comencem per les d’avui. Noteu que ha canviat el sentit de la primera i essencial per poder entendre les altres. Mateu parla encomiàsticament dels pobres en l’esperit. Lluc diu clar i rodonament, un escarit ser POBRES. Ja sabeu una de les primeres benaurances de Francesc en començar a parlar-nos en nom del Déu de Jesucrist i de l’Església sinodal, en sortida: “ser pobres i estar en i a favor dels pobres”. Les tres preposicions: per Ell, amb Ell i en Ell.

                                               En un rampell ja havia començat a escriure un primer comentari dels meus a la litúrgia del diumenge, a tall “minimalista” amb et títol “Menys és Més” que em va sortir de les entranyes i del meu racó menys visitat, ai,ai! També va de perles al revés, que no s’ho creu gairebé ningú, fora dels “vers deixebles” de Jesús. Més és Menys, per allò de la viscositat i els “tresillos” dels que passen hores i hores davant dels ídols d’avui dia: Mammon!. És allò del que “m’agrada” i hi farem una bona dormideta. El tenir es menja el SER. Com més en TENIM, més en volem i així se’ns va a fons el SER. Això val pels deixebles de Montaigne i de tots els humanistes de tot temps. I si queda un raconet, pel mateix Jesús, home a tot ser, Fill de l’Home, que digué i visqué com a Savi, el més cabal humanista, que ens parla de que si “volem” volar, hem de pujar amb esforç, sempre guaitant el cim i ens porta dreturerament per senderes contortes amunt: Tenir “arrels i tenir ensems ales”, ens dirà poèticament J. R. Jiménez: Ales a les arrels i arrels a les ales, és la meva lectura.

                                                Com que durant tres diumenges ens les haurem amb els “Beneïts del Pare” i haurem de resseguir totes les benaurances us re-invito a llegir el llibret del Germà Francesc que no fa altra cosa que posar-nos a mans el camí de la vida, tal com ens el mostra en les benaurances a oïdes d’avui, que no vol dir rebaixades per fer-les accessibles; tot el contrari, entenedores i amb exemples del cada dia. Qui diu que avui no hi ha sants? Com una casa de pagès!: són els veïns que saludem: “si necessiteu quelcom, truqueu”, els voluntaris de la parròquia de santa Anna, els que llegeixen l’Informe Foesa que té resums fàcils de copsar: Amb la pandèmia. els “desiguals” ja sumen un 26%, mentre que els “iguals, els unicornis”, la campen, cada vegada més a punt d’infart, de grassonets que estan! Recordin la petició del pobre-ric Epuló, que demanava un tast d’aigua al pobretó Llàtzer i com demanava almenys d’advertir els cinc germans, tots ells “epulons” de la seva classe, més que de mitjana, mitjana alta o bé que han traspassat les corbes, Cap amunt o cap avall? Aquesta és la qüestió!, amics meus.

                                               Enigmàticament el títol que té l’obrassa del papa porta aquestes paraules per títol: “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”. Estan en les benaurances i té premi qui m’ho sàpiga explicar. “Joia i festa desdir a la vostra presència, Senyor” diu el salm, però encara falta esbrinar aquest en i és on hi ha la gràcia de tot. Avui vivim en l’en de la tercera benaurança. Premi a qui ho arribi a copsar i a viure-ho...Van mal dades per a l’Església. Això ens fa ser més humils, senzills, més bona gent i d’aguant.

                                               Per encetar conversa i per fer entrar la gana i per saber-ne més us convido a llegir La Contra del dimarts 8 de desembre sobre el minimalisme. És ben bé una repetició de la que va signar el mateix Lluís Amiguet el dia 1 de desembre de l’any passat, que és dels que m’agrada més de llegir de tots tres (amiguet meu virtual), és el més profund i ara em sembla que va deixant lloc a la seva filla. Doncs, deia que parla -totes dues vegades- d’un tal Joshua Fields que s’ha passat  de ser un directiu dels del morro fort a escriure llibres sobre el minimalisme viscut i que ens invita a fer un dissabte colossal dels 300.000 objectes que diu que té una llar americana a triar  l’indispensable per viure: “de pa i esperit” Classifica entre el que té a casa entre l’essencial, no essencial i escombraries. Manoi, això és saber viure! Cita Jesús sobre els rics per alliberar-los, perquè les coses no les tens: et tenen. Són llibres seus “Desear menos” i un altre “Ama a las persones, utiliza las coses... porque al revés no funciona”. Jesús li digué a un mestre de la llei “Fes el que has ben dit i viuràs”: un manament únic que es desdobla en dos: estimar Déu i els Altres (l’altre segons els evangelistes són Jesús en cada situació i són el Pare i l’Esperit sant): Mt 25, 31-35. L’evangelista-papa-germà gran, a més a més, ens posarà la paràbola del Bon Samarità com a emblema de la seva crida a la Fraternitat en la seva encíclica darrera: Fratelli tutti. Un papa ben evangèlic, Fa bo de sentir-lo, escoltar-lo i seguir-lo en els seus suggeriments per viure la vida bona, dels clàssics i evangèlics. A una certa edat necessitem més “esperit que pa”.  Jesús en ocasió de la primera temptació del redimoni ho diu així: No solament de pa viu l’home, sinó de tota paraula del Bon Déu. M’ha sortit destrempat, excessiu. Acabo amb les paraules també de Francesc: Sisplau, perdó i gràcies.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge VI de durant l’any, 13 de febrer de l’any de gràcia 2022. Sabadell