SENYALS DE
PISTA
“Veniu,
oh Esperit Sant, Aura divina. Pentecostès l’obra del Crist culmina: veniu Amor
sagrat”. “La llei d’amor que avui heu promulgada: és plenitud la Pasqua, ben
granada de fruits de l’Esperit”. “L’Esperit transforma la natura d’aquells en
els quals es troba i habita, i els restaura donant-los una vida nova” (sant
Ciril) Invitacions arreu. Punt d’arribada o punt de partença? Hem de prendre
consciència ben nítida de que l’Església pren nova embranzida i ens ha d’agafar
ben dúctils, dòcils, “oberts de bat a bat el nostre cor al seu amor”. No és un
record, és la imminència d’un fet nou: com renascuts a l’Esperit, deixem-nos-hi
“prendre”. Totes les cançons sobre l’Esperit Sant són invitacions a
presencialitzar, a personalitzar allò que “fou, és i serà” (Paraula de comiat
de Jesús: “Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, perquè
es quedi amb vosaltres per sempre”.)
Les
lectures que hem anat fent aquests dies en els Fets dels apòstols no són més
que la narració dels començaments de l’Església que l’Esperit Sant impulsa (si
et deixes!) vers la comunió amb Crist i a través de Crist amb el Pare, sabedors
de ser fills estimats de Déu. Consciència cada dia més aprofundida,
experimentada, viscuda, gustada, irradiada. Som Església, som poble de Déu. ¿Què ens hi ha dit el nostre
concili Vaticà II?: “Crist va instituir la nova aliança, això és el nou
Testament, segellat amb la seva sang, invitant una multitud d’entre els jueus i
els pagans a formar una unitat en l’Esperit, i a ser el nou Poble de Déu
perquè els qui creuen en el Crist, renascuts de l’aigua i de l’Esperit
esdevenen en summa “un llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació santa,
un poble possessió de Déu” (I Pere 2, 9-10). Aquest poble messiànic té
per cap el Crist. Té per distintiu la dignitat i la llibertat
dels fills de Déu, al cor dels quals fa estada com en un temple l’Esperit Sant.
Té per llei el nou manament
d’estimar tal com el mateix Crist ens va estimar. En fi, té per objectiu el Regne de Déu, començat per
Déu mateix aquí a la terra, però que s’ha d’estendre més i més fins que
sigui consumat també per Ell a la fi dels temps, quan Crist, que és la nostra
vida es manifesti i “la creació serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció
per prendre part en la llibertat gloriosa
dels fills de Déu”. (Rm. 8, 21). Aquest poble messiànic és el germen
més fort d’unitat, d’amor, d’esperança i de salvació per a tot el gènere humà.
Constituït pel Crist amb vista a una comunió de vida, d’amor i de veritat, és
també emprat per Ell com un instrument de redempció universal i enviat a tot el món talment la llum del
món i la sal de la terra”. Definició del
que som, hauríem de ser i esperem que la consciència se’ns vagi obrint per
anar-hi sent, sent, sent... És l’Esperit qui ens fa ser més i més conscients i
més i més corresponsables. Aquesta és l’espiritualitat evangèlica promoguda per
l’Esperit Sant. En tant que Esperit, espiritualitza; com a Sant, santifica!
Anem a cercar traces, senyals, maneres on
l’Esperit es pot trobar, intuir, percebre, sentir: Vent, aura, perfum,
presència, intuïció, percepció... Comencem per les aclamacions litúrgiques que ens han obert a entendre més l’evangeli
de Joan, coprotagonitzant els seus passos i senyals de pista:
- Veniu Esperit
Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor.
- Us enviaré l’Esperit
de la veritat. Ell us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera.
- L’Esperit Sant us farà recordar tot el que
us he dit i us ho farà entendre.
- Que tots siguin u; com Vós, Pare, esteu en mi i jo en
Vós. Així el món creurà que Vós m’heu enviat.
- La vostra Paraula és veritat, Senyor:
consagreu-nos en la veritat.
- Jo pregaré el
Pare, i us donarà un altre Defensor, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
- Ja que heu
ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el
Crist assegut a la dreta de Déu.
- Aneu a convertir tots els pobles; jo seré
amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
- He sortit del Pare per venir al món; ara
deixo el món i me’n torno al Pare.
- El Messies havia de patir i de ressuscitar,
abans d’entrar en la seva glòria.
- No us deixaré orfes; me’n vaig, però
tornaré, i el vostre cor s’alegrarà.
- L’Esperit de la veritat donarà testimoni de
mi, i vosaltres també en donareu testimoni.
- Qui m’estima farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.
- A vosaltres us he dit amics, perquè us he
fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.
- Estigueu en mi , i jo en vosaltres. Qui està
en mi dona molt de fruit.
- L’Esperit Sant us farà recordar tot el que
us he dit i us ho farà entendre.
El més remarcable
de l’evangeli de Joan ens ha acompanyat aquestes darreres setmanes. Afegiu-hi
la seva Primera Epístola i anireu ben equipats camí endavant en aures d’Esperit
i de vida. La vida eterna = conèixer Déu Pare que és Amor i Jesús que ens ha
ensenyat a estimar i les seves preferències. Coneixements que són font que
brolla permanentment.
Varem
ja concloure l’Exhortació apostòlica “La Joia de l’Evangeli” i ara us proposo
que n’enfilem una altra, també del papa Francesc, titulada “Alegreu-vos-en i
celebreu-ho”, que ens va adreçar no fa gairebé dos anys, que lliga molt amb la
finalitat de fer-nos evangelitzadors a tots. ¿Quin evangeli portarem a la vida
i en la relació amb tothom, si nosaltres no son eterns aprenents d’evangeli? No
ens deixem arrabassar aquesta comesa, aquest enviament. Cerco com sempre en el nostre Vaticà II:
“Amb
el nom de laics s’entenen tots els
cristians –llevat dels ordenats o religiosos- que pel fet d’estar incorporats
al Crist pel baptisme, constituïts en Poble de Déu i fets participants a la
seva manera de la funció sacerdotal, profètica i reial del Crist, exerceixen,
en la mesura que els pertoca, la missió de tot el poble cristià a l’Església i al món. El caràcter
secular és propi i peculiar dels laics. Pertoca als laics, per pròpia
vocació, de buscar el Regne de Déu, a través de la gerència de les coses temporals que han d’ordenar cap
a Déu. Viuen en el “segle”, és a dir, en totes i cada una de les professions i
activitats i en les condicions ordinàries de la vida familiar i social, amb les
quals la seva existència està com entreteixida. Allí Déu els crida a
complir la seva pròpia comesa, a fi que guiats
per l’Esperit de l’Evangeli, ajudin com
un llevat -de dins estant- a la santificació del món, i d’aquesta
manera, resplendint abans de tot pel testimoniatge de la seva vida, fe,
esperança i amor, revelin el Crist als altres homes. Pertoca, doncs, a ells
molt especialment d’il·luminar i organitzar de tal manera totes les realitats
temporals en què es troben com barrejats, que neixin i evolucionin sempre
segons l’esperit del Crist i esdevinguin lloança del Creador i del Redemptor”.
“Un de sol és el Poble de Déu elegit: “un sol Senyor, una sola fe, un sol
baptisme”. Comuna és la dignitat dels membres per la seva regeneració en
el Crist, comuna la gràcia de fills adoptius, comuna la vocació a la perfecció; una mateixa salvació,
una mateixa esperança, un mateix indivisible amor. No es dona cap
desigualtat davant el Crist i en l’Església per raó de raça o de nacionalitat,
ni per raó de condició social o de sexe: tots sou un de sol en el Crist Jesús”.
(Ga. 3, 28).
Ens
invitem a llegir personalment el document esmentat i a mirar d’aprofundir en el
Primer Capítol (del número 1 fins el 34). Anirem desgranant capítol per
capítol Deixem-nos prendre per l’Esperit
del Senyor, que és el mateix Esperit Sant que ens ungeix, ens sadolla, ens mou,
promou, commou... “Quan l’alè de
l’Esperit jo sento dintre meu, vull pregar!”. Quina estupenda pensada fer la
Vetlla de la Pentecosta! A través de molts enllaços que la fan possible o bé
llegint i “esponjant-nos” en totes les lectures que tenim a l’abast a “La missa
de cada dia”. De la dispersió babilònica a la concentració en l’Esperit
Pentecostal. Recomanable. Encoratjant, “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”.
Al·leluia! Pentecosta és pregària que ungirà l’Esperit promès, sí, promès! A
parar i badar el cor!
P. Josep Mª Balcells
Festivitat
de la Pentecosta o de Pasqua Granada, 31de maig del 2020. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada