Homilia del diumenge 24/05/2020

DEL “RETORN”  DE  JESÚS AL PARE  AL “TORN”  DE  L’ESPERIT

                                               Haureu vist com darrerament dato l’homilia no solament fent referència al diumenge, sinó incloent-hi també la setmana en curs. Això s’ha accentuat en aquestes darreres setmanes del cicle pasqual, perquè en les lectures corresponents hi havia una relació directa i molt marcada constituint com una global continuïtat. Ara, amb més motiu per la singularitat d’aquest tram litúrgic que va de l’Ascensió a la Pentecosta en què el retorn de Jesús al Pare dona pas a l’efusió de l’Esperit. I també per una raó afegida que dona pes i gruix als misteris que celebrem. Curiosament, Pentecosta tot i ser la festa de les festes, culminació del cicle pasqual, bo i ser Pasqua Granada, no té octava, com la va tenir la Pasqua Florida o de Resurrecció. Ben mirat, el que farem durant tota aquesta setmana és “avantçar-la”, centrant tota la nostra atenció espiritual en la “presència i acció” de l’Esperit Sant en cadascú de nosaltres i en tota l’Església. Unim el retorn de Jesús al Pare amb la vinguda de l’Esperit, és el seu “torn”. Jesús mateix hi va posar aquest lligam. És com el misteri de la implicació de la Indivisa Trinitat en el teixit de l’Església en floració i fructificació a la vegada. Jesús ens ha portat al Pare en una unitat inimaginable i ara ens dona l’experiència de l’Esperit que marca l’inici de l’Església. Tot “ve” de Déu, “passa” per Déu i “conflueix” en Déu.

                                               Quan en el Credo proclamem: “Crec en l’Esperit Sant” hi ha implícita aquest aproximació al seu misteri, tal i com l’explicita el Vaticà II en la Constitució sobre l’Església: “Acomplerta l’obra que el Pare va encomanar al Fill aquí a la terra, fou enviat l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta, perquè santifiqués incessantment l’Església i així els creients tinguessin accés al Pare per mitjà del Crist en un mateix Esperit (cf. Ef. 2, 18). És Ell l’Esperit de la vida, la font d’aigua que rajarà fins a la vida eterna.(cf. Jo. 4, 14; 7, 38-39), pel qual el Pare vivifica els homes, morts pel pecat, fins que ressusciti en el Crist els seus cossos mortals (cf. Rm. 8, 10-11). L’Esperit habita en l’Església i en el cor dels creients com en un temple (cf. I C. 3, 16; 6, 19), hi prega i hi dona testimoniatge de l’adopció de fills (cf. Ga. 4, 6; Rm. 8, 15-16, 26). Aquesta Església, la qual guia vers la veritat completa (cf. Jo. 16, 13), unifica en la comunió i el ministeri i amb diversos dons jeràrquics i carismàtics instrueix i dirigeix, embellint-la amb els seus fruits (cf. Ef. 4, 11-12; I Co. 12, 4; Ga. 5, 22). La rejoveneix amb la força de l’Evangeli, “la renova constantment i la condueix a la unió consumada amb el seu Espòs” (sant Ireneu). Car l’Esperit i l’Esposa diuen al Senyor Jesús: “Veniu!” (cf. Ap. 22, 17). Així es manifesta tota l’Església com una multitud aplegada “conformement a la unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.

                                               “Jesús abocà damunt els seus deixebles l’Esperit promès pel Pare (cf. Fets 2, 33). Per això l’Església, preparada pels dons del seu Fundador i guardant fidelment els seus manaments de caritat, humilitat i abnegació, rep la missió d’anunciar  i d’establir enmig de totes les  nacions el Regne de Crist i de Déu, i en constitueix el germen i l’inici. Mentrestant, ella, a mesura que va creixent a poc a poc, sospira per la consumació del Regne, i espera i desitja amb totes les forces d’unir-se amb el seu Rei de la glòria”. “Comunicant el seu Esperit als seus germans cridats de totes les nacions, els ha constituït Místicament com el seu Cos. En aquest Cos, la vida del Crist es comunica als creients, els quals per mitjà dels sagraments s’uneixen d’una manera profunda i ben real al Crist sofrent i glorificat. Així el Baptisme ens configura al Crist. Aquest ritu sagrat significa i realitza la unió amb la mort i resurrecció del Crist. En la fracció del pa eucarístic participem realment del Cos del Senyor i ens elevem així a una compenetració amb ell i entre nosaltres mateixos. D’aquesta manera tots nosaltres esdevenim membres d’aquell Cos, i cada un en particular som membres els uns dels altres”. “Cal que tots els membres prenguin una semblança amb Ell, fins que el Crist quedi format en ells (cf. Ga. 4, 19) Per això som envolupats en els misteris de la seva vida, configurats a Ell, morts junt amb Ell, ressuscitats amb Ell, fins que regnem juntament amb Ell. A  fi que ens renovem contínuament en Ell (cf. Ef. 4, 23) ens ha fet participar del seu Esperit. El qual, essent un mateix en el Cap i en els membres, talment vivifica, unifica i mou tot el Cos, que la seva funció ha pogut ser comparada pels sants Pares amb la que realitza el principi vital, o ànima en el cos humà” (sant Agustí).

                                               A partir d’aquestes premisses (pressuposades?) i també constituents! (que ens constitueixen, que ens donen el ser i el fer) podrem fer-nos algunes preguntes essencials.

- Com és que l’Esperit Sant està tant desdibuixat en la nostra vivència i espiritualitat?

- L’església, segons el Vaticà II, o serà pneumatològica (=actuada per l’Esperit Sant) o no serà. És l’equivalent a l’expressió de Rahner: L’església del segle XXI o serà “mística” o no serà. Tot rau en l’experiència de Déu.

-Qui paper hi juga concretament l’Esperit Sant en la meva vida de cristià?

-Què vol dir l’expressió de Pau: “vosaltres que sou espirituals”.

-En què fem constituir la nostra maduresa en la FE?

-Quan en tantes col·lectes es parla del “fervor”, què hi entenem?

-Després de “l’hora” de Jesús, entenem que ara també és “l’hora” de l’Esperit.

-Tenim una espiritualitat baptismal? Qué vol dir viure com a “estat”, no tan sols com a “fet” el nostre baptisme?

-Lligo l’espiritualitat amb la pregària mental o la meditació?

-Jesús era un “entusiasmat”, un “entusiasta” de l’Esperit. “Endivinitzat” és la seva etimologia.

-Pau parla del’Esperit com a “beguda”. Què vol significar?

-Sentir l’Esperit com una “presència”. Embolcallats, perfumats, ennuvolats com el núvol, signe de presència de Déu al desert.

-El “sentim” i com?.

Els dons o gràcies percebudes: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu.

-els fruits de l’Esperit Sant: amor. “Goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix”.

-L’Esperit és el que ens portarà a la veritat plena, és el que ens obrirà a una comprensió de la Paraula de Déu, és el gran Memoritzador del misteri del Crist, és l’Inspirador.

-Per l’Esperit heu estat cridats a la llibertat.

-Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit.

-Si us deixeu guiar per l’Esperit no esteu sota la Llei.

-L’Esperit és el que ens ensenya a pregar.

-L’Esperit Sant és el Traductor del sentit de les Escriptures.

-Relacioneu l’Esperit amb l’obertura al Misteri que engloba totes les coses i més encara les persones.

-Déu és Esperit i només a base d’espiritualitat podem entrar en el seu misteri.

-Una imatge peculiar de l’Esperit és el Foc, per què?

-L’Esperit és com una font que des de dins de nosaltres brollarà fins a la vida eterna.

- Com lliga Esperit amb contemplació? Maria als peus de Jesús sadolla de l’únic necessari. Com entendre-ho?

- Actius en contemplació, contemplatius en l’acció?

-Els aspectes radicalment litúrgics: Lloar, beneir, adorar, glorificar, donar gràcies per la immensitat de la glòria de Déu.

-L’Esperit Sant és el Déu de l’amor. L’amor de i a Déu, síntesi de tota espiritualitat.

-Cadascú té el seu carisma? Quin és el teu? Com l’exerceixes. Tots són “en bé de l’Església”.

-Com exerceixes la missió d’evangelitzador pròpia de tot cristià?

-L’Esperit Sant és qui porta, guia, mou, promou la unitat de tot i de tots en Crist.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge de l’Ascensió i setmana antecedent a la Pentecosta

24- 31 de maig de 2020. Sabadell