SETMANA SANTA,
DIA A DIA
La
quaresma se’ns ha convertit en quarantena, tant si volem, com si no. Hem de
saber aprofitar les circumstàncies, hi ha al fons un tresor amagat.
No
es tracta de moralitzar. Si llegiu els articles de fons* de la premsa
–que no a les gasetilles o a les lletres que sintetitzen amb negreta els temes d’actualitat.
Tot plegat només per fer-se’n una idea de no res!- allà, dic, on es fan
reflexions de veritat, allà on se’ns donen bons consells, sobretot quan venen
de fonts mèdiques. A les notícies, però, se subratllen les quantitats molt més
que les qualitats, que n’hi ha i molta, però en la lletra menuda. Quin desfici
malaltís en saber quants... de quants!
Sembla que estem obsedits i abduïts per les notícies que, amb la deguda mesura, serien noticies, allò que en
diem actualitats, només; però si estem pendents matí, migdia i vespre
–quins excessos, més morbosos!- ens omplen el cap de fantasmes i corsequen les entranyes, en lloc d’encalmar-nos per portar els “tancaments”
o confinaments amb la major serenor possible, allò que en diem amb seny,
en temps massa proclius a les rauxes... Ho he posat en plural, perquè en
el “saber” no assenyat, la rauxa es multiplica i s’encomana com si fos un nou
virus afegit i ens fa perdre els papers*, si és que els teníem a mà per
mostrar-nos-els, a mirall obert, a nosaltres mateixos, per veure’ns com som i
com i a què responem els qui hauríem de respondre a instancies de “la FE que
obra per AMOR”, expressió paulina, aquesta. Déu ens lliuri de pensar que sabem,
quan en realitat no sabem gairebé res. Amuntegar notícies sense to ni so, és
vertaderament no “saber comprenent”. El saber comporta una reflexió
circumstanciada: què, qui, com, on, perquè...
Estem
entrant a la Setmana Santa, la més desigual a totes les que hem viscut fins
ara... Els qui tenim anys per a recordar les dels temps antanys, ens vindran
records de que era Santa, perquè ens obligaven a viure-la, també confinats, a
nivell de pietats florides –un pic de poesia no hi estarà sobrera- o
brotades sobre els bons sentiments i les mostres de religiositat molt
formals. Qui no recorda aquells Viacrucis de diumenge a la tarda a la parròquia!
Amb reflexions que vorejaven el sentimentalisme més compungit. Àdhuc el nostre
poeta Verdaguer, que va captar -per mossèn i per poeta- l’ànima del poble, ens
hi ajudava: “Per vostra passió sagrada, adorable Redemptor, perdoneu altra
vegada aquest pobre pecador”. Són records benvolents, fills d’època, res.
Ara,
qui vulgui fer la Via de la Creu, que ho faci en bona hora! Qui vulgui viure
amb més esplendidesa i més a nivell existencial aquests dies sants, que els
visqui a redós de les quatre parets i, si pot, rescati algun espai –un
raconet- i temps; que es re-confini, no per evadir-se de casa ni
del tram-tram de cada jornada. Que miri a moments, no robats a la convivència
familiar, i agafi la Bíblia i com comentàvem adés i ara, que es reclogui i faci
pregària, llegint i tancant els ulls que es quan es veu millor tot el
dia que ha passat, al vespre, o el que vindrà, de bon matí. L’evangelista que
toca aquest any litúrgic, Mateu, ens ho diu al capítol 6, 1-15. Quan ens invita
–són paraules del Mestre- a fer parada i fonda. Dic fonda en el sentit de
profunda, amb arrels... Santa Teresa
distingia entre pregàries i pregària-contemplació. Avisats estem, ens
manca l’hàbit potser!
Aquests
dies són d’abstinència de veure massa tele, internet, mòbils, etc. i de
sentir excessivament (ràdios), en el sentit més autèntic de no “enfitar-se” =per
fugida d’estudi! Tothom-passavolants teledirigits es volen fer senyors i guies
del què hem de fer o no fer. Tot donat, pastat; compte, a no deixar de ser
lliures i que ens manin en la nostra pròpia vida! Voleu dir que no passem massa temps en els
passatemps (!). Sí, ja sé que amb la
mainada bellugadissa no es poden fer massa plans; i si hi som, siguem-hi.
Si s’ha de jugar, juguem-hi, cobrint potser dèficits paternals... Ells en
guardaran un record inestimable, dies a venir. Però deixeu-me recordar-vos el
capítol 25 de Mateu: On és i on es troba Jesús com a hoste privilegiat i
permanent aquests dies: sobretot, també Ell confinat, en els nostres
confinaments. Tot el que vius, mira-ho com ho veuria i ho viuria Jesús a casa “teva
i seva”. Mateu és molt explícit i és el gran secret a veure’l i a viure’l:
jugar a “amaga, cuit”. Tot el que fas a algun dels teus fills a Ell ho fas...
Tu mateix!
També
al mateix Mateu hi trobo una de les pàgines que són els millors finestrals a
través dels quals intentem que la primavera niï a dins de casa. A Mateu 6,
25-34 hi trobo aquest fragment dels més poètics i -en definitiva- més
pràctics... Busqueu-lo i llegiu-lo a poc a poc, deixeu-vos prendre pel seu
perfum. Només per als qui encara no
teniu aquest hàbit quaresmal i pasqual a la vegada, us en copio un tast: “No us
preocupeu, doncs, (no us estranyi que el subratlli, perquè és com a
resum i conseqüència del que ha dit abans): No us preocupeu (ho repeteixo, com
ho feia Jesús o Pau per ressaltar i emfatitzar!) pel demà, que el demà ja s’ocuparà
d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”. Per tant, no es
tracta de pre-ocupar-se (ai, les pre-ocupacions; patim més a
l’avançada que no pas afrontant el moment present!). Ocupats, ajudant a omplir
un ordre preestablert, pautat i seguit en la mesura del possible. Teletreball,
quan els nens fan els seus deures o els seus entreteniments(?). I sobretot no
perdre mai el bon humor que és indici del bon amor. Tots dos són reversibles:
com les actituds de comprovada qualitat.
I
ara, em permeteu fer un suggeriment per als qui no teniu el tragit familiar
d’aquests dies, i per als qui voleu agrair a Déu el fet d’haver arribat sans i
estalvis a viure i veure aquests dies sants amb senzillesa, tot i sabent que
som ben fràgils i trencadissos... Confinar-se
és una gràcia de Déu. I que és molt important no abaixar, sinó incrementar el to
vital de la nostra FE, una FE que es torna amor senzill, ple de petites
atencions, al gust, no nostre, sinó d’aquells amb qui convivim, som i estem
lluitant i joiosament compromesos: “tots els nostres”. Aquella paraula,
de cop i volta, se m’ha il·luminat. Fent el que faig sovint, posant un guionet
entre com-promesos i em resulta una paraula fondal, de principis. Retorneu a
ser i viure com a “promesos”, nuvis,
parella, pares, família, avis..., fills
de Déu. Déu està a l’arrel del vostre prometatge. Això ho explica la Santa
Mare Església: Teniu un sagrament dels que marquen,
vivent i vivificador i
podeu comptar amb la gràcia pròpia que us és reservada. Cal comptar-hi, és un
dret garantit. Déu hi abocarà gràcia sobre gràcia... El seu és sempre un amor fidel, i té prompte la redempció
generosa: paraula dels salms!
Com
seria de bonic que aquests dies poguéssim fer amb calma una experiència de Lectio divina. Jo us suggereixo la
Lectura de l’evangeli de sant Joan, sense presses per acabar-lo. Capítol a
capítol. Un cada dia. No més. És possible que la quarantena pugui ser una
cinquantena... Per tant, entrarem en el terreny desitjat de PASQUA i de la seva
Octava. Vol dir que el sentit pasqual de Joia i de Resurrecció ens han de donar
aquest toc i gust pasquals en la lectura detinguda que anirem fent.
Una
proposta: seguir Paraula i Vida
i l’evangeli de cada dia, ben meditat, “rumiat” en el sentit més noble de la paraula,
una lectura amorosa, amatent, comprensiva: és Paraula de Déu. Què em diu a mi? Què hi dic jo? Què em sorprèn? Quina
frase puc memoritzar, perquè m’acompanyi en el quefer diari.
Segona
proposta: amb “La Missa de cada
dia”. Fer semblantment. Ara ja són tres lectures. El salm és el ressò i eco
de la primera, feta pregària. També teniu les pregàries: col·lecta, a
l’oferiment personal i a la de la comunió en acció de gràcies.
La
més suggestiva i la més enriquidora: L’evangeli de sant Joan, fet sense presses, amb atenció plena.
Acompanyant el Mestre i amb la finalitat explícita com diu Joan, de que
serveixi per augmentar la FE i, per tant, l’AMOR. No oblideu la definició que
dóna Joan de Déu: És Amor de Pare. Paraula de Déu, no d’home, garantida, revelada,
agraïda. Preserveu-vos de qualsevol mal: consta en el Parenostre.
P. Josep Mª Balcells
Setmana
Santa, a casa, 5 d’abril del 2020.
Sabadell
* P. S:
llegiu, si us plau, l’entrevista de Bassas a Inneratiry, 22 de març. A l’ARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada