ENFILANT LA
SETMANA DE L’OCTAVA
DE PASQUA
“Avui
és el dia en què ha obrat el Senyor;
Alegrem-nos-en
i celebrem-lo”.
(Aclamació freqüent d’aquests dies pasquals,
treta del salm 117 que ens el trobem com a salm responsorial propi, joiosament
repetit i assaborit. Provem de pregar-lo sovint. Ens introduirà en un ambient
joiós i exultant, compartint resurrecció!)
Atenció,
perquè no és que re-celebrem com amb un “carrilló” o campaneria els joiosos
ecos del dia de la capvuitada de l’Esdeveniment de la Pasqua, no; sinó
que ho fem dalerosos en l’enfilall, un a un, de tots els dies d’aquesta
setmana, que es van revestint de la Glòria esplendent de la Pasqua. Cal,
doncs, anar, dia rere dia, a copsar i a capir el sentit de la litúrgia tota,
sobretot de la Paraula rutilant en el cada dia. Cada dia té el seu propi
misteri. No oblideu de donar una mirada plena a les aclamacions que ens donen
entrada als evangelis, tots de Joan, a les col·lectes i a les pregàries de
postcomunió i a l’oració sobre les ofrenes. Com si fos un jardí pasqual! És la
litúrgia, tota ella, que s’ha ennuvola del perfum de les “resurreccionetes”
nostres en la cabdal i totalitzadora de Jesús, que esdevé presència i acció
a través de l’Esperit Sant que se’ns va infondre en el baptisme inicial,
benaurat ell i nosaltres en, per i amb Ell!
Noteu
com es subratlla tot al llarg de la setmana el goig baptismal,
perquè la Pasqua és una insistent invitació a trobar-nos davant per davant,
endins i endins, de la nostra condició de batejats, però no en un sentit clos d’una rememoració d’un fet aïllat,
perdut en els llindars de la nostra delitosa “inauguració de vida” i, a sobre,
vull dir endins en el “re-naixement” esdevingut en el dia del baptisme, anys
fa i sense tenir-ne més que referències de tercera mà... No sé com expressar la
radical significació de que no és un “fet” passat; és que amb el
baptisme hem iniciat una vida nova,
de la qual n’hem de prendre conscienciosa consciència! (valgui la volguda redundància). Vida nova que inicia un
procés que es va fent i brodant en els avatards del viure quotidià. Des d’unes
ignoràncies primeres, pujant -graó a graó- en el saber baptismal, i assaborint
una condició que cada dia aniré valorant més i més. No sabem què és el que
s’amaga-desvela això de sentir-se un hom desplegant la condició vital de
batejat! Com m’agradaria posar aquest verb en gerundi: batejand, en el sentit de desplegament
actiu de les seves entreteles, del seu misteri, en definitiva. Manera de
sentir-se activa i actual, en creixement joiós. Ara, des del baptisme, hauríem
de fer de la nostra vida un càntic a la vida baptismal, no solament a la
vida-nounada, tot i que no seria pas poc!, hauríem d’unificar naixement a la
vida i “renaixement” a la gràcia baptismal en una sola percepció. Cadascuna
d’elles, sobrepotenciant-se mútuament. Ara, pel fet ser batejats, ja entendríem
el viure com una potenciació doblement gratuïta (un mica com allò de Teresa:
“vivo sin vivir en mi”, com un accés a la vivència de ser fills de Déu, des de
dins de Déu mateix: això i no gens menys és la vida baptismal!
La
celebració parcel·lada del misteri global de Jesús ens podria portar a una
visió fragmentària. La Resurrecció ho engloba tot. Per Joan, que ho explicita
ja en el Pròleg, va del Déu Creador i per la Paraula coexistent, passant per la
Paraula Encarnada cocreadora que es va fer home i habità entre nosaltres. I que
de la seva plenitud tots nosaltres n’hem rebut gràcia sobre gràcia. Feu vida
entre nosaltres i portà el seu amor fins a l’extrem de donar la vida, per
fer-nos-la participar a través del baptisme i per l’efusió de l’Esperit Sant
que és dador de vida i vivificador; i ens ha obert les estances de la Casa del
Pare que és també el nostre Pare. D’aquí se’n deriva que en celebrar una festa
concreta, les celebrem totes a la vegada. Unim inextricablement creació,
encarnació, vida, passió, mort, resurrecció de Jesús, el Crist i Déu nostre, Pentecosta
o efusió de l’Esperit, revelació, redempció, santificació, vida eterna i
glorificació total. El papa Francesc ens ho explica en la primera exhortació
apostòlica “La Joia de l’Evangeli” en els números 234-237 on ens diu que “El
tot és superior a la part”. “El tot és més que la part i també és més que la
mera suma d’aquestes” i ens diu que “l’esfera no és el model, perquè no és
superior a les parts, on cada punt és equidistant del centre i no hi ha
diferències entre uns i altres. El model
és el políedre, que reflecteix la
confluència de totes les parcialitats que en ell conserven la seva originalitat”.
Ell ho aplica a la varietat dels anunciadors de l’evangeli, cadascú amb la seva
particularitat, però tots ells deutors de la totalitat o integritat de l’evangeli
sencer, jo ho aplico a l’any litúrgic en el què cada celebració concreta
engloba totes les altres cares o misteris del políedre. Tant Pasqua és aquesta
setmana com Pentecosta, com Nadal. El misteri global de Jesús és el
totalitzador de totes les celebracions litúrgiques. Arrodoneix Francesc:
“L’evangeli té un criteri de totalitat que li és inherent”. Jo dic que tot l’any litúrgic té un criteri
de totalitat, aplicat-celebrat en cada misteri particular. Acabem tots
dos a l’uníson: “El tot és superior a la part”.
Donem
una atenció -el més plena possible- a les lectures del dia de l’Octava i
senyalem com a particularitat que des d’avui i en endavant fins a la Pentecosta,
anirem llegint fragments del llibre dels Fets del Apòstols. Ocasió que
aprofito per a invitar-nos a llegir-lo sencer, perquè, en trobar-nos diàriament
amb un fragment, sapiguem que la part s’explica sempre tenint present el tot.
Aquest llibre el va escriure l’evangelista Lluc com formant part d’un díptic:
el seu evangeli més (+) aquest del Fets dels apòstols, on s’esplaia en el creixement
de les primeres comunitats cristianes i ens subratlla les actituds
que regnaven en aquells albors, quan la vivència de la resurrecció els era ben
i molt present i vivificava la seva vida de cristians, regalimant encara les
aigües baptismals. Sabem que els començaments tenen un to d’autenticitat
derivada de la immediatesa de les seves estrenades conviccions. Per això ens
convé uns sovintejats “retorns” a les pròpies arrels i fonaments del nostre
viure de cristians...
Allò
de que els principis enllacen amb els finals, ho trobarem exemplificat en la
lectura d’avui del final (primer, perquè n’hi ha dos) de l’evangeli de Joan. On
podrem llegir l’escena del comiat de Jesús dels seus, però fent un subratllat
directament relacionat amb la nostra fe, gràcia baptismal. Al moment final de
la vida i mort de Jesús, en el moment d’expirar molts exegetes li donen un
valor que va més enllà del simbòlic: Jesús va alenar tanmateix l’Esperit! Ens el va donar, que és el
mateix que va regir la seva vida temporal. Tots els moments de la seva existència
va ser regits per l’impuls de l’Esperit Sant, que en l’escena d’avui ens alenà també
a nosaltres en els seus deixebles, quan digué palesament: “Rebeu l’Esperit Sant”,
això precedit de l’enviament: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi,
també JO us envio a vosaltres”. I perquè ens ho puguem aplicar també a
nosaltres, adverteix a Tomàs: “Per què m’’has vist, has cregut? Feliços
els qui creuran sense haver vist”. I qui són aquests, sinó nosaltres? Tot
el que hem pogut anar llegint en aquest evangeli de Joan, pensem que es va
escriure amb una finalitat ben concreta: “Els que heu llegit aquí aquest llibre,
ha estat escrit perquè cregueu que Jesús
és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu Nom”.
Bé
podríem concloure sentint-nos interpel·lats amb la col·lecta d’avui que
sintetitza els fets commemorats i viscuts aquests dies: “Oh Déu, sempre
misericordiós, que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua, reanimeu la FE
del vostre poble, augmenteu els dons de la vostra gràcia, a fi que tots
comprenguem millor quin baptisme ens ha purificat, quin Esperit
ens ha regenerat i quina Sang ens ha redimit”. Dia, doncs, de l’Exaltació de la nostra FE baptismal. “Alegrem-nos-en
i celebrem-lo”.
P. Josep Mª Balcells.
Setmana
i Diumenge de l’Octava de Pasqua, 19 d’abril del 2020 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada