dissabte, 7 d’octubre del 2017

Homilia del diumenge 08/10/2017 del P. Josep Mª Balcells

PAU,  UN  APASSIONAT  PER  JESUCRIST

                                               Ja ho advertia en aquests darrers diumenges que em –i us- proposava de seguir, del més a prop possible, el descabdellament de l’epístola als filipencs que la litúrgia ens ha estat regalant en aquests quatre diumenges seguits, i que volem seguir-los amb sentit de “novetat” i de compromís espirituals. Com sigui que, llegida a poc a poc, és com un regal espiritual que Pau ens fa; i com que, d’altra part, no és gens llarga, l’aniria glossant tret a tret, bo i invitant-vos a llegir-la també vosaltres, tota sencera. Crec que se’ns farà una gràcia de  Déu, si l’anem llegint directament des del llibre de la Bíblia, mirant de fer un assaig d’una experiència espiritual de molta volada, si és que, fent-ho, a més ara prenguéssim el repte d’introduir-ho com una nova habitud, fent bona la insistència de l’Església d’una introducció sistemàtica de la Lectio divina en les “pràctiques” normals i, a ser possible, diàriament. Heu vist la meva insistència en fer ús del Llibret Paraula i Vida. Per als de més empenta espiritual de La Missa de cada dia. Crec que estem en un bon moment de gràcia  a nivell dels que se senten amb ànims de fer una renovació en les “pràctiques” diàries del bon creient d’avui dia. Fixeu-vos que no tinc de moment paraules diferents de les “usuals” per anomenar “allò” que fem diàriament, com a expressió de la nostra fe. Fins i tot haurem d’arribar al canvi del llenguatge a l’ús. De moment ja ens entenem. El nom aquí no fa la cosa, certament. Dia sense pregar, sense agrair el do de la vida i el de la fe, l’hem de tenir com un dia alienat, buit de sentit, sobretot en els que fa gairebé tants anys de vida com en fa de fe! La fidelitat a honorar ambdues –vida i fe- ens porta a ser creatius en la manera d’expressar-les, totes dues. Comenceu a fer-ne l’assaig els que no en teniu ja el costum. Els que ja aneu més avançats, en podríeu parlar discretíssimament amb aquells que creieu que els pot anar bé saber dels profits espirituals que se’n deriven. Feliços vosaltres! Ens hem de treure les pors de que es puguin pensar els altres qui sap què... Avui, fer-ho amb màxima discreció és una contribució important a l’evangelització. I està a l’abast de tothom!

                                               Mireu que el valor amagat de les paraules és un fenomen cert. A mesura que un va llegint i desentranyant –quina paraula més íntima que m’ha sortit!- el sentit del que llegim, tota aquesta riquesa es bolca en les noves paraules que ens van sortint. Això té de bo una lectura feta pausadament: les paraules es tornen vives i irradien. Això invita a noves lectures, a tornar endarrere, senyal de que la primera ha estat positiva. Les paraules tenen sentiments que un descobreix a base de rumiar-les. És molt important la sintonia basal amb qui les escriu. Aleshores esdevenen simfonies. Totes lliguen i fan melodia que la “sentim” en el concert com a unitat. Això es veu en Pau i en aquesta carta d’una manera molt sensible. Ja només dir carta, hem de suscitar en nosaltres el goig de saber que ara, llegida en les nostres circumstàncies vitals actuals, es torna viva i dirigida a nosaltres. Això la fa més propera, més íntima, més personal. No és una argúcia, no, això. Pel fet de ser Paraula de Déu ja pren aquesta connotació. I a més a més, en ser llegida litúrgicament, on ens és sempre proclamada. L’actualització del dir i del fer és una característica pròpia de la litúrgia. “Revivim” en ella els misteris de la nostra fe. Ens fa protagonistes, actors (en el sentit etimològic: que actuem i s’actua en nosaltres).  Sentir-ho és gràcia, indiscutiblement. Ens amarem de Paraula divina i de Comunió (en el sentit d’unió amb Crist, que dóna en present acció de gràcies per l’Encarnació, la Resurrecció total, pel Cos místic que compartim amb Ell i amb els germans...).

                                               Deixeu-me acompanyar-vos aquesta vegada només:

            -La carta és com un comentari, avant la lettre, de “La joia de l’Evangeli”. El goig i la joia n’és una actitud sensible o una invitació a gaudir-les, referides recurrentment. També l’empenta motivacional a seguir evangelitzant per damunt de les proves i en la lluita.

Resultat d'imatges de APOSTOL SANT PAU            - La lectura directa de la Bíblia suposa rebre una il·luminació per anar a més a fons en la comprensió dels passatges, quan són llegits amb “intel·ligència espiritual” (cf. Llibre homònim d’en Torralba.) No oblideu que Pau en diu revelació personal.

            - Us serà de bon ajut seguir les notes a peu de pàgina, això per als avantatjats. Ajuda molt per fer-ne una Lectio divina. Són ressons que t’ajuden a descobrir la melodia. Una paraula repetida senyal d’importància, d’insistència.

            - La citació de Timoteu, que la carta el fa coescribent en esperit, no li treu intimitat. Ja veureu que surt citat i encomiàsticament, amb afecte de pare a fill.

            - Els encapçalaments de les cartes de Pau solen ser molt afectuoses. Aquest ho és particularment. El record dels destinataris és barrejat amb l’enyorança. No és retòric, sinó verament sentit. La lloança que hi fa és, perquè han ajuntat evangelització pròpia amb la que ells exerceixen amb els altres. La fe, expressada, contagia.

            - La fe és una “obra”, com un gesta de Déu permanent (no un acte, sinó una actitud)  Qui l’ha iniciat, Déu, la portarà a bon terme progressivament. Garantia d’un final feliç.

            - Noteu les expressions d’afecte: “Us porta al cor”, “us enyoro”; “us estimo perquè és Jesús per qui sou estimats”. Un amor resposta a amor. “Goig i corona meva”.

            - Demana per a ells augment de fe (més clarividència) és a dir un amor més ple.

            - Dóna gràcies per la fe que els sosté en el “combat” d’anar obrint pas a la vivència de l’evangelització. Pau se’n sent promotor: ho viu així i demana que els seus deixebles ho visquin també d’aquesta faisó.

            - Que sàpiguen discernir entre els que es prediquen a ells mateixos, preposant llurs interessos als de l’Evangeli. Cita a Timoteu i a Epafrodit que s’han jugat la vida per l’Evangeli, amb ells, els filipencs, i en ple seguici de Pau evangelitzador.

            - Pau s’alegra perquè en darrera instància el que val i lloa és que en definitiva  Jesucrist sigui anunciat.

            - La confiança té bones arrels en Pau. L’ajuda a esperar que ara com sempre el Crist s’hagi glorificat en el seu cos. Parla com a presoner.

            - El mòbil exclusiu en ell, Pau, està posat en Crist. “El seu viure és exclusivament el Crist”.

            - “Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’Evangeli del Crist".

            - És conceptuat com a gràcia, tant en ell com en els seus deixebles, el sofrir i el patir per Jesucrist.

            - Que s’estimin, que tinguin els mateixos sentiments els uns envers els altres, que visquin unànimes (=una mateixa ànima) i ben avinguts.

            - Que tingui els mateixos sentiments que tingué Jesús en tota la seva vida (l’himne cristològic impressionant!) Anorreat, sabent-se humà del tot, immolant-se primer i essent glorificat després pel Pare.

            - L’expressió kenosi (anorreament) amaga tots els misteris divins i humans de l’Encarnació. Himne litúrgic usat segons sembla per les primeres litúrgies. Hi ha altres himnes a Jesucrist: A Ef 1, 5-14 i també a Col 1, 5-20.
           
            - Vosaltres resplendiu en el món com a estrelles en el cel, perquè manteniu amb fermesa la Paraula de la Vida.

            - Pau es lliura com a sacrifici que ofereix la vostra fe. Participants de l’entrega de Pau com a presoner i si mort, si s’escau, posada a mans dels filipencs.

            - Lloança afectuosíssima a Timoteu, posat al servei de l’Evangeli. Li escriurà dues cartes. També cita a Epafrodit a qui els hi reenvia; li havia portat ajut dinerari. Molt d’agrair...

            -Fa insòlitament l’elogi seu, Pau, com a jueu i per als seus connacionals, i els demana que també l’imitin a ell, com ho ha fet abans, i en un sentit incomparablement més gran i ple, de Jesucrist: Humilitat, “humanar-se”, pobresa, deixar de banda la seva divinitat. Capteniment com a misteri dels misteris.

            -  Tot el que té, com a persona sobretot, ho considera una pèrdua -escòria arriba a dia- en comparació amb el guany que suposa l’estar i viure unit a Crist, reconegut com a únic Salvador.

            - Unit als sofriments de Crist i esperant gaudir de la mateixa resurrecció.

            - Pau es presenta com un corredor de fons en plena cursa. Com exemple a seguir.

            - Espera. Paraula paulina, per excel·lència: quan arribi el “nostre moment”, Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu Cos gloriós.

            - Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!

            - Ara arriba el text d’avui. Cal anar paraula per paraula: “No us inquieteu per res”. (Consonància amb el capítol 6, versets 25- 34 de Mateu). “Acudiu a la pregària en tota ocasió”. “Feu peticions i accions de gràcies”. “Viviu la pau de Déu que ho sobrepassa tot i us guardarà pensament i cor”.

            - Mireu quina ètica promou!: “interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, pur, amable, lloable, virtuós i digne d’elogi”. Una meravella!

            - Nova referència al seu exemple: el que heu après, rebut, vist i sentit de mi. Tota la persona transfigurada per la fe, l’esperança i un amor “apassionat” per Jesucrist.

            - I un primer final, usual en les seves cartes: I el Déu de la pau serà en vosaltres.

                                               ...I encara continuarà diumenge vinent, per a arrodonir aquest impressionant cant a la vida de la fe, en el sentit “transfiguratiu”, compartint els dos exemples excepcionals: Crist en vida, mort, resurrecció i lliurat per gràcia a tothom, i Pau el nostre mestre i pare en la fe. “Passió apassionada de Crist per a tota persona i més encara, si és creient, i apassionat capteniment de Pau per Crist a exemple per els que són destinataris de la seva epístola: els filipencs i nosaltres, els seus lectors actuals.
Diumenge, XXVII de durant l’any, 8 d’octubre del 2017.  Sabadell