dissabte, 13 de maig del 2017

Homilia del diumenge 14/05/2017 del P. Josep Mª Balcells

TESTAMENT  I  COMIAT

                                               Estem arribant a la culminació de la Pasqua, amb un fort, convençut  al·leluia al cor i als llavis; i ara encetarem les tres últimes setmanes del cicle pasqual i jo us voldria demanar que ho féssim com un tot de preparació per a la vinguda de l’Esperit Sant el dia de Pentecosta o Pasqua Granada, amb la consciència viva de demanar precisament els fruits de l’Ànima i Alè de l’Església i si voleu també dels dons de l’Amor de Déu fet persona, presència “amiga i amada”. Dels fruits (en el text paulí en parla com si fos un de sol, diversificat però: un “raïm”. Troballa!: interactuen; van donant-se les  mans; l’un, suposa els altres!) en trobareu una mostra que acostumo a recomanar en (Ga. 5, 22-23, 25): “amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix”. Acaba aquesta enumeració, pausada, amb una invitació que ens fem mútuament: “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit”. (A peu de pàgina hi trobareu moltes més referències “al Fruit de l’Esperit”) En relació als dons (=gràcies) que són: l’esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, de coneixement, de pietat i de reverència pel Senyor”, pertanyen en plenitud al Crist, Fill de David, com a característiques pròpies del Messies que vindrà. (Is. 11, 1-2); en el baptisme de Jesús es manifesta “l’Esperit de Déu que venia damunt d’Ell. I una veu digué des del cel: “Aquest és el meu fill estimat, en qui m’he complagut” (Mt 3, 16-17). “Completen i perfeccionen les virtuts cardinals i teologals d’aquells que els reben. Fan els fidels dòcils a obeir amb promptitud les inspiracions divines” (Rom 8, 14, 17). “Ningú no pot dir: Jesús és el Senyor, si no és sota l’acció de l’Esperit Sant” (I Cor 12, 3). “Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: Abbà, Pare” (Ga 4, 6). Aquest coneixement de fe només és possible amb l’Esperit Sant. Per estar en contacte amb el Crist, cal, primer de tot, haver estat atret per l’Esperit Sant. És Ell qui ens ve a trobar i desvetlla en nosaltres la fe. Pel nostre baptisme, el primer sagrament de la Fe, la Vida, que té la font en el Pare i, ens és oferta en el Fill, se’ns comunica íntimament i personalment per l’Esperit Sant dintre de l’Església” (Cat. Esgl. Catòlica: 683).

                                               Amb el propòsit, ja esmentat darrerament, de promoure la utilització directa de la Bíblia (usarem sempre la BCI), fins al punt que ja sigui un hàbit consolidat en la nostra vida espiritual, durant aquestes tres setmanes vinents aconsellaríem de tenir-la, la Bíblia, oberta pels capítols 14-17 de Joan. Fer-se un punt de lectura que s’ hi consignés “Jo soc el camí, la veritat i la Vida”, i afegir-hi un gerret amb una flor, per dignificar aquesta presència “actuant”de la Paraula de Déu. Entronització, que ja he vist en alguna llar, com es va fer ja en el Concili Vaticà II. Aquesta modesta acció ens pot recordar durant aquesta vintena de dies que l’Esperit ens anirà portant a un progressiu aprofundiment del misteri de Crist: “Sense l’Esperit, no és possible de veure el Fill de Déu i ningú no pot acostar-se al Pare, perquè el coneixement del Pare és el Fill, i el coneixement del Fill de Déu és fa per l’Esperit Sant” (St. Ireneu).

Imatge relacionada                                               Ja sabeu de la meva afecció de tants anys i cada vegada més valorada i aprofundida (així ho espero!) de l’evangeli de Joan, i de forma més intensiva d’ aquests capítols, del 14 al 17 -ambdós inclosos-, en els que Joan condensa tota la seva experiència de tracte espiritual fi i d’amistat amb Jesús. La litúrgia ens permet el privilegi d’anar “brodant” aquests capítols al llarg d’aquestes setmanes, abans de Pentecosta. Ara és l’hora de fer fruitar tota la densitat de l’experiència pasqual, d’anar-ho fent, dia a dia, on tots els evangelis són precisament trets d’aquests capítols. Podeu seguir-los d’un a un, a partir de “Paraula i Vida” o bé de “La Missa de cada dia” o a partir dels Fulls Dominicals. De fer-ho amb assiduïtat aquests dies, penso que se’ns pot esperar que aquesta Pentecosta pugui esdevenir un vertader esclat i irrupció, com els experimentats per Maria i el Dotze. Tots hauríem de fer un “Rescat” de la presència i acció de l’Esperit Sant, massa oblidat pels cristians. Penso que amb només una vigília no n’hi ha pas prou: Siguem agosarats! En proclamar el Credo, posem-hi tot l’èmfasi possible en dir Crec en l’Esperit Sant!

                                               Procuraré fer un intent d’escripturar aquesta conversa íntima de Jesús amb els seus, bo i sintetitzant-la en aquest TESTAMENT que s’hi inclou, particularment en aquests capítols de Joan, que em semblen ben bé el nucli de les experiències a què ens crida Jesús, abans de donar-se voluntàriament al sacrifici de la seva vida i missió, rebudes del Pare. Pas de la Resurrecció al retorn de Jesús al Pare i l’efusió de l’Esperit sant promés!

                                               Abans, cal posar com a actitud confiada els nostres esperits a allò a què ens insta Jesús, sabent i dient que queda poc per compartir aquella companyonia de què feia honor i gràcia Jesús d’estar amb els seus deixebles: “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. D’aquí a poc temps no em veureu, però vaig a preparar-vos estada, perquè quan tornaré us prendré amb mi, perquè també allà on jo estic, també vosaltres hi estigueu”. A la tristesa d’un moment se succeirà una gran alegria. “I la vostra alegria ningú no us la prendrà”. Paraules d’emocionant COMIAT. Entrem-hi com qui entra a la cambra més retirada: “tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà”. Potser ens pot ajudar –penso- aquest llibret de Pablo d’Ors. “Biografia del silencio”, com a eina d’immersió en Déu.  Intentem-ho:

Esborrany de característiques d’un possible TESTAMENT de Jesús:

            - “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres, tal com Jo us he estimat”. Ho repeteix diverses vegades.

            - Jesús es manifesta com el punt central de la nostra fe. El Credo en ell comença i en Ell acaba. Per, amb i en Jesús, Déu i Home, tot el misteri de Déu se’ns va desvelant poc a poc...  Mai n’experimentarem prou. És misteri.

            - “Veient-me a mi, veieu el Pare”.

            - “Jo soc el camí, la veritat i la vida”.

            - “Us donaré un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Us farà recordar tot el que Jo us he dit i us ho farà comprendre. L’Esperit de la Veritat, que procedeix del Pare, i que jo us enviaré des del Pare. Ell donarà testimoni de mi. Us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi si me’n vaig, us l’enviaré. Us conduirà cap a la veritat plena. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho rep de mi. Quan vindrà, posarà en evidència pel que fa  al pecat, la justícia i la condemna”.

            - “Jo estic en el Pare i el Pare està en mi. És el Pare, que estant en mi fa les seves obres. Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans”.

            - “Jo guardo els manaments del meu Pare, i em mantinc en el seu amor”.

            - “I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré”.

            - “Jo soc el cep veritable, vosaltres les sarments. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Aquell que està en mi  i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podeu fer res”.

            - “La glòria del Pare sou vosaltres”.

            - “Tal com el Pare m’estima,  també Jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor”.

            - “Jo us dic amics, perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare”.

            - “Soc Jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar per tot arreu i donar fruit”. “Sereu testimonis de mi”. “Jo els he confiat la teva Paraula; consagra’ls en la veritat, que és la vostra paraula”. La vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres”.

            - “Vosaltres heu estat presos del món pel meu Pare i me’ls heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres”.

            - “Jo no estic sol, perquè el Pare és en mi”.

            - “Prego pels qui creuran en mi, gràcies a la seva Paraula”.

            - “Us ho ben asseguro: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra joia serà completa”.


                                               Intenteu-ho també vosaltres. Serà fruit de la “lectio divina” d’aquests dies. Els beneficis tenen garantia de Jesús:
Diumenge V de Pasqua, 11 de maig del 2017.   Sabadell