Homilia del diumenge 11/01/2015 del P. Josep Mª Balcells

BATEJATS, COM JESÚS, EN L’ESPERIT SANT I EN PODER

                                               Aquest diumenge té dues façanes. Una, que mira endarrere i que completa el cicle nadalenc, per això ens acompanyen un dia més les narracions profètiques d’Isaïes centrades en la figura del Messies i que en fa la presentació a distància, però amb una riquesa de continguts i de poesia, i n’exalta l’arribada de present. Només cal llegir l’inici de la primera lectura: “Això diu el Senyor: “Aquí teniu el meu servent  de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en Ell el meu Esperit”. Se’n farà ressò, d’Isaïes, citant-lo expressament l’evangeli. Consonància plena, paraula per paraula. Profecia i realitat gairebé superposades.

                                               L’altra façana és precisament el començament de la vida  pública i missió de Jesús, que coincideix amb l’inici de l’evangeli de Marc, que serà el nostre acompanyant durant aquest any litúrgic, que en realitat ja havíem inaugurat amb l’Advent, Nadal, Epifania, Bateig de Jesús, que és com el gran pòrtic de la glòria situant darrere una segona portalada, per a donar entrada a tots els diumenges que en diem de durant l’any, amb la particularitat que aquest diumenge que estem celebrant, complementació i final del temps de Nadal, també computa com a primer diumenge “de durant l’any”. Aquest diumenge actua de final i de principi d’una altra etapa litúrgiques. Donarà entrada a la vida de missió de Jesús, de la qual Jesús humanament en pren solemne i filial consciència.

                                               També el Baptisme de Jesús de mans de Joan Baptista fa de conclusió de les manifestacions o epifanies del cicle de Nadal, sense que Marc faci cap al·lusió als evangelis de la infància; i al mateix temps farà de la inauguració del pelegrinatge de Jesús com a anunciador públic del Regne del Pare.  Marc obre la seva narració, dient: “Comença (el seu) l’evangeli (anomenant-lo així per primera vegada) de Jesús, el Messies, Fill de Déu”, i segueix a continuació, després de citar Isaïes, amb la narració del Baptisme de Jesús, tot advertint aquest que ell ha batejat només amb aigua; Ell, en canvi, us batejarà amb l’Esperit Sant”. En l’evangeli acotat d’avui es diu que “a l’instant, quan Jesús sortia de l’aigua, veié (Ell només) que el cel s’esquinçava (senyal enlluernadora d’una gran manifestació) i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a Ell, i es va sentir una Veu des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. Rèplica del Gènesi, una remodelació del món i de la humanitat. Serà  l’Aliança nova i definitiva

                                               Es presenta Jesús, sense més, vingut de Natzaret, com empalmant amb els silenciosos trenta anys primers de la seva vida, inaugurant amb aquest gest, amb aquesta actitud sorprenent de tal manera i fins al punt que Joan Baptista no vol accedir de primeres a batejar-lo, però Jesús l’insta a fer-ho i li diu que ja ho entendrà més endavant.

                                               Aquelles paraules són inaugurals per a posar en marxa pública missatger i missatge, autentificant-lo a Ell mateix ( i en Ell també a nosaltres) i a tot l’evangeli: és a dir, fets i paraules, vida i missió, sentit de la seva irrupció en la Història. Aquesta presentació paterna abasta tots els temps i tots els llocs que foren, són i seran on Jesús predicarà el Regne del seu Pare Amorós. El seu Pare en aquesta manifestació no pot ser més explícit, més humà, i naturalment més diví, (això va sense dir-ho).

                                               Entrem en la significació de cada expressió usada pel Pare:

                                               “Ets el meu Fill”. Sentir això directament de la veu del Pare, de l’Abbà, li dóna al Fill de l’home certificacions que encara que dirigides avui a Ell personalment, faran el goig dels qui seran cridats a ser  fills en el seu Fill. Així es consagraran les nostres relacions amb el Pare del cel i donaran sentit i gust a tots els parenostres que desgranarem al llarg de tot el curs de l’any litúrgic i també de tota la nostra vida! Quin bo que dóna sentir del Pare en Jesús la seva paternitat que fa família, que fa niu, que fa calor, escalforeta de foc a terra, que dóna el goig de saber-nos dir per Jesús “el meu Pare i el vostre Pare”. De cop i volta se m’obren els sentits del “Testament” de Jesús a nosaltres, on parla d’una calidesa, d’una comunió, d’una unció, a res comparable.. Ai, els  preciosos capítols del 14 al 17 de l’evangeli de Joan, on el Pare  és la  suprema referència! Com a identificació (“Tomàs, no creus que Jo estic en el Pare i el Pare està en Mi? ”. “Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, Jo ho faré, així el Pare serà glorificat en el Fill”. “Aquell dia coneixereu que Jo estic  en el meu Pare, i vosaltres en Mi, i Jo en vosaltres”. “El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda: i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i Jo també l’estimaré i em manifestaré a Ell” ( manifestaré = epifania).

                                               Segueix la veu del Pare: Ets... el meu estimat: “Tal com el Pare m’estima, també Jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos  en el meu amor: si guardeu els meus manaments (Sermó de la Muntanya!), us mantindreu en el meu amor, tal com Jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor”.

                                               “En tu m’he complagut”. Déu Pare es manifesta Pare en el seu Fill Unigènit.  Quin diàleg s’entreveu..!  Les relacions del Pare amb el seu Fill, després ompliran d’intimitat totes les nits passades en pregària-relació-obertura del cor de Jesús al Cor del Pare. “Déu és Amor”. Jesús és Amor. Això marca una complaença mútua, que es fa extensiva a tots nosaltres, si guardem una estreta relació  amb el Fill, impulsats per l’amor  i l’unció de l’Esperit Sant. Estem a les portes del misteri trinitari, cristològic, pneumatològic i eclesial.

                                               Avui, rememorem el nostre baptisme en el de Jesús. Tenim la manifestació a la punta dels dits i del cor. “A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del Pare. Passatge sublim de la Trinitat i nosaltres, i de nosaltres en Crist: “Sóc Jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat  la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que durarà per sempre... Això us demano: que us estimeu els uns als altres. Estimeu com Jo us he estimat. Em complac en vosaltres”.

                                               Si us entenguéssim cada cop més! Si portéssim al cor aquest bateig de Jesús i en el seu se’ns obrissin els cels per entendre el nostre. No, no esperem al Dissabte Sant per confirmar la nostra Aliança, i fer que aquesta la tinguem per Nova (renovada permanentment) i per Eterna (definitiva), servida amb amor fidel.

                                               Quin acabament de Nadal així, avui i ara. En realitat tot el que un ha viscut ho porta sempre amb i en ell! I quin recomençament amb Jesús! Deixebles!

                                               Diumenge vinent (Diumenge II de durant l’any) anirem juntament amb Jesús al desert, acompanyant-lo en les seves temptacions, que en realitat són les nostres pròpies. El desert, tot i la seva aspresa, de bell començament és gràcia, és lluita, és silenci que cura i apaivaga les passions i les concupiscències. És identificació amb Jesús,  és pregària amb el Pare: “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa glòria”. Aquest himne tan nadalenc, tant de sempre...

                                               L’enyorança del desembre passat i un xic de gener (Advent-Nadal, allargat a Epifania i al Baptisme de Jesús) ens porta un regust d’haver entrat unes passes tant sols en el misteri de l’encarnació; ens dóna el goig de poder viure com a do, dia a dia (tant de bo!) al llarg, ample i profund el misteri de Jesús adult, compartint missió. Somio, prenc per realitat el desig sincer de viure-ho així, així, així! El record ens sigui estímul per caminar de manera nova, oh si fos possible! Adéu, dies memorables en la nostra migradesa! Que Déu hi posi el seu amor; no desitjo res més! Adéu, adéu.

            Festivitat del Baptisme del Senyor, diumenge 11 de gener del 2015. Sabadell