“NO N’HI HA
HAGUT CAP DE MÉS GRAN QUE JOAN BAPTISTA”
La figura de
Joan és “estel.lar” als començaments de la vida pública de Jesús. Jesús mateix
ho reconeix davant de les multituds: “Qui heu sortit a veure al desert?” I en resposta
als deixebles de Joan que
enviats pel mateix Joan li fan la gran pregunta: Ets tu el Messies, dit a la
manera de les expectatives del moment: “¿Ets tu el que ha de venir, o n’hem
d’esperar un altre?” (Mt 11, 2- 15)
Aquest
prestigi corre en paral·lel perquè les persones de Jesús i de Joan tenen
confluències temporals i dintre de similituds s’hi troben les grans diferències
entre tots dos, com ho posa de manifest el mateix evangelista Joan des de bon
començament del seu evangeli: “Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a
testimoni, a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no
era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Ho proclamava el mateix Joan.
“Qui ets, tu? -Jo no sóc el Messies. Tot
i proclamar la seva grandesa, Jesús hi contraposa aquesta expressió: “Però el
més petit en el Regne del cel és més gran que ell”.
Hi
ha moltes referències a Joan en els evangelis. Escrits a la distància d’una
cinquantena d’anys del fets que s’hi narren, en aquells moments ja s’han
decantat ben bé els perfils d’un i altre. Precursor, introductor, herald, veu,
l’un; realitat definitiva l’altre.
Joan
és cridat a missió des de ben jovenet. Ja vivia al desert, com feien altres al
seu temps. N’hi ha constància documentada. Allí cap al nord de la Decàpolis,
per sobre de Samaria i a la riba del Jordà. Predica al poble que Déu està per
venir als temps escatològics, és a dir, finals. Que la gent es converteixi de
la seva vida i el baptisme segellarà que Déu els perdonarà els pecats a la fi
dels temps. Joan apareix en un escenari que concita deixebles als quals predica
les imminències del Regne. I en va batejant els preparats. Jesús es posa a la fila i
demana que se’l bategi. Coincideix el seu baptisme amb la gran teofania que no
sembla que transcendeix més enllà del propi Jesús. Amb la qual Jesús inicia la
seva vida pública. ¿Fou deixeble de Joan? ¿O bé només un seguidor o com a mínim
un admirador? Però ja de bon començament
posa les diferències. El Regne de Déu és el denominador comú en la predicació en
tots dos. Jesús ja afirma que el Regne és present, ara i aquí, en la seva
persona. De l’expectativa del Regne en Joan, en Jesús es passa a constatar que
ja és “enmig de vosaltres” i ja el teniu incipient, incoat i apuntant a
maduresa, a granar. De promesa es passa a realitat, a acompliment.
Armand
Puig en el seu llibre: Jesús. Un perfil
biogràfic, en definitiva, fa una síntesi d’un altre llibre, aquest oceànic
(quatre volums) de Meier, que titula (encuriosint-nos) UN JUEU MARGINAL on s’estudien exhaustivament les relacions entre
els dos profetes, dedicant-hi nogensmenys que dues-centes pàgines, que tindran
la complementació en l’estudi del Regne de Déu comparant l’expressió en Joan i en
la de Jesús ,
en altres dues-centes cinquanta pàgines. Respirem. (¿Per què m’he entretingut a
ponderar aquest voluminós estudi? Té una finalitat –excuseu-me- apologètica.
Molts cristians ignoren la quantitat i la qualitat d’investigació que hi ha
darrere les afirmacions i comentaris a l’evangeli. I és bo que hi siguin. Això
dóna confiança a la confiança que ens posem els que no en sabem, en els que sí
en saben... Alguna vegada ho havia de dir)
Primera
meravella: aquells indrets entre desert i Jordà ja coneixien altres personatges
que hi feien vida ascètica i que batejaven. Noti’s que només de Joan n’ha
quedat l’apel·latiu de “Baptista”. La singularitat de la seva persona i
missatge en justifiquen a bastament aquest sobrenom, únic. Acudien de tot el
país. Anunci del judici i amenaça de càstig eren el nucli de la predicació de Joan.
Convertir-se a la veneració i al temor de déu i a les obres de justícia.
Sempre
va deixar clar Joan que era com una veu anunciadora, reflectint al propi Isaïes,
“Una veu que ressona en el desert...”.
¿Joan
va reconèixer Jesús quan li demana el baptisme? Sembla que no en els fets
històrics. La pregunta que es fan els savis: ¿Per què es fa batejar Jesús?
Perquè està convençut que els temps darrers ja són presents. Identificat amb el
missatge de Joan, però Ell mateix se sent enviat a dir que Déu ja ha ofert de
present el seu perdó. I Ell se’n farà penyora i realitat. Enviat als pecadors,
a donar la pau i el perdó. El Pare us estima i us fa fills seus... Són
successius, però no es poden comparar. Jesús és la plenitud del pensament i de
l’acció salvadora de Déu.
Joan
entre tant es empresonat. Això fa que Jesús en prengui com el relleu, però de
manera ben diferent. El se centrarà a Galilea i serà mestre i no batejarà. ¿Hi
hagué traspàs de deixebles? ¿Joan el presentà com a Anyell de Déu? Tot això
prové de l’evangeli de Joan, escrit a finals del segle primer. D’una tradició
que com a mínim es diferencia de les dels sinòptics. Joan, en efecte, dubtava
de si Jesús era el Messies i hi envia la seva legació. ¿Ets tu o no l’ets?
Jesús respon que sí, utilitzant la profecia acomplerta del profeta Isaïes.
Meier
acaba el seu llarg estudi amb aquest títol ben significatiu: “Jesús amb Joan i
sense ell”, on es posa de manifest que Jesús va voler donar a entendre que era
continuïtat i diferenciació al mateix temps. Això posa de relleu la gran estima
que Jesús tenia de Joan, al temps que no era ell sol a tenir-la-hi. De fet era
conegut com el darrer profeta i màrtir. La seva figura encara mantenia el seu
vigor en temps de Jesús i àdhuc més enllà. Pau trobarà gent que havia rebut el
baptisme de Joan, ben diferent del de Jesús: “En aigua i en Esperit”.
Així
conclou Meier: “Mai, ni tan sols després de la presó i execució de Joan, mai es
va trobar Jesús completament ”sense Joan”. Si ho entenc bé, Jesús fou portador,
durant tot el seu ministeri de l’escatologia del Baptista, de la seva
preocupació per un Israel pecador proper a enfrontar-se al judici de Déu, de la
seva crida a l’arrepentiment i del seu baptisme, per més que renovés i
reinterpretés aquesta herència. És també significatiu que el que digué Jesús
sobre Joan ens arribés relacionat amb
els més variats temes: el Regne de Déu proclamat als pobres, els miracles de
Jesús; el seu estil de vida poc ascètic, la seva convivialitat amb prestamistes i pecadors; la seva
escatologia més realitzada; la seva relació amb la llei i els profetes, els
deixebles i el Regne; el seu ensenyament en paràboles i benaurances; la seva
situació de paral·lelisme respecte al profeta Joan; el rebuig de que és objecte
pel poble en general; el seu conflicte amb les autoritats de Jerusalem en el
temple, i l’oposició que troba amb els dirigents i que acabarà portant-lo a la
mort”. Parlant-ne sovint, Jesús de Joan en va marcant sobretot les diferències.
Només
dels grans personatges de la bíblia se’n narren els seus naixements. Joan no
n’és l’excepció. Lluc que és l’evangelista dels naixements en dóna prova i
narració específica. És el que festegem avui. Joan ha passat per sobre la
consideració de la litúrgia dominical, en raó de la seva importància evangèlica
i litúrgica. La primera lectura ja es fa ressò del profeta Isaïes: crida i
missió des del si de la seva mare, com Joan. Com tots els profetes. ¿Tenim
consciència de ser-ne també nosaltres? “Els cristians pel fet d’estar
incorporats al Crist pel baptisme, constituïts en Poble de Déu i fets
participants a la seva manera de la funció sacerdotal, profètica i reial del Crist, exerceixen, en la mesura que els
pertoca, la missió de tot el poble cristià a l’Església i al món”. “Crist, el gran Profeta que amb el
testimoniatge de la seva vida i amb el poder de la paraula va proclamar el
Regne del Pare, compleix la seva missió profètica fins a la plena manifestació
de la glòria, no solament per mitjà de la jerarquia que ensenya en nom seu i
amb la seva potestat, sinó també per mitjà dels laics que per això els constitueix testimonis i els
instrueix en el sentit de la fe i en la
gràcia de la paraula, per tal que el poder de l’evangeli resplendeixi en la
vida quotidiana, la família i la societat”.
Atenció, són paraules del Vaticà II.
Jesús, Joan tu i jo. Som profetes en el testimoniatge en el dia a dia de
la nostra vida. Bon diumenge, bona festa.
El Naixement de sant Joan Baptista,diumenge 24
de juny de 2012 Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada