Homilia del diumenge 19 d'abril del 2026

                        VOSALTRES  QUE  SOU  ESPIRITUALS

                                               La frase és de Pau, probablement de la Carta als Gàlates (ho comprovo, i sí és de Ga 6, 1).Precisament en el capítol 5è, versets: tots, per allò de que no podem citar un text fent omissió dels seus contexts, hi trobem tot el què i el com de la qüestió: La Gràcia enfront de la Llei . Tornant al títol, no sabria si seguir la frase d’un signe d’admiració (!) o bé d’un d’interrogació (?). Ho deixo a la vostra discreció o indiscreció. Anem a pams, doncs! Precisament en aquest capítol hi tinc el niu/panera dels fruits (curiós que no parla en plural, sinó d’un estrany però significatiu singular) del fruit de l’Esperit Sant. No puc desistir-me de tornar-lo/s a citar melodiosament i golosa: “amor (alguns posen caritat, ben entès, m’és igual!), goig, pau, paciència, benignitat (altres benvolença), bondat, fidelitat, dolcesa, temprança (altres posen control d’un mateix, és més lluitador el terme, tant se val)” Rubrica la lletania amb un final que val per tota la llista que no és només moral, sinó experiència “espiritual!: “Si vivim per l’Esperit, comportem-nos també segons l’Esperit” Ja està dit tot: en ser dons aquest/s fruit/s cal guardar-lo/s, fer-lo/s madurar i collir-lo/s al temps degut i averar-lo/s de l’arbre mateix, que no hi ha com menjar fruita collida a mans, (ai! què rematadament soc de pagès!”)

                                               Que per què he escollit aquesta frase que, com un “mantra” o una “jaculatòria”, m’està obsedint aquests dies i que hem commou i em revé dia sí, sia també; i que comentem a la Missa matinera del cada dia a la comunitat de  religioses. (Talment un goig: “perdura eternament el seu amor!”)

                                               En dic la raó: Hem començat per a ús intern un nou Advent, aquesta vegada com a preparació o, millor, avançament de la Pentecosta, Pasqua Granada, per altre nom, que ens escau, i com, als qui venim de pagès... I com que aquesta festa no té litúrgicament, ni un temps de preparació ni la celebració d’un temps, almenys una octava escatimada, per poder entrar-hi a plaer i entretenir-nos-hi litúrgicament, i fer-la que ens duri, marqui i ens remogui com deuria de ser. Ens quedem sense celebració del que hauria de ser el principi d’una espiritualitat de l’Esperit Sant.  En no poder exhaurir-la a pleret, és per això que ens hem inventat aquest saborós nou i etern Advent: així esperem anar-la deixatant dia a dia, dia millor: Què vol dir ser espirituals!

                                               M’hi ha portat la recentíssima lectura/badoca/no badada (encara mantinguda!) de dos quaderns de la Fundació Lluís Espinal que envia gratuïtament els seus llibrets (ni massa curts, condensats, ni massa llargs per evitar de no tenir-ne ganes d’escometre’ls, de tenir-ne ganes d’assaltar-los, si no som lectors avesats a llegir/llegir/llegir amb segell de la millor lectura comprensiva, també els entesos en diuen comprehensiva, en fi deixem-ho...) Us poso l’adreça  per demanar que us subscriguin:  Cristianisme i Justícia Roger de Llúria, 13 08010 Barcelona 93 317 23 38, info@espinal.com  www.cristianismeijusticia.net /quaderns o bé /eides. Els que m’han trasbalsat són aquests: Dels quaderns 235 “L’Esperit bufa des de baix”, signat per Víctor Codina, on dona notícia del seu traspàs (tras-pas, no veieu com ressent a pasqua!, com ho és cada mort en el Senyor). Hi ha una selecció de petites anotacions, breus, però plenes de meravellós contingut. Aprofiteu l’oferta i donem-ne gràcies a Déu. Tot ell ens retrata la benaurada deixa que ens ha donat i deixat en Víctor Codina!

                                               Apunto al segon escrit, al breu-“plus” a l’estil d’Ignasi de Loiola: “És possible l’experiència espiritual? (deliciós); però que ens suscita l’interrogant al cor, que he posat com a títol de l’homilia: “Vosaltres que sou espirituals”, que engloba aquesta pertinaç interrogació: “Tenim abandonat l’Esperit Sant?  Aneu, aneu als germans ortodoxos i demaneu pel “Relats sincers d’un pelegrí rus al seu pare espiritual” Anònim rus n. 2 de la Col·lecció Clàssics del Cristianisme. Demaneu què en pensen de l’Esperit Sant. Us quedareu meravellats. En saben un munt i el viuen a pleret. A l’occident hi tenim un oblit, un silenci ominós del que hem de demanar perdó al mateix Esperit, sense el qual no som cristians, ni sabem gota d’espiritualitat...”. D’Orient ens ve la llum.

                                               “Un conegut text del Patriarca oriental Ignasi VI d’Antioquia al Consell Ecumènic d’Uppsala de l’any 1968 parla de la necessitat de recuperar la Persona de l’Esperit Sant. Ho expressa magníficament així:

            -.Sense Esperit, Déu és lluny, Crist roman en el passat, l’Evangeli és lletra morta, l’Església una simple organització més, l’autoritat un domini, la missió una propaganda, el culte una evocació i l’actuar cristià una moral d’esclaus.

            -. “Però en l’Esperit, Crist ressuscitat és allà, l’Evangeli és força de vida, l’Església significa la Comunió Trinitària, l’autoritat un servei alliberador, la missió una autèntica Pentecosta, la litúrgia memorial i anticipació, l’actuar humà queda divinitzat”.

                                               Tot això va precedit o simultaniejat amb la lectura d’un altre llibret, aquest de la col·lecció Eides , número  105, on un que en sap de valent fa  una disquisició, molt de bon llegir, que ens afecta i és pregunta: “És possible l’experiència espiritual? Signat per un gran autor i responsable d’Oxfam Intermon. Obriu el llibret i ja em direu si té raó en el què ens planteja, que és de calibre... No cal dir-ne res més. Llegiu i ja em direu; encara en parlarem... No, no havia acabat, i perdoneu: Cal afegir com a substrat de tot plegat el llibre Catecisme de l’Església Catòlica Aneu a l’Índex analític i aneu puntejant totes les cites de l’Esperit Sant i perdeu-vos-hi...

                                               De moment, doncs, ja estem alineats versus Pentecostès. Agafeu un dels cantorals que teniu a les esglésies i aneu als cants sobre l’Esperit Sant. Són profunds i embalsamen el nostre “convit” diari, matiner amb goig calmat, íntim. Allò de Sant Agustí: “Déu és el més íntim de la meva interioritat”. “Clàssics del Cristianisme: Agustí d’Hipona Confessions. Número 9  Canela fina, de veritat!

            -. “Tots quedaren plens de l’Eperit Sant i proclamaven les grandeses de Déu”.

            -. “És l’Esperit qui ressuscita Jesús d’entre els morts (Rm 8, 11) i és Ell qui constitueix el gran do del Ressuscitat (Jn 20, 22); finalment, a la Pentecosta, l’Esperit davalla sobre la primera comunitat eclesial (Ac 2, 1-47) i s’obre al món”. (V. Codina)

            -. “L’Enviat de Déu, Jesucrist, transmet les Paraules de Déu, ja que Déu li dona sense límits el seu Esperit Sant” (Jo 3, 35)

            -. “Veniu Esperit Sant, ompliu els cors dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor.

            -. “Déu ha vessat en els nostres cors el seu amor, gràcies al seu Esperit que habita en nosaltres. Al·leluia.

            -. “Enaltiu el Senyor: perdura eternament el seu amor”. (Sl 106)

            -. “Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra”. (Sl 103)

            -. “Senyor, vós teniu paraules de vida eterna” (Sl 18)

            -. -.“Quan l’alè de l’Esperit sento dintre meu, vull pregar”.

            -. “Veniu, oh Esperi Sant, aura divina...”

            -. “L’Esperit de Déu omple l’univers”.

            -. “Esperit de Pentecosta, Flama d’amor”.

            -. “L’Esperit Sant al·leluia, al·leluia Us guiarà cap al coneixement de la veritat”.

            -. “Envieu el vostre Esperit, i renaixerà la creació: i renovareu la vida sobre la terra”.

            -. “Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les comunitats, a les esglésies”.(Apocalipsi: surt sovint aquesta requesta)          

            -. “Envieu el vostre Esperit i consagreu-nos a tots amb la seva unció (Francesc).

            -. “En Crist hem cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, que ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria (Ef 1, 13-14)

            -. “Nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però el mateix Esperit que ve a ajudar la nostra feblesa, ens ensenya a dir: Pare nostre...

            -. “Veni Creator Spiritus, mentes tuorum visita, imple superna gratia, quae tu creasti, pectora. Qui diceris Paraclitus, donum Dei Altissimi, fons vivus, ignis, caritas et spiritalis unctio... Per te sciamus da Patrem, noscamus atque Filium, te utriusque Spiritum credamus omni tempore. Amen (ai, l’enyorança del gregorià...)

            -. “Nosaltres (Pere i Joan davant del Sanedrí) en som testimonis i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen” (Ft 5, 32)

                                               “Esperit Sant, Foc que cremes, il·lumina el nostre camí en l’Església i en el món. Dóna’ns el coratge de l’anunci de l’Evangeli i l’alegria del servei en el ritme quotidià. Obre el nostre esperit a la contemplació de la bellesa. Custodia en nosaltres la gratitud i l’encant per la creació. Fes que reconeguem les meravelles que tu realitzes en tot ésser vivent” (Francesc),

 P. Josep Mª Balcells 

Diumenge III de Pasqua 19 d’abril I avançament de la Pentecosta del 24 de maig (cal llegir també els textos de la Missa de la Pentecosta per assaborir-los a l’avançada)  Sabadell