Homilia del diumenge 8 de febrer del 2026

                                                 AIRES  NOUS

Sí, sí, aires nous, la novetat comença a apuntar en el què podríem dir-ne noves expectatives amb la direcció, gerència (abans en dèiem el servei eclesial) del nou papa. Us he de dir que potser no enyorarem tant el record de Francesc, perquè el nou papa em sembla que ha assumit de ple el missatge i la determinació del qui ens va acompanyar i el vàrem acompanyar –també!- en la segona dècada del nostre segle fins l’any 2025. Jo ja he notat una sintonia de base en els primers signes del nou pontificat. L’estimarem, perquè es farà estimar com el seu antecessor! Vull posar de relleu el fet –novetat!- que s’ha esdevingut aquest gener mateix! Tinc a les mans i estic llegint amb complaença la revista VN (Vida Nueva), revista que fa molts, moltíssims anys que ens acompanya, reportant l’actualitat de la vida de l’Església, tan invisibilitzada avui per tants mèdia, que no solament ens ignoren sinó que àdhuc ens blasmen i tot... És el número 3.442. És setmanal i el número que tinc a les mans correspon a la setmana del 17 -23 de gener d’enguany. Fa goig tenir-la davant dels ulls i del cor. M’explico: Es relata -amb tota una selecta reunió de fotografies a color- un aplec (“consistori”=reunió de treball) a Roma del papa Lleó XIV amb 170 dels 245 cardenals. Tots hi foren invitats, però l’edat provecta va eximir l’anada de tots... La reunió va tenir lloc al Vaticà els dies 7-8 del proppassat gener (pura actualitat!). Recullo algunes frases, títols destacats a peu de fotografies, de cardenals asseguts en taules rodones de sis-vuit persones que podien parlar obertament. Copio algunes de les frases ben destacades: León XIV activa el Sínodo (=caminar junts) púrpura (bona troballa aquest adjectiu!). León XIV contagia la SINODALIDAD a los cardenales. Una reunión para revitalitzar el Sínodo.

                                               I ja entrant en el contingut d’aquesta simptomàtica reunió: “En el primer consistorio extraordinario de León XIV ha imperado un clima fraterno. Una “conversación” en la que, entre todos, con espíritu de unidad (que no uniformidad), los cardenales han reflexionado sobre el hoy y el mañana de la Iglesia. Así, Prevost ha decidido que en junio volverán a reunirse. Y ya lo harán una vez cada año. La sinodalidad aterriza.

                                               El papa formuló una pregunta; “De frente al camino de los próximos uno o dos años, ¿qué aspectos y prioridades podrían orientar la acción del Santo Padre y de la Curia?” León XIV lanzó otro interrogante: “¿Hay vida en nuestra Iglesia?” El cardenal Timothy Radecliffe dijo en su meditación inicial: “El Señor nos llama a navegar en las tormentas y a afrontarlas con verdad y valentia”. ¿Qué tormentas urge afrontar?

                                               Després, a continuació al llarg d’unes pàgines, 10 cardenals comparteixen amb VN la seva visió del primer consistori. Us posaré només els títols del què van explicitar aquests cardenals (vuit dels quals són llatinoamericans, un d’ells el bisbe de Madrid i un altre de Còrcega)

            -. Una Iglesia sin dimensión profética se queda coja.

            ., Las propuestas nostálgicas no ayudan.

            -. Se ven aires más eclesiales y menos eclesiásticos.

            -. La tormenta es la irrelevancia del evangelio en la vida cotidiana.

            -. Hemos afianzado el camino para ser una Iglesia abierta.

            -. La clave del pontificado es la implementación del Vaticano II.

            -. Los márgenes nos llaman a “salir” y servir.

            -. Nuestra misón no es buscar tácticas, políticas o estrategias.

            -. La reforma litúrgica del Vaticano II ha quedado paralítica y anémica.

            -. Los abusos, la crisis vocacional y la secularización son nuestras tormentas.

                                               Essent l’evangeli de Mateu l’evangeli que en la litúrgia sobretot dominical al llarg de tot l’any litúrgic 2026 se’ns proposa: mirarem d’exposar-lo a les nostres homilies, no allargar-nos més del que ens és habitual, prèvia lectura acurada del text que us el fornirem, que és el que va escriure en Francesc Riera i Figueras SJ, titulat Evangeli de Mateu (Una mirada a Jesús crea el difícil consens en una església plural) publicat  per l’Editorial Claret, donant sentit paraula per paraula i formulant-vos preguntes que les farem arribar a unes persones de la parròquia, preparades en els estudis bíblics: o per escrit a la a l’inici de la Missa de 12 a la parròquia de la Puríssima de Sabadell o bé a través d’internet a la seva web: secretaria@purissimasabadell.org. Anirem desglossant el llibre, frase per frase, il·lustrant el text amb el context, a fi d’anar-nos afermant en una fe ben informada, raonada i feta pregària.

                                               La pretesa és anar convertint aquesta Assemblea Litúrgica amb traces i estil ja assajat en altres experiències de sinodalitat. Caldrà tenir coneixença de les conclusions derivades de les reunions múltiples al llarg de més de quatre anys, els últims de l’enyorat papa Francesc que les va aprovar i segellar després de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes del 26 d’octubre del 2024. Document final: Per una Església sinodal: Comunió, Participació, Missió que farem a mans dels qui encara no el tenen.

                                               Precisament en el document hi trobem aquestes invitacions

i consideracions: “La formació dels deixebles missioners comença amb la iniciació cristiana i s’hi arrela. En la història de cada un hi ha l’encontre amb moltes persones i grups o  petites comunitats que han contribuït a introduir-nos en la relació amb el Senyor i en la comunió de l’Església: pares i familiars, padrins i padrines, catequistes i educadors, animadors de la litúrgia i treballadors en l’àmbit de la caritat, diaques, preveres i el mateix bisbe. A vegades, acabat l’itinerari de la iniciació, el lligam amb la comunitat s’afebleix i la formació es descuida. Ser deixebles missioners del Senyor no és però un objectiu assolit d’una vegada per sempre. Implica conversió contínua, creixement en l’amor “fins arribar a la talla de la plenitud del Crist” (Ef 4, 13) i obertura als dons de l’Esperit per a un testimoni viu i joiós de la Fe. Per això és important redescobrir com la celebració dominical de l’Eucaristia forma els cristians: “La plenitud de la nostra formació és la conformació a Crist |...|: no és tracta d’un procés mental, abstracte, sinó d’esdevenir Ell. Per a molts fidels, l’Eucaristia dominical és l’únic contacte amb l’Església: tenir cura de la celebració de la millor manera, amb especial atenció a l’homilia i a la participació activa de tots, és decisiu per a la sinodalitat. A la missa, en efecte, succeeix com una gràcia donada des dalt, abans que resultat dels nostres esforços: sota la presidència d’un i gràcies al ministeri d’alguns, tots poden participar en la doble taula de la Paraula i del Pa. El do de la comunió, missió i participació –les tres pedres angulars de la sinodalitat- es realitza i es renova en cada Eucaristia (número 142)

Ens trobem en l’Eucaristia que d’ara en endavant en direm merídies dominical de la Puríssima. Per això d’anar entrant en el domini digital...

P. Josep Mª Balcells

Diumenge 5 de durant l’any, 8 de febrer del 2026  Sabadell