Homilia del diumenge 15 de febrer del 2026

                           EL  CAMÍ  DE  SANT  JAUME

                                               Mireu que en els primers diumenges després de les Festes (Nadal, Epifania, Baptisme de Jesús) hem començat a fer “el camí” seguint –com si diguéssim- a trams (com si féssim el Camí de Sant Jaume, prenent per guia l’evangelista Mateu que, tot d’una, ens ha anat introduint en el Sermó de la Muntanya (capítols del 5 al 7 ambdós inclosos) amb les Benaurances com a pòrtic i –si voleu trams enllà com si fos un GPS- ens portarà a la “saviesa” de l’evangeli que Pau ja pre-monitoritza i que és una saviesa de persones conscients de tot el viatge “sinodal” (=camí fet conjuntament). Avui se’ns introdueix en el “secret” de tot el viatge. Per arribar a la nostra Compostela ens hem de ser “revestits de Crist”, que és igual i s’adiu a la saviesa d’una “fe madura” que amb la guia de sant Pau en la segona lectura d’avui se’ns desclou el pla que Déu “s’ha proposat, endinsant-nos-hi en la saviesa, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria”. Als que sou de fe ben madura us recomano que llegiu al primer capítol de la Carta de Pau als efesis i us meravellareu de saber el què redescobrireu, llegint-lo poc a poc, amarant-vos-en. “Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home “somniava” això que Déu té preparat per als qui l’estimen”. Estem al llindar de la casa on viu la saviesa, accedim a la porta i truquem (“a Maria Puríssima”) i t’obren de bat a bat als membres de família reconeguts i estimats... “Però a nosaltres Déu ens ho va revelant per obra de l’Esperit Sant, ja que l’Esperit (endins, endins) que tot ho penetra fins al més profund de Déu”. Restem pouant en el cor sapiencial, allò de més íntim que al Petit Príncep li diu el secret de la Guineu, amical, domèsticament: “només podem veure des de dins del cor la veritat de la veritat”. Recordeu allò de l’aclamació abans de l’evangeli que hem dit avui dia de la Mare de Lourdes: “La vostra Paraula és veritat, Senyor; consagreu-nos en la veritat”.

                                                Obrim tercera “escomesa” avui del Sermó de la Muntanya després de les Benaurances i d’identificar-nos per Jesús: “Sou Sal i sou Llum”. Ara toca les contrastacions: “se us ha dit..., Jo us dic”. Jesús no anul·la la Llei, sinó que la porta a un nivell de pregonesa que la sublima i la magnifica qualitativament, no com els antics que quantificaven: tantes coses, tantes vegades. Ha començat un nou ordre: la gràcia assumeix l’ètica i la configura amb la Gràcia que ens és donada i és saviesa de i en l’Esperit Sant que se’ns va introduint, experiència a experiència. Sapiència que ve del verb llatí sapere, que etimològicament vol dir assaborir, gustar, degustar, abans que d’un “saber” que ha perdut l’arrel saborosa, la que els contemplatius coneixen bé per la presència “somiada”, feta experiència. D’això van totes les lectures de la litúrgia d’avui. A tall de botó de mostra tenim la col·lecta: “Oh Déu, Vós prometeud’habitar en els nets i humils de cor; feu que per la vostra gràcia, siguem dignes de la vostra estada en nosaltres”.

                                               Comencem el tram més muntanyós del Camí de Sant Jaume i ens veurem a reposar el Primer Diumenge de Quaresma. Deixem-nos guiar pel doble GPS de Mateu i de la Guia mateixa de l’Esperit Sant. Pau en tenia superior experiència i és un òptim deixeble, a més d’un savi dels de l’evangeli. Re/emprenem la ruta compostelana. Ens trobarem el primer diumenge de Quaresma. Bon viatge sinodalment.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge VI de durant l’any, 15 de febrer del 2026  Sabadell