MANTENIU-VOS EN EL FILL
Aquests dies de Nadal en el transcurs de la litúrgia ens hem trobat molt repetidament la paraula “avui” (=hodie, d’on ve hodiern), no és únicament un senyal de ser ara, en tal data precisa. En ella s’hi amaga un “esdeveniment”, no és una data concreta qualsevol. Hi ha més “misteri” i convé desentranyar-lo, perquè ens afecta a tots ben de ple. A voltes va acompanyada aquesta paraula de l’escaiença de l’expressió de la “plenitud dels temps”. Vol dir que aquest “avui” és nou i “ple”. Perquè és així? Tot ve de l’aparició humana i històrica (després veurem que metahistòrica també!) de Jesús el Messies, el desitjat de les nacions que el va esperar tot un poble i que va ultrapassar la significació de la seva espera! Es presentà com a Fill de Déu. Esperaven un home-rei a l’estil de les reialeses humanes i heus ací que se’ns anuncià que serà un home com nosaltres, fill de mare, però tan diferent com ho és que en Ell hi ha la presència del Déu mateix. D’això els cristians en diem el “misteri de l’Encarnació”. És a dir “fet, pastat”, tot del mateix “fang” d’on provenim tots plegats. Humà però diví a la vegada. Aquesta és la singularitat, única. Comprenc que accedir a aquest “misteri” és cosa de FE, que és do i gràcia de Déu que ens fa Déu de poder conjugar en una mateixa persona un home al mode de qualsevol de nosaltres, però essent Déu a la vegada. Inaudit, a raó només: impossible. A la FE: misteri!
Tornem al principi: Aquest “avui” va ple d’implicacions. Actualitza allò que fou una vegada, de forma que a les celebracions litúrgiques tenim el goig de viure l’esdevingut en data i lloc, cultura, poble determinats un dia; ara però, avui, ho podem viure actualitzat ara, també nosaltres, el que fa que la celebració d’un fet en data històrica allà segles enrere, ens ateny ara mateix, ens sorprèn en la mateixa concreció del nostre viure en sorprenent actualitat. Això ens fa veure que el naixement de Jesús ha trastocat les coordenades de tot l’humà: temps i lloc. Podem dir i experimentar el mateix que ho varen experimentar la seva mare i el seu pare, allà de segles passats. Tots els que ens acostem a Betlem o a Natzaret tenim el goig de viure-ho tots nosaltres... La celebració ens porta a l’actualització i vivència personals. Sorprenent, Meravellós, únic!
Això ha trastocat el sentit de l’ara i aquí. Ens embolcalla, ens remou, ens trasbalsa. Ho sentim en les entranyes, en persona i ànima. Déu és aquí! Des d’ara ja el propi viure-conviure està immers en l’avui nou que traspassa temps i lloc i el podem reviure com a actual, nou de trinca. Estem immersos en el misteri de Nadal. És una oportunitat única la de viure´l com a presència i acció. És Jesús que viu i actua en cadascú i en tot moment: és el Nadal permanent. Aquest “avui” ple de presència i d’actuació de Jesús en persona és el que l’evangelista Joan, el nostre mentor i guia nadalenc ens deia i segueix dient en la seva primera carta que en la insistència en que ressaltava en el “reteniu”, “continueu”, en aquest meravellós “manteniu la unció de l’Esperit que vau rebre, per tant “manteniu-vos en el Fill”. Indicació precisa a viure un Nadal permanentment. Joan ho reblarà en el capítol 15 del seu evangeli quan posa la comparació de la unió, més, comunió que hi ha entre el cep i les sarments. Dit en exclusiva: “Sense Mi no podeu res”. I dit en positiu: “Amb Mi ho podeu tot”.
Aquesta visió del que significa el temps, l’”ara i l’aquí” ens demana una mística del viure en el present, en la consciència del valor que comporta un ús en plenitud, si possible, del saber veure i viure el secret i misteri que hi ha en cada moment del viure-conviure personals. Ens hi juguem la presència i l’acció dels “signes del temps”. És allò que Jesús li digué la samaritana: “Si sabessis el do de Déu que hi ha en el nostre “encontre”. En tot això em sembla que hi glateix allò que el papa Francesc ens va recomanar, tret del que sant Francesc d’Assis demanava als seus germans de viure permanentment el “gust i la música d’Evangeli” en el viure de cada dia conscient i meravellat...
Actuals, atenció sostinguda, el present ple de Déu, allò de l’atenció buscada i mantinguda com a manera usual de viure. Uns ulls de nitidesa per veure palpitar la “realitat” que viscuda rutinàriament se’ns torna plana, sense relleu, sense ànima. És a base d’un aprenentatge perllongat que podem aspirar a viure “l’aviu de Déu”. El Vaticà II ens va dir que “en realitat, el misteri de l’home solament s’esclareix en el misteri del Verb encarnat. Jesús és l’Home perfecte, el nou Adam, que en la mateixa revelació del misteri del Pare i del seu amor, manifesta plenament el que és l’home al mateix home, indicant-li la seva vocació divina, única, que està infusa en tota persona humana.
Ens dèiem que el temps és or, i Jesús ens diu que és gràcia, que és Ell mateix que es manifesta, es revela en l’ara i aquí. Més densitat més plenitud no ens serà donada, si no és amb la vivència de Jesús “mantingut en mi”.
Quins
secrets s’amaguen en el temps. Ja ho
varen intuir els clàssics en els seus Carpe diem, Aude (atreveix-te). Fugit
(se’ns escapa). Faig una llista relacionada
amb el temps que ens poden motivar, que ens poden obrir dimensions insospitades
a viure-les en la quotidianitat.
-. Presència, ser-hi del tot
-.
Instant, cop de veure-hi més i millor
-.
No tinc temps, dispersió mental, dues o tres coses alhora
-.
Atenció, escolta, fixar-s’hi
-.
Buit o ple?
-.
Em ve carregat dels ahirs
-.
Badar (en tants sentits)
.-
Guanyar o perdre’l
-.
Anatomia d’un instant
-.
Acollir, veure amorosament, veure amb els ulls del cor
.-
Tenir consciència, adonar-se
-.
Aprofitar-lo o desaprofitar-lo
.-
Despert o adormit
-.
Estar o no estar-hi, ser en l’estar
-.
Oportunitat, perdre-la
.-
Sintonia, simpatia, empatia
-.
Transcendent, intranscendent
-.
Percepció, sinestèsia
-.
Descoberta, sorpresa
-.
De rellotge (cronos), paidos (de gràcia)
-.
Pren-te temps, para, pensa, discerneix
-.
Momentum (important, esdeveniment)
-.
Un moment, un moment...
-.
Rutinari, eureka! (únic, ple)
-.
Plenitud, cimal, definitiu
P. Josep Mª Balcells
Diumenge segon després de Nadal, 4 de gener del 2026 Sabadell
