VINGUI A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE
Avui, final de trajecte; hem arribat a la meta final de l’Any litúrgic. Tot concentrat en una Persona, única, Jesucrist, Fill de Déu, el nostre Pare del Cel, Rei de tot el Món, moment de la seva Glorificació És, en propietat, com un viatge al llarg de tota una anyada, millor, de tot un Curs, ja ho sabeu pels comentaris del diumenge passat. És el moment de fer un resum, una síntesi: On vàrem començar i com? Què recordem del nostre Advent passat. Quines experiències hem tingut del Nadal, de Pasqua de Resurrecció, de la vinguda de l’Esperit Sant, i del Sínode, què? a nivell personal, adquisicions, proves superades o amb nota? La sensació, -la tenim?- de cursar amb un seguit de descobertes grupals? Tenim la vivència de que anem fent via com a poble, que és la gran definició de tots els caminants (ei, gerundi: actius, interdependents activament i passiva!), els creients en Crist, (som així anomenats en el Document conciliar sobre l’Església com a “christifideles”) La nostra definició és fonamentalment comunitària, en tot i per tot (llegeixi’s: eclesials). Som “cursadors”, deixebles, alumnes del màster: “Ser cristians” a tot raig, a tot ser-ho”. Els altres som “nos-altres”, con–deixebles, amb el mateix Mestre, el millor Mestre, Jesucrist, avui li conferirem –és un dir!- com a conclusió del curs el doctorat honoris causa(!) en “Lletres divino-humanes: en evangelització”. És, avui, la seva confirmació “com a únic sant, únic Senyor, únic Altíssim Jesucrist amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare”. Una mirada també amb quins companys de curs? Hem fet “bones migues” amb tots ells? No hi ha cap jo sense un tu! Qui o quins tenies al costat com a company(s) de caminada? Hem intimat amb ell(s), hem compartit experiències comunes? Potser és ara el moment de llegir en la Constitució sobre l’Església en el capítol segon, on -abans i tot de parlar sobre la Jerarquia (!)-, llegim sota aquest epígraf: El Poble de Déu: “Plagué a Déu de santificar i de salvar els homes no pas d’un a un, sense cap lligam entre ells, ans de constituir-los en poble, que el reconegués en veritat i el servís en santedat... Perquè Crist establí un nou pacte, que és el Nou Testament en la seva sang, convocant un poble format de Jueus i de Gentils, que es fusionés en unitat, no pas a base de la carn, sinó per l’Esperit, i fos el Nou Poble de Déu”. I hi afegeix les notes “fonamentadores”: “Aquest Poble messiànic té per Cap Crist... Té per condició: la dignitat i la llibertat dels Fills de Déu, en els cors dels quals l’Esperit Sant habita com en un Temple. Té per Llei el manament nou d’estimar com el mateix Crist ens ha estimat. Té, finalment com a objectiu el d’eixamplar encara més el Regne de Déu, iniciat en aquest món pel mateix Déu, fins que també Ell el completi al final dels temps, quan Crist, la nostra vida, és manifestarà i “la mateixa creació” serà alliberada de la servitud de la corrupció, passant a la llibertat gloriosa del fills de Déu, és llavor molt sòlida d’unitat, d’esperança i de salvació per a tot el llinatge humà. Establert per Crist a intercomunió de vida, de caritat i de veritat. Ell també l’assumeix per instrument de la redempció de tothom i l’envia per tot arreu com a llum del món i sal de la terra”. No deixa d’afegir amb caràcter d’animosa urgència: “Pobre de mi... si no proclamés l’Evangeli!” Tot deixeble de Jesucrist té l’obligació d’expandir la fe, per la part que li toca. “I així l’Església prega i treballa alhora a fi que la plenitud de tot el món es transformi en Poble de Déu, Cos del Senyor i temple del Sant Esperit, i en Jesucrist, Cap de tots, sigui donat al Creador i Pare de l’univers tot honor i glòria”.
Avui Festa, què festa(!), Solemnitat, de Jesucrist Rei de tot el món. Ja veieu que és una reialesa que no té parió no comparança amb cap rei més. Ja ho va dir Jesús a Pilat, el qual no va entendre res, llevat de que li era una qüestió aliena, cosa i litigi religiós d’entre els “Jueus”... Amb tot, feu una mofa cínica amb el cartell posat a la creu ben visible, que especificava el motiu de la mort i en creu, amb el INRI que ho proclamava en tres parles o llengües. Motiu de controvèrsia encesa amb els caps dels jueus que volien que hi hagués posat: que ell era qui ho hagués dit de si mateix Jesús de Nazaret, Rei del jueus. Avui, després de més de 2000 anys la reialesa de Jesús es torna a revalidar en ocasió d’aquest final d’any litúrgic, final de curs de formació i d’experiència cristianes, on posarem amplificat que no és únicament rei dels jueus”, sinó Rei de tot el món i de tot el creat, llegim en Pau als efesis: “El Pare ens ha beneït en Crist amb rota mena de benediccions... Ens escollí en Ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. La riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquests saviesa i penetració que tenim; ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el Crist totes les coses tant les del cel com les de la terra”.
Avui és el moment i dia més apropiat per entonar conjuntament amb els cors angèlics el Glòria a Déu a dalt del cel i pau als homes que estima el Senyor: Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa Glòria. Jesús no ho va dir explícitament que fos rei, va defugir una vegada que l’en volien fer. Per Ell, només és el Pare qui és Rei. Serà després de la seva Resurrecció que tothom reconeixia que era al Pare, a qui ens encomanà que li demanéssim que s’apressés la vinguda del Regne, com ho preguem en el Pare Nostre: “Vingui a nosaltres el vostre regne”. La tradició nostrada ens el presenta en la creu coronat com Rei, són les Majestats que n’hi ha moltes a casa nostra. Cobert ja el deure i el dret de glorificar Déu u i tri, ara hem de girar el nostre esguard vers la propera anyada litúrgica i posar-nos en camí (sínode) i mirar d’acompanyar els nostres companys de ruta i mirar d’aprofitar-nos d’una formació permanent per endinsar-nos en el misteri del Regne, portant el propòsit-determinació de maldar per que tinguem un coneixement i una saviesa i major penetració del misteri de Jesús en la seva encarnació-redempció, tenint com a aspiració un major coneixement del que significa Ser Cristià. Hi ha precisament tota una difusa bibliografia a tocar de mans, només cal tenir-ne ganes, millor famejar-ho. Cal també fer experiències de camí conjunt, sentint-nos vertaderament pertanyents, a plena consciència, eclesials. Hem de cobrir un dèficit de formació permanent, quan ja és cosa aconseguida en tants aspectes de la vida professional, encara estem reclosos en una pietat de religiositat d’antany, recolzada més en sentimentalismes i en pràctiques de poc calat teologal. Ja ha passat aquell entorn d’estampetes i de cercar indulgències i més coses de poca incidència en el creixement de la nostra adhesió a Crist. Potser, si no ho tenim de temps, caldria adquirir una Bíblia i entrar en la coneixença de sant Lluc que és el mestre que ens tocarà aquest curs. Hi ha comentaris del seu evangeli ben a mà. Bon viatge, bones experiències! Pelegrins d’esperança, com ens anomena el papa. Aquest, any Sant: 24-25. Convindria estar adscrits a alguna revista de caire clarament cristià. Avui, fora del nostre cercle propi, poca cosa en sabríem dels signes dels temps eclesials, per l’escassetat i àdhuc silenciació de les nostres informacions pròpies en els mitjans habituals. Siguem cristians amb ets i uts, hem de ser proactius, perquè, si no, anirem perdent el poc o més que sabem. Hem dit que l’any litúrgic és tot un curs, siguem-ne adscrits, no solament “oients”. Portem seriositat a la nostra identificació com a cristians de pensament, paraula i obra de misericòrdia. L’Advent ens obre a les portes. Siguem renouers, avantatjats deixebles, aspirants a les millors notes en els estudis teologals. Una fe il·luminada, una esperança batallera i un amor a Déu i als germans que sigui el nostre goig preludi d’un cel definitiu.
P. Josep Mª Balcells.
Jesucrist Rei de tot el món. 24 nov. 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada