UNA SOLA FE, UN SOL BAPTISME
Ens
acompanyarà també tot l’agost el capítol 6 de l’evangeli de Joan, tot
ell d’una densitat que fa meravellar a qui ho intueix. Perquè Joan? Joan no fa relats com els sinòptics. Per més que
posa al centre del seu evangeli la multiplicació del pa, la escenografia canvia
de signe per complet. És el moment discriminatori de l’acceptació
radical o no dels seguidors-deixebles del Mestre! Temàticament a cada incís de
la segona carta als efesis es correspon un passatge determinant del capítol sisè
de Joan.
Atenció al “revolt i girada de significació” i a la presentació singular de la personalitat de Jesús: primer de tot exaltat per la simpatia i compassió amorosa per a aquella gentada immensa que el seguia, perquè (=motivació de fons, no única certament!) veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. A guisa d’entrada Joan el presenta sol, com Moisès, Puja muntanya amunt com en un Nou Sinaí. Allà al fons mirant avall, percep com verdegen o com rossegen i s’emplenen les espigues: pensa en “la sega d’homes”. Després d’uns predius interminables on farà de bon estar-s’hi, el lloc li sembla ideal per poder fer descansar una gernació que va pujant per encalçar-los. S’hi assegué amb els seus deixebles que des d’ara, en l’escena que es desenvoluparà tot seguit, faran només un paper de comparsa, Asseguts, expectants Mestre i deixebles. Jesús pren el protagonisme amb l’actitud habitual per mestrejar com fan els caps de i en les sinagogues, alçà els ulls (expressió usual com per beneir i en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, sense més ni més fa una pregunta als seus propers: ¿com podrem donar-los menjar a tants!? (I hi afegeix l’evangelista: “de fet ho preguntava per posar a prova a Felip”. Una en devia portar de cap! Muntanya: Horeb o Sinaí Ell tot sol: nou Moisès. Ell mateix va distribuint els pans i peixos, tothom asseguts i rebent-ho de les seves mans: el nou mannà! Una gernació: cinc mil!= tot un poble! Fa recollir les sobralles: dotze cistelles: tants com les tribus de Jacob! Jesús és presentat com el pastor-cabdill-guia dels seguidors interessats, a benefici propi més a nivell de salut física, i per l’encisera de les paraules que els hi arriben al cor. Jesús sap que segons la seva cultura, les malalties són signes d’ignoràncies, en última instància: petges de pecat...
“Jesús
prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els hi repartí entre tota la gent
asseguda... ¿No us sonen gestos i aquestes paraules com calcades de la Consagració? L’evangeli de Joan no posa al seu Evangeli en
el Sant Sopar la Consagració de pa i vi, perquè tothom a la seva comunitat
joannea-efesina ja n’eren habituals convidats; els era taula parada i en
comunió. Ara ha simbolitzat l’Eucaristia, sota aquest miracle-inversemblant: la
multiplicació de pans, i peixos! Que, aquests, també simbolitzen
allargat el patronímic de Jesús. Són sinodalment -en participació i comunió-, imatge
de l’Església universal (units i con-vocats jueus i pagans) que vindrà després de la seva
immolació en favor de tota la humanitat, tota, tots són per desig de Jesús
invitats al convit del pa de vida. Reacció de la gent potser atiats
pels mateixos deixebles, (això ho puc pensar perquè amb altres moments
d’exaltació messiànica entesa sense rellevància per part d’ells. Demano perdó
per mal pensat!) “Quan la gent veié el
senyal prodigiós que Ell havia fet, començaren a dir: - “Realment, aquest és el Profeta que havia de venir al món!”
Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l
per fer-lo Rei, i es retirà altra vegada tot
sol muntanya amunt... Decepció pregona! No van entendre res. Diumenge
vinent en tindrem una prova fefaent, tràgica diria, que no els entenen, no els atenyen
els simbolismes de què està carregada aquesta escena gloriosa als proveïts de
pa-mannà a ells sols! ¿I nosaltres què en pensem de tot plegat? Es queda sol.
Tot sol, a pregar, com ho feia en nits sostingudes, en la intimitat amb el seu
Pare. Inconcebible la situació! Veureu que aquest capítol posa de manifest una ruptura de la concepció sobre qui és
Jesús i la seva Missió. En fer-se tard i no aparèixer Jesús, perdut bosc
endins, no se’ls ocorre altra pensada que deixar-lo sol i abandonat.
Incomprensible en uns deixebles seguidors seus de temps llargs... És una
llàstima que no posi el passatge de la caminada que els fa Jesús sobre les
aigües per les dues paraules tan sols que els diu: “Jo Soc”, o bé soc Jo, que és l’equivalent a Déu i i “no tingueu por”: que fa díptic amb
l’Antic Testament en què encara viuen... Davant les manifestacions allà al
desert, a Moisès es guardaven prou de mirar-lo a la cara; culturalment temien,
perquè –pensaven- que en podia provenir, de fer-ho, una mort fatal. No volien
que Moisès els parlés i anava tapat amb un vel. Jesús anava amb el “vel” de com
“ser home”, Déu d’incògnit! És el misteri de l’himne del diumenge passat. El
baptisme, vocació comuna rebuda ens permet lloar Déu ensems amb tots els homes/
dones de tots els temps i llocs. Això ens seria una invitació apressant a tenir
com a divisa, a vista d’ulls sempre, aquesta “manifestació” que és com el Credo
personal i comunitari, jo ja el tinc com a tal: “Un sol Senyor, una sola fe, un
sol Baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a
través de tot i és present en tot”. Pleníssima consonància amb l’últim incís
del Glòria del principi de la missa: “Perquè Vós sou l’únic Sant, Vós sou
l’únic Senyor, Vós sou l’únic Altíssim, Jesucrist, amb l’Esperit Sant, en la
Glòria de Déu Pare. Amén”. Caldrà portar-lo la setmana entrant perquè es
produirà un desfalc de fe,
d’esperança i d’amor”. No avancem més
del compte. El proper diumenge: un
veritable “apocalipsi”. “Qui tingui oïda fina, que escolti!”. I ara per fer
boca, ens anirà bé fer la pregària de la col·lecta: “Oh Déu, origen de tot bé,
font de tota santedat, i protecció dels qui esperen en Vós, sigueu misericordiós amb nosaltres, perquè
guiats i governats per Vós, de tal manera usem dels bens temporals, que no perdem els eterns”
P. Josep Mº. Balcells.
Diumenge XVII de durant l’any: 28 de
juliol del 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada