MANTENIU-VOS EN EL MEU AMOR
En
el llarg transcurs dels temps pasquals estem arribant, en aquesta setmana, al punt
cimal que agermana les dues Pasqües tot fent-ne una, ben consolidada, que
ens acompanyarà en una companyia sinodal, en la doble significació d’aquest
terme, guanyat ja ara per a l’imaginari: sentit de camí i de viure’l en
companyia d’una Església com a comunitat-assemblea, tot i la seva aparent
invisibilitat, ben plena i present en la realitat del nostre ser, viure i
conviure. Ara, a hores d’ara, ja hauríem de saber que mai no estem ni mai obrem
sols, mai estem inactius
perquè en nosaltres hi borbolla una Presència Activa com alè, empenta,
sol·licitació i unció de l’Esperit Sant promès aquests dies pasquals, oferts
com a plenitud de ser fills de Déu, obra, aquesta, la que més, Pasqual.
La fe com a verificació de l’acció de l’Esperit pentecostal. Mai, com ara, en re-tenim
plena constància amb les lectures joàniques, tant del seu evangeli com de la
seva Iª Carta, que ens han anant acompanyant –deixeu-m’ho dir- sinodalment. La
Pasqua s’inaugura amb la Resurrecció de Crist i en la d’Ell la nostra pròpia.
L’Església és el fruit madur de la conjuminació de Resurrecció i de la Vinguda
Inaugural de l’Esperit. Nosaltres respirem ambdues Realitats. Als salms se’ns
diu que devem respirar la pau profundament. Què bo i saludable (=de sanitat i
de salvació!) seria viure aquesta alegria, la mateixa encomanada de i per Jesús!
(Jo 15, 11). Preguem-ho amb la Col·lecta d’avui: “Déu que Tot ho podeu,
concediu-nos de celebrar amb fervor aquest temps de joia en honor del
Senyor Ressuscitat, perquè el misteri que anem recordant es manifesti sempre en
les nostres obres”. Per Jesucrist,
Senyor nostre. (No ens oblidem d’aquest final pasqual de totes les
nostres oracions públiques eclesials)
L’Església,
moguda i promoguda i sostinguda per l’alè de l’Esperit es declara divina i
humanament inclusiva. La missió que té
Crist no és de delimitar “cleda”, sinó de pasturar obertament en les
prades de tota la humanitat i de tostemps: Concili i Sínodes en són testimonis
fefaents: l’Esperit és expansiu: De fet ho hem dit i repetit, la de
vegades!: “Crist morí per oferir-nos la salvació nostra i la de tot el món”. No
és altra cosa la que cantem en el salm responsorial: “Tothom ha vist d’un cap
de l’altre de la terra la salvació del nostre Déu”. Conclusió, doncs:
“Aclameu el Senyor arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d’alegria”.
D’aquest tenor llegirem a l’evangeli: “Us he dit tot això, perquè tingueu l’alegria
que jo tinc, una alegria ben plena”. Ja ho havíem subratllat, tot inclòs en
la tríada inicial dels fruits de l’Esperit: “amor, goig, pau”. Fruits enllaçats, formant una trinitat de tres
en u a la vegada. No hi ha amor que no es traboqui en goig, ni goig que no ungeixi
una pau per respirar a camp obert i en camí sinodal vers pastius deliciosos...
Caldria
recuperar tota la riquesa que traspua i destil·la aquesta Carta de Joan que té
connotacions de màxima revelació. Diguem-ne algunes: “Deu és Amor; més, Déu és l’amor. “Hem vist clarament l’amor que
Déu ens té, quan Ell ha enviat al món el seu Fill únic” i posa el perquè
d’aquest “enviament”: “per què visquem gràcies a Ell”. “La fe és la nostra victòria”.
Nosaltres hem cregut en l’Amor”. “Nosaltres no som qui ens hem avançat a
estimar Déu, Ell ha estat el primer a estimar-nos, tant...!” Mai podem donar
per sabuda una revelació, fins i tant que no l’hàgim assaborida amb tots
els “bis”, “ter”, tots els que convinguin...
Que
Déu estima tothom, lluny dels particularismes dels jueus, que tot i fer-se
cristians, els coercien a ser circumcidats com a pas previ. Pere ens assevera
que l’Esperit és sobirà i posa les coses en l’ordre que Jesús va establir: Déu
sobretot i sobre tot. Pau i Bernabé reberen el beneplàcit de tots els dotze a
Jerusalem. Ecclesia locuta, causa finita!
Estem
albirant les perspectives del capítol 15è de Joan. Ja l’havíem començat
diumenge passat amb l’al·legoria del cep i dels sarments, i avui el completem
amb l’evangeli que proclamem. Estem, al meu entendre en el cimal de tot l’evangeli. No els podem separar, perquè estan
interrelacionats: al·legoria com a imatge més que gràfica, -vaig dir: biològica-
i realitat íntima estan en una
consonància que és ben bé tota una simfonia; més, la simfonia evangèlica que ho canta tot i entranyablement, a tall
biològic, repetiria. Tal i tan gran, incommensurable, és la
relació-vinculació-entranyament que hi ha en aquest repetit manteniu-vos per fixar-lo en el més endins
nostre: Manteniu-vos en l’amor que us tinc, com Jo també em mantinc en l’amor que el Pare
em té. Si us manteniu en mi i les meves paraules es mantenen, les
mateixes que jo us he fet saber: les que he sentit i obeït del meu Pare: senyal
de que us tinc com a amics: a vosaltres
us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare”. Manteniu-vos,
estiguem-hi junyits, compartint saba. No es pot dir res més enaltidor, de
més plenitud, la mateixa que té Crist, U
amb el Pare i amb l’Esperit: és la Trinitat
evangèlica, L’amor que lliga les Persones de la Trinitat és assimilable, és
com participatiu, és totalització, més que comunió, veritable unitat,
mantenint la trinitat de persones. “Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos
en l’amor que us tinc. El meu manament és que us estimeu els uns als altres,
tal com Jo que, a tall de plena amistat, jo us he donat la vida: “ningú no té
un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”. Llegeixo en un autor,
Forte, que m’obre camins, que enllaça l’evangeli sobretot el de Joan, que veu
la fraternitat cristiana com a fruit directe de la comunió amb la vida divina,
realitzada per mitjà de la trobada amb Jesús en el seu Esperit: “La formula més
corrent per la qual Joan expressa la realitat escatològica de l’Església és la
simple conjunció com- (equivalent a en). No solament estableix un lligam de
semblança entre Crist i els seus deixebles , sinó que indica també que allò que
és en Déu, també ha de ser en aquells que li pertanyen. La comunió
d’amor que lliga el Fill amb el Pare i als homes, és al mateix temps el model i la font de la comunió
fraterna que haurà de lligar els deixebles entre ells. Els textos en com- (=en) que afirmen una correspondència fontal (de l’ésser) entre les
persones divines i la comunitat cristiana, desemboquen precisament en un
manament: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat” (Jo 15,
12; cf 13, 13) o bé: “Que siguin u com nosaltres som u” (Jo 17, 21-22) Aquí també apareix l’acció de l’Esperit
Sant: la comunió, fruit de la gràcia del Fill i de l’amor
del Pare i feta visible en l’amor recíproc, és la “Comunió de l’Esperit Sant
(2Co 3,13). Gràcies a l’Esperit els deixebles donaran testimoni del Mestre:
“Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que
Jo us enviaré des del Pare, Ell donarà testimoni de Mi” i “vosaltres també em
sereu testimonis” (Jo, 15-26s) I el testimoniatge de Jesús és la comunió fraterna:
“Tothom coneixerà que sou deixebles meus, per l’amor que us tindreu entre
vosaltres”. (Jo 13, 35) L’Església de l’amor, icona de la Trinitat, és, per tant, l’Església de l’Esperit, que
genera la comunió dels deixebles entre ells i amb Déu, comunicant-se a ells a
través de la paraula de la Vida, dels sagraments de la fe i del ministeri
dels pastors que guarden fidelment la Paraula de l’anunci i celebren el
Memorial del Senyor”.
Ja veieu que ens perdem en la immensitat de l’amor que compartim d’una forma indescriptible amb les Persones de la Sma. Trinitat i que hem de maldar per viure’l amb la major intensitat entre els germans, preferentment amb els més necessitats i els més pobres, no perdent de vista que tot és com a testimoni d’un amor que l’assaborim en el dia a dia: compartint camí sinodal, veritat en l’Esperit i en la Vida plena, que de font primacial la rebem de la nostra inserció “biològica”, gracia participativa de Jesucrist, en qui “hem cregut i hem estat marcats amb el segell de l’Esperit promès. En Ell farà que siguem lloança de la seva Glòria”. Com hem anat dient i proclamant enllaçant la Resurrecció i la Pentecosta! A tots vosaltres us desitjo una Pasqua joiosament diària!
P. Josep Mª Balcells
Diumenge i setmana VI de Pasqua 5/maig/24 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada