Homilia de l'ascensió 12/05/2024

                                           EL  RETORN  AL  PARE

                                               Celebrem avui la Solemnitat de l’Ascensió, però cal que posem en relació estreta les tres grans manifestacions finals de la vida terrena de Jesús que només la podrem veure amb ulls de fe, més enllà del gènere literari amb que es podem relatar, salvant la realitat metahistòrica dels tres “esdeveniments”. Són la Resurrecció amb la Coronació o Glorificació que celebrem sota la denominació d’Ascensió i la Pentecosta o la Vinguda de l’Esperit Sant. Totes tres van enllaçades i l’una és complementació de l’anterior. Sobre la Resurrecció ja ens en queden narracions en els evangelis,  tot i ser metahistòrics per referència a nosaltres. Sobre l’Ascensió en són ben parcs els evangelis i vestida sobre el gènere literari de l’enlairament al cel com la del profeta Elies i com a coprotagonista el seu deixeble Eliseu amb la capa del primer en relíquia deixada voleiant cel i núvols avall al deixeble (Això ho podreu trobar al Segon Llibre dels Reis (2, 1-12). L’Ascensió la podrem entendre per mitjà del llibre de l’Apocalipsi, on se’ns narra ja arribat Jesús al cel, s’esdevé la seva Glorificació, quan el Pare se’ns el mostra com l’Anyell al banquet de Noces. “Se sentí la veu d’una gran gentada que deien: “Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’Univers, ha instaurat el seu Regne. Alegreu-nos-en i celebrem-ho, cantem la seva glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. Li ha estat concedit de vestir-se de lli blanc i resplendent, que són les bones obres del poble sant. Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia... Al mantell i al costat portava escrit aquest Nom: “Rei de reis i Senyor de senyors”. Després vaig veure un cel nou i una terra nova. Llavors vaig veure baixar del cel , venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu Espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: “Aquest és el Tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble, i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”.  “Jo soc l’Alfa i l’Omega, el principi i el fi... Els qui surtin vencedors posseiran tot això en herència. “Vine i et mostraré la núvia, l’Esposa de l’Anyell... Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l’Anyell”. El qui dóna testimoni de tot això diu: “Sí vinc de seguida. Amén! Vine, Senyor Jesús!” Així rubrica aquesta visió i en testimonia: “Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom! L’Apocalipsi és la coronació de tota la vida i missió redemptora de Jesús. Tot això va inclòs en el terme de l’Ascensió. És el Retorn al Pare!

                                               I completarà la tríade amb la Pentecosta, és a dir la irrupció de l’Esperit Sant de Jesús, promès per ser l’ànima de l’Església i la que l’ha de portar a la Glorificació tant la de Jesús com la nostra pròpia, en el camí sinodal que ja ha sentit que el papa Francesc ja ha anunciat les solemnitats de l’Any Sant del 2025. Aquesta Pasqua preanunciada amb temps l’hem de viure amb la intensitat deguda a “esdeveniments” que marquen època i que són invitació a viure en sostinguda esperança en moments de molta manca de coratge i de desànims a nivell universal, on les crides a la vivència cristiana poden quedar devaluades en un món sense sentit ni valors d’un humanisme personal i comunitari. Ho havia dit a les darreries de romandre entre nosaltres. “Però el Defensor, l’Esperit que el Pare us enviarà en Nom meu us farà recordar tot el que Jo us he dit i us ho farà entendre (Jo 14, 18ss): Els tres misteris sobre els que es fonamenta la nostra fe. Formen la tríade final-principi de l’Església. En ella trobem el motiu generador de la joia pasqual per les certeses que deriven de la nostra inserció en la vida divina, fets filles i fills que comparteixen la vida que dimanada del Pare que viu i traspassa la vida al Fill i és Ell el que ens la fa viure, vida divina, diem sense ser-ne massa conscients que esdevindrà vida per sempre en el misteri de l’estada en el cel, juntament amb Crist. En efecte diem en la Col·lecta del dia: “Déu Tot-bondadós, concediu-nos el do d’una alegria santa i el goig d’una fervent acció de gràcies, perquè l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació, i a la glòria on ha arribat el Cap també el Cos té l’esperança d’arribar-hi”. Això ho creiem “Per nostre Senyor Jesucrist que viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, i és Déu, per segles i segles. Amén.  En la primera lectura que és del començament del llibre dels Fets dels Apòstols, redacció de l’evangelista Lluc va un “doble” de la mateixa narració ja feta pel mateix Lluc on Jesús en acomiadar-se i prometre la vinguda de l’Esperit que l’ajunta al bateig, us serà una força que us farà testimonis meus, enviats en missió evangelitzadora fins als límits llunyans de la terra”. El salm és dels d’entronització “Que és Rei  de tot el món,/ canteu a Déu un himne./ Déu regna sobre les nacions,/ Déu seu al tron sagrat” Noteu les reminiscències de l’Apocalipsi!

                                               En la segona lectura que és de la Carta als Efesis vull reclamar la vostra atenció perquè la narració que és Ef 1, 17-23 és la continuació de l’Himne que us vam proposar com a teló de fons de tot l’engranatge pasqual i que ens presenta en un ampli resum de la Història i Metahistòria de la salvació presa des dels inicis dels temps quan la Trinitat va designà la humanitat i “Ens escollí en Ell, Jesús, el nou Adam, quan “per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna glòria i lloança a la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat, En ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès, I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria”. Ara s’insereix el text d’avui. Pau demana al Déu de nostre Senyor Jesucrist que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és Ell, li demano també que il·lumini la  mirada interior del vostre cor perquè conegueu “qui sou vosaltres. En la Resurrecció-Glorificació-Pentecosta hem estat pensats, volguts, estimats, destinats a compartir les grandeses de Déu en els nostres cors. Vertaderament només podrem entrar en la mateixa intimitat de Déu amb una il·luminació espiritual que ens ha de donar una impactant consciència de que som nosaltres inauditament participants en Jesucrist de tota una imbricació, una participació pregona, simplicíssima comunió, no tinc paraules per dir allò que llegeixo esbalaït de relació amb Crist. “Tot ho ha posat sota els seus peus, i a Ell l’ha fet Cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu Cos i el seu complement, Ell que té en totes les coses la seva plenitud. Ara és ben bé el moment de dir-nos que el cristià del segle XXI o serà místic o no serà. Després de la seqüència del que ens ha narrat Pau, als efesis i en ells a nosaltres, em quedo no només mut, meravellat de la dignitat de tota persona humana, de tu i de mi, de nosaltres, tots que en el fons no som més que migrants amb l’expectativa d’un cel nou i d’una terra nova. Què és l’home que el crideu a tanta excelsitud. Quina manera tant inaudita de celebració aquesta Pasqua que ens ha pres “com a possessió seva. Quan farà que siguem lloança de la seva glòria”. No sé que em dic, no sé com pensar-me. Com més excels és Déu i més enlairat és Jesucrist més petit em veig i no em puc treure del cap i del cor allò a que em teniu destinat, escollit: són paraules de l’himne, no meves. “la riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres, Ell ens ha concedit la aquesta saviesa i penetració que tenim (la demanada per Pau a l’inici de la segona lectura d’avui) i segueix incontenible: “Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps, ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat el designi d’aquell que tot ho duu a terme, d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva Glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança”. Silenci, agraïment, lloança, benedicció, adoració, glorificació, acció de gràcies, per la vostra immensa glòria. 

P. Josep Mª Balcells.

Solemnitat de l’Ascensió,  12 de maig 24 Sabadell