LA TRANSFIGURACIÓ, ICONA DE LA MISSIÓ DE JESÚS
Els
tres evangelis sinòptics estan marcats i dividits per la Pujada a Jerusalem,
pujada que simbolitzarà l’accés a la plenitud del sentit de la vida i missió de
Jesús: el lliurament de la seva persona a través de la passió, mort,
resurrecció i glorificació en favor de tots. Tots tres posen el fet de la
Transfiguració com a llindar d’aquest camí que portarà Jesús a plenitud en la
missió encomanada pel Pare, Déu.
Per
tal de centrar aquest “fet” veritablement insòlit, únic, caldrà veure de prop
el context en el què es va situant i circumstanciant, perquè ens
aclarirà moltes coses i ben importants! En Mateu, que és l’evangeli que
proclamem avui, el fet l’hem de contextualitzar a partir del reconeixement de
Jesús com a Messies i Fill de Déu, quan els fa als deixebles successivament aquestes
preguntes cabdals: “Què diuen què és el Fill de l’Home?” i la més compromesa:
“I vosaltres qui dieu que soc? Pere, l’home de les reaccions ràpides i
concloents li respon amb el reconeixement més rotund: “Tu ets el Messies i el
Fill del Déu viu”. Jesús li fa veure que aquesta identificació és revelació
del meu Pare del cel”. I hi afegeix amb una declaració pregonament bíblica: Li
canvia el nom de Simó per el de Pere, com Déu ho fa en els moments preclars (de
Abram a Abraham i de Jacob a Israel); canvis que suposen l’encomanament solemne
d’una missió nova per part de Déu. Sobre la Pedra que significa Pere
edificarà l’Església com a Reialme amb poder de lligar i deslligar... Llegim en
Mateu sense més transició: “Des d’aleshores... (En lloc paral·lel, Lluc escriu
que “quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, com si
fos arribada ja la seva “hora”)... Jesús començà a explicar que calia que anés
a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els
mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar al tercer dia”.
Reprenem la declaració a Jesús de Pere, que adés narràvem i ara succeeix
l’inversemblant: Pere li explota a cau d’orella: “Déu te’n guard, Senyor! A tu
això no et passarà. Jesús li esventa durament: “Ves-te’n d’aquí, Satanàs! Em
vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes”. Jesús
pren la recriminació de Pere com flagrant temptació diabòlica. Notem el
contrast entre l’elogi, dient que era cosa del Pare la seva afirmació de
divinitat i ara ho contraposa amb “cosa d’homes”, pensar desencertat per massa
humà, que suposa que no ha entès res de les declaracions de la seva mort a mans
del “sistema” religiós... A continuació Jesús fa aquesta crida a tothom (a
nosaltres també, no ho oblidem!) com referendant tot el que anava dient de
sí mateix: “Si algú vol venir amb Mi, que es negui a ell mateix, que prengui la
seva creu i que em segueixi”... “Si algú s’avergonyeix de Mi i de les meves
paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’Ell, quan vindrà en la seva glòria
i en la glòria del seu Pare”. Curiosament acaba aquest important paràgraf amb
“us ho asseguro, alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne
de Déu”. Podia molt ben ser que al·ludís als tres coprotagonistes de l’episodi
que narra tot seguit sobre la Transfiguració. Ja ens el sabem gairebé de
memòria, però voldria ressaltar algunes remarques que no convé que ens passin
per alt. La visió ens la presenta formant un tríptic. Jesús campeja i té com a
adlàters, sobretot Moisés que representa la Llei i Elies que dona lloc
als profetes. Pràcticament tot l’Antic Testament, que aurèola la de
Crist que tot Ell engloba el Nou Testament. Lluc hi afegeix que tots tres
parlaven de la propera mort de Jesús, just!
Tríptic
com per donar la idea de que formen una continuïtat i que troben en Crist la
plenitud les diferents Aliances que Déu
ha mantingut amb els seus patriarques i que ara la trobem definitiva en
la persona de Crist i en la declaració pública de que el Pare beneeix
solemnement la missió definitiva
portada a terme per la seva passió, mort i resurrecció. Ho farà amb aquestes
paraules vingudes com sempre del mig del núvol, com feia a l’Antic Testament,
planant sobre l’Arca i el mateix Moisès: “Aquest és el meu Fill, el meu Estimat, en
qui m’he complagut. Afegeix: Escolteu-lo”. Els tres temorosos per la
presència viva de Déu, es prosternen bocaterrosos amb l’esglai al cor, perquè
Déu s’ha manifestat en viu; i saben que els qui veuen Déu han de morir, segons
saben per les narracions del seu poble. Passada, doncs, la manifestació divina
es retornen de la visió amb l’actitud benvolent de Jesús que els diu: -“Aixequeu-vos,
no tingueu por”, que no morireu pas.
No
podem menys que recordar el que fou el preludi de la manifestació del Pare a
l’inici de la missió de Jesús que la tenim narrada similarment en el baptisme de Jesús amb una declaració
paraula per paraula: “Tu ets el meu Fill, el meu Estimat, en Tu m’he complagut”.
Podríem completar i arrodonir aquesta declaració amb la primera lectura de la
Festa d’avui, presa del profeta Daniel, que ens mostra aquesta visió de nit:
“vaig veure venir dels núvols del cel com un Fill d’home que s’acostà al vell
venerable, el presentaren davant d’Ell i li fou donada la sobirania, la glòria
i la reialesa, tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva
sobirania és eterna, no passarà, no passarà mai”. Pere -en l’altra lectura
d’avui- encara porta l’esglai al cor rememorant l’escena. I pren peu per
recordar-los que fou ben real la plena manifestació a la Muntanya del Tàbor i
els assevera que no eren faules, sinó veritat plena el que us vam fer saber del
poder i de la vinguda gloriosa de Jesucrist, el nostre Senyor. Això ens va
confirmar les paraules dels profetes i vosaltres fareu bé d’escoltar-les amb
tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, mentre espereu
que neixi el dia i l’estrella del matí
surti a l’horitzó dels vostres cors”.
Podríem cloure fent nostra aquesta experiència del Tabor, bo i expressant-la amb la Col·lecta: “Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del vostre Unigènit, vau confirmar els misteris de la fe amb el testimoni de Moisès i d’Elies i vau anunciar de manera admirable la nostra condició de fills, feu que escoltem la veu del vostre Fill estimat i esdevinguem hereus de la glòria amb Ell”. Bella icona, assumint com a primícies del que s’esdevindrà a la fi de la nostra vida com una coglorificació amb Jesús, tot i bandejant ara en el nostre viure com a cristians marcats, “tatuats” per la imatge de la Transfiguració, els nostres propis escàndols de la Creu, sabent que no hi ha vida eterna si no hi ha abans una lluita habitual contra els temors de la creu, que sabem que és compartida i que és alleujada com ens ho deia el mateix Crist no fa pas gaires dies: “Veniu a Mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. El meu jou és suau i la meva càrrega, lleugera”. Tatuats a foc amb la icona de la Transfiguració en el cor.
P. Josep Mª Balcells
Festa de la Transfiguració del Senyor, 6 d’agost del 2023 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada