DONEU GRÀCIES PER TOT, PERQUÈ...
Estava
per tornar a posar com a capçalera de la nova homilia, la mateixa del diumenge
passat: “El just viurà per la seva fe”,
amb un II al darrere. Al final, però, me n’he abstingut i veureu per què he
optat per aquesta nova, síntesi trobo del que és la nostra fe desclosa en acció
de gràcies a tot raig. A allò m’hi portava la insistència del que hem pogut
llegir durant tota la setmana en la què Pau als gàlates ens ha repetit que “és
la FE la que ens salva” en tot i per tot, i també ens guareix de tota xacra
corporal i sobretot espiritual, i que
avui a les lectures podem veure també
com Jesús ens diu en la figura agraïda del “samarità”: “Ves-te’n, la teva fe t’ha salvat”. Expressió
usual en la que Jesús els incitava a tenir fe i a expressar-la a tots els qui
s’atansaven, sol·licitant un miracle... Fe, gràcia i miracle van de bracet
com germans. )
Aquest
diumenge se centra en la fe com a causa i motivació impel·lent d’aquesta aclamació:
“Doneu gràcies en tot, perquè això és el que vol de vosaltres en Jesucrist”. Això, en dos testimonis
de primera categoria. Comencem amb l’únic dels deu alliberats de la lepra, que en
fer-se’n conscient de la guarició se’n “torna enrere” i es desfà en accions
de gràcies (i en la forma com ho fa i amb quina dignitat; i més essent “samarità”,
benaurat ell!). Tornar enrere, després de reconèixer que Déu ha donat gràcia, favor a la seva malaltia doble: la de la seva lepra i la de la seva fe
que el va moure a cridar: “Jesús, apiadeu-vos de nosaltres!”. Que aquí va
començar tot, perquè la fe és a l’inici de tot i és la que pro-mou el miracle,
els miracles; la fe en sí mateixa ja és sempre do i gràcia.
I
l’altre agraciat, després de dir que “els seus rius” de Damasc, no valen més
que totes les aigües d’Israel? (llegiu tot el capítol 5 del 2on llibre dels
Reis, que és ben il·lustratiu, àdhuc en relació a nosaltres mateixos) Sort de l’àngel(!)
que li és aquella noieta que el fa
entrar en raó (i en fe): “Què et costa de fer la immersió en el Jordà que t’ha manat
de fer Eliseu, (que no deixa de ser una “clatellada” a i per la seva
suficiència!) L’home “torna enrere” i surt de les aigües, ara del Jordà amb una
pell “com de nadó” i exclama: “Ara sé ben bé que fora d’Israel no hi ha cap
altre Déu enlloc més de la terra! Ara el seu agraïment fou forçar a acceptar el
“present” que li porta, i davant de la negació a acceptar-lo, ell que sí,
carrega les sàrries de les seves mules amb terra del lloc del profeta i, tornat a casa seva, només farà ofrenes a Déu sobre
aquesta terra beneïda. Bé ho diu l’aclamació ja esmentada i ho proclama el salm
com a comentari al miracle de Naaman: “El Senyor ha fet coses prodigioses. El
Senyor ha revelat la seva ajuda; l’ha mogut l’amor que Ell guarda fidelment”.
La “gràcia sobre gràcia” prové del seu “amor
fidel”, expressió aquesta que surt abundosament als salms, que bé podria
ser la mateixa identificació amb Déu, com ho llegim a la primera carta de Joan:
“Déu és Amor”. Personalitzant degudament: “Déu t’és el seu amor rebut i agraït:
sempre en crescuda, joiosa crescuda! Fe manifestant-se en meravellada acció de
gràcies.
Dèiem
diumenge passat que tot és gràcia;
ens ho assevera sant Agustí que en parlava, “confessant-se”. I ens ho confirmen
les persones selectes com Teresa de l’Infant Jesús..., i per què no, tu i jo?
Tot, vol dir gràcia en tot, re-tot. Gràcia és el nom xifrat de Jesús (gràcia ve
de Jaris i aquesta amaga l’amor o caritat generosament donats!) Anem al
Pròleg-Pregó de Joan i –encalmats, altrament no en quedaríem subsumits- llegim
la contrastació entre Moisès i Jesús: “El que és la Paraula s’ha fet home/ i ha
habitat entre nosaltres,/ i hem contemplat la seva glòria,/ glòria que ha rebut
/ com a Fill del Pare,/ ple de gràcia i de veritat./ De la seva plenitud, /
tots nosaltres n’hem rebut/ gràcia rere
gràcia./ La llei fou donada per Moisès,/ però la gràcia i la veritat/ han
vingut per Jesucrist”. Volia parlar in extenso de la gràcia i de l’acció de
gràcies. Surten ambdós en el Nou Testament més de 60 vegades, preferentment en
Pau i Joan! De fet, hauríem de viure en constant i permanent acció de gràcies, perquè en tota
realitat espiritual, per minsa que sigui, hi ha un substrat de gràcia i de l’acció
de gràcies corresponent que Jesús mitjancer eleva constantment al Pare
munificent, dador de tota vida. Pau ens ha dit que ara és “l’hora de la Fe” i
que per tant és de gràcia i d’agraïment.
La
penyora que Jesús ens ha deixat com aliment de vida és l’eu-jaris- tia
(eu-bona; caris-gràcia: Eucaristia): Acció de gràcies per excel·lència que per, amb i en Jesucrist dirigim a Déu
Pare en la unitat de l’Esperit Sant i proclamada com a misteri de la fe:
anunciem la vostra mort; confessem la vostra resurrecció; esperem
el vostre retorn, Senyor Jesús”. La Col·lecta centrada en la gràcia, fa: “Que
la vostra gràcia, Senyor, ens pre-cedeixi
i ens acompanyi sempre i ens faci sol·lícits i constants en la pràctica
del bé”. La gràcia i l’acció de gràcies han de ser les actituds fonamentadores
de la nostra existència evangèlica, fent bo el prec de Pau que ens diu “tingueu
els mateixos sentiments de Crist, que no prega mai sense elevar els ulls al cel
i de donar gràcies de tot i per tot. En Jesús “Déu ha manifestat la seva
gràcia, que és font de salvació per a tots els homes”. “Coneixeu prou bé la
generositat de nostre Senyor Jesucrist; Ell, essent ric, es va fer pobre per
nosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa”.
Eh,
que em permetreu d’anar als fons dels nostres records més estimats quan –infants-
la mare ens repetia sovint per redreçar un joiós hàbit: “Nen, què es diu?”. I
nosaltres contestàvem: “Gràcies”. Ai, amb uns pocs anyets més ja n’havíem
perdut la mena i la traça... Quina llàstima que no se’ns hagués “empegat” a
l’ànima! Ara, hem de re-aprendre la valoració del que significa “gràcies,
mercès, favor, do, ajut”... Caldrà “tornar enrere” en la nostra història
cristiana viscuda, fins a trobar quan, com i perquè ho vàrem oblidar; i
recomençar a dir-nos-ho sovint fins que forgem altra vegada el goig de sembrar
en el quotidià l’acció de gràcies; tant de bo! Només per recordar que el papa
Francesc ens digué que són paraules sagrades apreses del seu avi: “passi,
passi;/ perdó i/ gràcies”. Amb això aniríem ja pels camins de la vida cristiana
“amb papers en regla”. No hem cantat vegades i vegades?: “Gràcies d’aquesta
aurora encesa, gràcies per l’alegria i per la música i la llum./ gràcies per la
Paraula vostra, / gràcies per l’Esperit d’Amor,/ gràcies perquè estimeu els homes/ sempre i en
tot lloc, gràcies perquè podem donar-vos gràcies tot cantant.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge XXVIII de durant l’any, 9 d’octubre del 2022 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada