POBLE DE DÉU, POBLE EN MARXA...
“...Junts
fem camí. Poble de Déu, Església que avança. El Regne ja és aquí”. Així s’han
connotat els grups de creients que s`han posat en marxa, a la primeria, després
que Jesús Ressuscitat feu efectiu l’enviament de l’Esperit Sant promès per
donar-los sentit de comunitat i
perquè inauguressin el Regne de la
germanor universal de tot i tots en Crist. Llegim en les mateixes introduccions
dels dos documents del concili Vaticà II sobre l’Església. Només obrir pàgina
al primer ja se’ns diu que l’Església
és el gran misteri de Déu envers els
homes. Hi llegim això tret del profeta Jeremies: “Heus aquí que ve el dia, diu
el Senyor en què pactaré una nova Aliança
amb la casa d’Israel... Posaré la meva llei al seu si, l’escriuré als seus cors
i jo seré el seu Déu i ells seran el meu Poble”.
El Crist va instituir aquesta nova Aliança, això és el Nou Testament, segellat
amb la seva sang, invitant a formar una unitat en l’Esperit, i a ser el nou
Poble de Déu. Perquè els qui creuen en Crist renascuts de l’aigua i de
l’Esperit Sant esdevenen “un llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació
santa. Un poble possessió de Déu”(I Pere 2, 9-10) Tot això ve referendat en el
document Gaudium et spes, “L’Església en el món d’avui”: “Les joies i
esperances, les tristeses i angoixes dels homes d’avui, sobretot dels pobres i
de tots els qui sofreixen, són també les joies i les esperances, les tristeses
i les angoixes del deixebles de Crist, i no hi ha res de
veritablement humà que no hagi de trobar eco en els seus cors,
Problemes d’avui i de sempre, “enfocats a la llum de l’evangeli, perquè és
l’home el que cal salvar, és la comunitat humana el que cal renovellar. És,
doncs, la persona humana, això és,
tot l’home en la seva unitat –cos i ànima, cor i consciència, intel·ligència i
voluntat- el que serà la preocupació primera i essencial de l’Església és a dir
la salvació universal”.
Cada
any, en aquest moment del decurs del temps pasqual, l’evangeli ens prem a fer
una consideració nuclear sobre l’Església, sota la figura del Bon Pastor que en la persona de Crist
Ressuscitat ens ensenya a viure i a conviure d’una manera renovellada en l’amor
perdurable que Déu ens té, en la forma que queda ressenyada en els Fets dels
Apòstols, on veiem l’Església naixent com es va constituint i
modelant sota la guia de l’Esperit Sant. Farem bé de resseguir aquest text, per i a exemple admiratiu del poble:
“Tots
eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió
fraterna, a partir el Pa i a assistir a les pregàries. Tots els creients vivien
units i tot ho tenien al servei de tots; venien propietats i béns per
distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia
eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa partien el Pa
i prenien junts el seus aliments amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i
eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els
qui acollien la salvació”.
“Quan
varen acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren
omplerts de l’Esperit Sant i proclamaven amb valentia la Paraula de Déu. La
multitud dels creients tenia un sol cor i
una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que
posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols
donaven testimoni de la Resurrecció de Jesús., el Senyor, i la gràcia de Déu
actuava en ells”.
“Per
mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients
es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó i un nombre cada vegada mes gran
d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. Cada dia, al temple i per
les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la Bona Nova que Jesús és el Messies”. “Els convertits de nou vivien
feliços, plens d’alegria i de l’Esperit
“La
Paraula de Déu s’anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a
Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe”.
“Mort
el diaca Esteve, va començar una gran persecució contra l’Església de
Jerusalem, i tots -fora dels apòstols- es dispersaren pels territoris de Judea
i Samaria”. Saule demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per
endur-se’n presos a Jerusalem els qui trobés adherits, homes i dones, al Camí del Senyor” (primera denominació
de les comunitats de creients). “Saule, convertit en el camí de Damasc, agafava
cada dia més coratge i, demostrant que
Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc”.
“Així,
doncs, l’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria, S’anava
consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit
Sant”.
“Qui
pot privar de l’aigua del baptisme a aquests pagans sobre els quals ha irromput
l’Esperit Sant com a nosaltres? Pere tot
seguit va manar que els bategessin en nom de Jesucrist. Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la
gràcia de la conversió que porta a la vida”.
“Germans, digué Pere, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè els pagans sentissin dels meus llavis la Paraula de l’evangeli i creguessin. Déu, que coneix el fons dels cors, ha testimoniat a favor d’ells, donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres, sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar? Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús el Senyor”.
Podríem cloure la narració de la vida dels primers cristians (denominació que es va usar primer a Antioquia), i que és la que ens escau ben de ple. És només per Ell, amb Ell i en Ell que donem tot honor i tota glòria a la Sma. Trinitat per sempre més. Bon lema dels inicis del nou Poble de Déu: “Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots”.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge IV de Pasqua, 8 de maig del 2922. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada