CREC EN L’ESPERIT SANT, SENYOR I DADOR DE VIDA
Decantat
i madur ja el cicle litúrgic pasqual en què sense “minvar en el fervor”(Col·lecta)
propi de la celebració de la Resurrecció, a invitació reiterada de
l’evangelista Joan estem en expectació de la vinguda irrompent de l’Esperit Sant
que és Senyor i Dador de la vida divina a l’Església, constituïda com a Poble
Novell, prefigurada a l’Apocalipsi com la núvia preparada per a les esposalles
amb l’Espòs i nova Jerusalem, donant certesa dels nous temps de plenitud de
Déu.
El
Concili Vaticà II en obrir pàgina en el document sobre l’Església,
ja des de bon començament, dibuixa l’Església com a misteri, més que com a institució que també és, on
conflueixen l’acció del Pare que per un designi i decisió de la seva
saviesa i bondat vol oferir a tota
creatura la salvació universal; i que la
“va encomanar al Fill aquí a la terra i que va enviar l’Esperit Sant
el dia de Pentecosta, perquè santifiqués incessantment l’Església i així els
creients tinguessin accés al Pare per mitjà del Crist en un mateix Esperit. És
Ell, l’Esperit de vida, la font d’aigua que rajarà fins a la vida eterna, pel
qual el Pare vivifica els homes, morts pel pecat, fins que ressuscitin en el
Crist els seus cossos mortals. L’Esperit habita en l’Església i en els cors
dels creients com en un temple, i hi prega i hi dona testimoniatge de l’adopció
de fills. Aquesta Església, la qual guia vers la veritat completa, l’unifica en
la comunió i el ministeri i amb diversos dons jeràrquics i carismàtics, l’instrueix
i dirigeix, embellint-la amb els seus fruits (amor. goig, pau...). La
rejoveneix amb la força de l’Evangeli, la renova constantment i la condueix a
la unió consumada amb el seu Espòs. Car l’Esperit i l’Esposa diuen al Senyor
Jesús: Veniu! Per això l’Església
preparada pels dons del seu Fundador i guardant fidelment els seus manaments de
caritat, humilitat i abnegació, rep la missió d’anunciar i d’establir enmig de
les nacions el Regne de Crist i de Déu, i en constitueix el germen i l’inici.
Mentrestant, Ella, a mesura que va creixent a poc a poc, sospira per la
consumació del Regne i espera i desitja amb totes les forces d’unir-se amb el
seu Rei a la Glòria”. Aquí tenim la visió de l’Església i de l’Esperit que la
promou, com ens la varen descriure els pares conciliars. Ara és deure nostre
anar desenvolupant tota la riquesa del llegat del Vaticà II. La seva visió
trinitària ens és un estímul per a consagrar-hi una detinguda contemplació,
veient-la des de dins i com a coparticipants d’aquest tresor de gràcia. Hi ha
el perill de llegir-ho de corrida com si fos un relat. Cada petit incís, però,
té la seva pròpia significació; a més, ens hi va molt en descobrir-ho per la
fonamentació de la vida i espiritualitat
cristianes de cadascú de nosaltres! No
correm en llegir-lo; ens perdríem vessants del misteri. És, doncs, més una
condensació del què creu l’Església (i creiem nosaltres en Ella). A cada incís
hauríem de preguntar-nos què s’hi diu i com ens afecta en el viure de
cada dia. Fent-ho així se’ns obririen uns magnífics horitzons insospitats i així
els experimentaríem personalitzadament, situant-nos-hi de ple. Comprenc que no
estem acostumats a fer en la lectura de textos condensats aquests escrutinis i
valoracions, lentes per poder-les assaborir més i millor. La lectio divina ens
enriquiria d’allò més.
Anem,
amb tot, a l’evangeli d’avui i siguem modestos i recollim la insinuació de que
Déu Pare en nom propi com també Jesucrist en el seu ens prometen l’enviament de
l’Esperit Sant, que Joan anomena Defensor; en un altre indret diu que serà un altre Defensor i Paraclet amb el què denomina Jesús com a similar a l’Esperit Sant. És tan
gran la similitud de l’acció de les tres Persones de la Santíssima Trinitat! Totes
tres en fan una. És una acció que suposa una comunió: continuïtat i
complementarietat. Diu Jesús que les seves paraules són tan seves com del
mateix Pare, igualment amb l’acció de l’Esperit Sant que actuarà com a record
del que ha dit Ell antecedentment i com a un major aprofundiment. “Us farà recordar
tot el que us he dit i us ho farà entendre”. Quantes vegades Jesús els
havia dit als deixebles més propers que al moment de dir-los certes coses, ells
no les podien entendre i que ho farien més tard sota l’acció de l’Esperit de
la veritat, al·ludint a una comprensió ulterior, més sapiencial i viscuda.
No oblidem que el Vaticà II presenta l’Església com a misteri. Les coses de Déu són de si inabastables. En tenim un bon exemple en la primera lectura
d’avui que ens narra les tensions que es produïren ben bé als mateixos inicis
de l’Església. L’Església de Jerusalem havia nascut a redós de les pràctiques
dels jueus i en un principi més aviat eren tingudes les aportacions de Jesús com
una complementarietat del judaisme, mantenint les ordenacions legals i rituals
de sempre, havent-hi afegit, certament el fet de la declaració que Jesús era el
Messies, però substancialment es pensaven que primer s’havien de circumcidar i havien
de seguir les tradicions legals jueves. A Antioquia es va presentar el
contenciós de si abans de ser batejats els gentils s’havien de circumcidar. Pau
i Bernabé que havien missionat en terres de pagans deien que una cosa era la
Llei i una altra la Novetat de l’Esperit. Una cosa substituïa l’altra. El
contenciós arribà a tal contrastació que anaren a Jerusalem per parlar amb els
apòstols i que ells decidissin. Fou un moment decisori per l’orientació ulterior
que prengués la incipient Església. Arribaren, com se’ns narra en els Fets dels
Apòstols en l’anomenat Concili de Jerusalem, a la conclusió que la
visió de Pau i Bernabé era la que Déu volia. Consta que Pere com a cap dels
apòstols i també Jaume cap de la comunitat de Jerusalem, tots dos van acceptar
la novetat que suposava l’Església
de Crist, rubricada per les manifestes efusions de l’Esperit, que Pau i Bernabé
havien experimentat en els baptismes dels pagans o gentils. Van escriure finalment
la determinació presa i que curiosament comença per aquesta expressió altament
significativa i transcendent: “L’Esperit
i nosaltres hem cregut que els novells “cristians” no s’han de circumcidar:
Creiem en Déu Pare que va determinar
abans de tots els segles que volia oferir a tothom la participació en la
seva vida divina; i així va “enviar” el seu Fill, Déu i Home a la vegada, perquè creés i fonamentés la seva
Església en la seva redempció de tota la humanitat i encara més: de tota
creatura. I va constituir els apòstols com a pedres vitals en l’edificació de
l’Església i on l’Esperit Sant seria
el seu impulsor i patrocinador.
L’acció de l’Esperit Sant en l’Església abasta totes les virtualitats. Ho feu manifestament en els primers moments traspassant les fronteres de Judea i abastant al poc de temps en tota la Mediterrània, “l’eucúmene”. Els Fets ho testimonien dient que “tots foren omplerts de l’Esperit Sant i proclamaven amb valentia la Paraula de Déu”.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge VI de Pasqua, 23 de maig del 2022. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada