PAS AL PRECURSOR
Joan
Baptista, el suposat profeta Elies (?) i més que profeta, així ho donà a
entendre el mateix Jesús (Mt 11, 34-35) . Obríem pàgina solemne el diumenge passat
en el que prenia Joan, com a pròpia, la proclama d’Isaïes respecte del Messies
esperat: “Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: “Una veu
crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí... i tothom
veurà la salvació”. És per dret propi i missió que tenim a Joan Baptista com a pre-cursor, capdavanter,
ambaixador i guia de cordada, obrint camí. Deixem que ens el presenti el seu propi pare, Zacaries,
també proclamat en to i caires profètics: “I tu, infant, et diran profeta de
l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins.
Faràs saber al poble que li ve (la
parauleta!) la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’amor entranyable del
nostre Déu (de l’himne ‘Benedictus’ de Laudes). I quina satisfacció la del seu
pare, destravada la llengua després de dubtes sobre una descendència inesperada,
veient com el seu fill ha estat assenyalat pel dit de Déu per obrir portes o
almenys per fer de pòrtic d’acollida per a l’entrada solemne del que vindrà després d’ell. Joan és ben
conscient de la seva missió solament introductòria. Fent això, jo, Joan, ja
podré posar-me al marge i deixar que Jesús prengui la iniciativa. Àdhuc els seus
propis deixebles podran entrar en el seguiment del Messies esperat. I jo
n’estaré ben i ben satisfet! Preparats per ell “per arribar amb alegria a les
festes de Nadal i de celebrar-les solemnement amb el goig de l’Esperit”
(Col·lecta).
Els
preliminars de festa ja són festa. Aquesta setmana, ja més propera a Nadal,
està plena i ben replena del dring dels picarols fent el repic més tendre, adés
una mica esbojarrat... Ja a la primera lectura som cridats a fer santa gatzara:
“Crida de goig, aclama’l. Alegra’t i celebra-ho de tot cor. I la causa
definitiva “Tens dintre teu el Senyor, el tens a dintre, com a Salvador
poderós; per tu Sió s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de
festa i crida de goig com en dies d’aplecs”.
El
salm responsorial no es vol quedar enrere: “Aclama’l ple de goig, perquè el
Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. El Senyor és el Déu que em salva;
confio, no m’espanto. D’Ell em ve la força i el triomf, és Ell qui m’ha
salvat”.
Més
i tot. A aquesta “pre-cantada de Nadales” s’hi ajunta el mateix Pau: “Germans,
viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us
conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per
res”. Després d’aquesta cataracta de goig en el Senyor, si no sintonitzem in
crescendo, més val que pleguem, perquè som talment uns sòmines. La gràcia de
Déu l’hem de fer ostensible, que flueixi, que ragi a doll. Ens han dit que hem
de ser seriosos a matar. Confonem el compromís amb un rictus d’esforç. Hem
perdut l’esma i el goig de cantar, en un món ple de cantautors i de rockers.
Són ells que canten, no nosaltres, ai!
La visió del Baptista l’hem carregat
d’apocalíptica i jo no crec que sigui aquesta, la vera. Mireu com respon a les
preguntes de la bona gent, semblen calcades a les propostes del Sermó de la
Muntanya: “Qui tingui dos vestits que en doni a qui no en té, i qui tingui
menjar que el comparteixi amb els altres. Als cobradors d’impostos: “No forceu
ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo, acontenteu-vos de la
soldada”. Només té termes durs pels de sempre: fariseus i els de sempre, els
que no necessiten de ningú, són autoreferencials, mestres de la Llei, ai fuig!
Joan
batejava a ribes del Jordà: “Jo us batejo només amb aigua, però ve (el gran verb d’adveniment) el qui
és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el
calçat. Ell us batejarà amb Esperit Sant
i amb foc”. Així acaba l’evangeli d’avui: “Amb aquestes i moltes altres
exhortacions, Joan anunciava al poble la Bona Nova”. “Mireu l’Anyell de Déu”
assenyalant-lo, i res més. I mutis pel
fòrum... Amb el dit ja ho ha dit tot. Missió acomplerta!
La
cita explícita d’Isaïes (pregoner com ell sol, com hi canta a capella!) em porta a invitar-vos a llegir la part
central del llibre atribuït a ell. Des del capítol 40 al 55. Diuen que és un
poeta dels més excels! Ja m’ho sabreu dir, feta l’experiència. Dibuixa tan
vivament el Messies que ha de venir que d’aquests capítols se n’han dit que són
el cinquè evangeli”.
Jesús
ens batejarà d’una forma més radical. Hi juga una presència inefable, la de l’Esperit
Sant i el foc. Tot plegat em porta a cercar quins són els fruits d’aquesta
acció i els trobo, ubèrrims, en la Carta de Pau als Gàlates, a més contraposats
als fruits aspres i rudes no gens menys que de la Llei o als desigs terrenals,
Fareu bé de llegir Gàlates (5, 1- 6, 10). El foc és el caliu que servaven viu
els ancestres... el foc, i quin simbolisme que té, el foc a terra de les
nostres pagesies, oidà!
Mireu-los
com van agermanats, no en pots tenir un, sense tenir-los tots arraïmats: “amor, goig, pau, paciència, benvolença,
bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un
mateix”. Compreneu ara com Jesús afegeix el que afegeix, després de fer el
major elogi de Joan Baptista: “Us ho asseguro: entre els nascuts de dona, no
n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista, però el més petit en el
Regne del cel és més gran que ell”. Això em porta a un passatge que no em
cansaria mai de portar-lo a la ment i al cor: “Us enalteixo, Pare, Senyor del
cel i de la terra, perquè has revelat als senzills
tot (el secret de Regne) que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho”. (Mt 11, 25-30)
Quina familiaritat entre Jesús i el Pare!
Que
comenci la cantada de Nadales:
-“Oh
quin gran goig, quina joia, quan els germans s’estimen”.
-
L’amor foragita tota por, són contraris l’un de l’altra.
-
Només sabrà estimar qui s’hagi sentit
estimat precedentment per un Altre/e.
-
“El benestar sempre comença per un somriure” (Teresa de Calcuta)
-
“Tinc una llum al cor, que la vull deixar brillar/ Cada nit/ Perquè vull que
brilli ben fort”. Dilluns, dimarts,...cada dia.
-.La
llum de la vida: al cor, als ulls, a les mans. No sols als carrers per atreure
consum. Dies de família del dedins, “Per l’amor entranyable, ens visitarà un
Sol que ve del cel per il·luminar
els qui viuen a les fosques (de dins!) a les ombres de la mort (que no és vida
ni felicitat!) i guiar els nostres passos per camins de pau”.
-
“Ama a las personas, utiliza las cosas...porqué al revés no funciona” (llibre
presentat a La Contra del dimecres, 1 de desembre del 2021, del minimalista J. Field)
-
“Benaurats els nets de cor (=els senzills), perquè veuran Déu”.
-.
“Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene, nada le falta, sólo Dios
basta. (Teresa de Jesús)
-. “De cop, amb la mort,/ es farà veritat la
meva vida”. (Casaldàliga).
-.
“Estima i seràs feliç, Estima i tot canviarà./ Estima i descobriràs l’alegria
d’estimar·. (dels Pinetells de tota la vida)
-.La
seva bondat consta per sempre. (salm) “La bondat i l’amor del Senyor, duren per
sempre”.
-.
La fidelitat del Senyor durarà sempre. Al·leluia.
-.L’amor
fidel del Senyor dona un recolzament de casa bastida sobre Roca.
-
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, m’ha enviat a portar la Bona nova de
l’Evangeli als desvalguts”.
-.
Les besades de i a la Mare què dolces i gustoses. Ai Mare!
-. L’estrella del cimal de la Torre
de Maria fulgeix de nit i de dia sobre aquesta ciutat que s’ha desmemoriat de
les coses substantives. Maria vetlla el son, les ventures i desventures dels
seus fills. No és cosa de reconeixement; Déu sobre tot! (És Ell qui ens l’ha
donada), i Maria al costat seu, veient com va creixent la torre del seu Fill,
el Crist, tota vetlant i pregant. “Al matí cap al llevant quan neix el dia les campanes van dient: “Ave
Maria”... Barcelona torna a assabentar-se que té MARE. De Gaudí ve gaudi,
gaudiós, joiós, goig. Apa, assaja’t i encomana’ls “Canta i Estima” (s. Agustí).
P. Josep Mª Balcells
Tercer diumenge de l’Adveneniment del Nadal, 12 de desembre del 2021 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada