LA SOLITUD DEL MESTRE
Una
vegada més es posa de manifest que per poder entrar més a fons en un text
cal resseguir, punt per punt, les traces de la narració a través dels contexts,
bé els immediats, bé dels més llunyans que donen el seguit de la narració. Ens
trobem davant de la incomprensió reiterada envers el Mestre. Com deuria patir
Jesús per la pertinaç manca de comprensió de l’anunci que insistentment fa del seu final insòlit i tràgic; i
encara més per no comprendre el final de tot, amb la seva resurrecció! Estaven
doblement ofuscats, perquè tenien una fixació equivocada sobre la figura del
Messies. El creien segons la tradició que tenien els deixebles coincident amb
la del seu poble: un Messies conqueridor, a tall dels reis del moment i de
sempre. Desfer primer aquesta manera de veure era un condicionant per poder
entrar a comprendre la profunditat del missatge vertader de la missió
redemptora del Mestre. Noti’s la permanent prohibició severa i terminant de que
no li donin l’apel·latiu de Messies, incapaços de poder entendre la seva
significació, tant ells com el poble ignar. Tot venia de la incapacitat de
poder-lo entendre com vàrem veure ja en Pere i -en ell a tota la resta- en
l’evangeli del diumenge passat. Aquesta incapacitat li havia de comportar per a
Jesús una solitud i una paciència com podem deduir per la insistència en
tornar-hi una i altra vegada a alliçonar-los sobre el seu destí personal
i determinant en relació amb el seu poble.
No
són gens negligibles algunes expressions que deixen entreveure la situació tan
profundament humana de sentir-se sol i incomunicat. A continuació de
l’acabament de l’evangeli llegit diumenge passat trobem aquesta expressió ben
dura: “Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació
adúltera i pecadora, també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan
vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare”. Evidentment referits
als seus deixebles també i a tots els circumstants”. Comença el capítol següent en continuació
immediata amb el primer anunci que
venim glosant amb l’afegit que hem mostrat: “I afegia:
Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist arribar
amb poder el Regne de Déu”. I ve -com a constatació- la transfiguració de Jesús
que no és més que un anunci gloriós de la Missió de Jesús, si bé només per tres
dels seus deixebles que tenen la comesa singular en tot l’evangeli de
testimoniar la veritat del que comparteixen íntimament. En baixar del Tabor Jesús
els commina a no dir res del que han vist. En definitiva es dona la paradoxa de
que del qué parlaven significativament Elies i Moisès era de la passió de
Jesús. “Discutien entre ells -els tres- què volia dir això de ressuscitar
d’entre els morts”. Pregunten a Jesús com és que els mestres de la llei diuen
que primer ha de venir Elies, a qui han vist en l’escena de la transfiguració.
Jesús els assegura que en la persona del Baptista ja va venir Elies i que el
van tractar “tal com van voler”.
Passo
per alt el passatge que ve a seguit del que hem comentat en què els deixebles
que romanien a l’espera del retorn del Mestre no aconsegueixen de curar un
endimoniat i “discutien amb els mestres de la Llei”. El presenten a Jesús que
ha d’exclamar referint-se als seus mateixos deixebles: “Generació descreguda!
Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de
suportar? Jesús es lamenta de la duresa de cor que donen entenent els seus
mateixos deixebles.
“Sortint
d’allà passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa
els seus deixebles i els deia: “El Fill de l’home serà entregat en mans dels
homes, i el mataran; però un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies”. És
així com comença l’evangeli d’avui i pel context que hem retingut veiem la
insistència en l’anunci de la passió. “Ells no entenien què volia dir, però no
gosaven fer-li preguntes. Jesús camina uns passos endavant, sentint-se ben sol.
Els anuncis de la passió –ara per segona vegada explícita- responen a la
pregunta que els feu sobre qui diuen ells que sigui Ell. No ho oblidem
perquè formen una unitat d’explicació i cabdal.
Arribats
que foren a Cafarnaum i a casa, els pregunta: Què discutíeu pel camí? Prou que
ho sap i dolgut en extrem per la vergonyant contestació que no volen donar-li i
que està a les antípodes de tot el que han viscut i que ja hem relatat com un
context propi elusiu del que queda com a buit entre els dos passatges dels dos
diumenges seguits, l’anterior i el d’aquest diumenge. Jesús per subratllar la
importància del moment s’assegué i cridà els dotze, cosa que fa en
moments de transcendència com en el que dirà: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”.
Paraules d’una decepció incommensurable. No solament no l’han entès, sinó
que tornen a insistir en situar-se a l’inrevés del que Ell en dona testimoni.
Encara afegirà un signe palès de com haurien de viure, posant un noi a les
seves mans i mostrant-los-hi afegeix:
“Qui acull un d’aquests nois perquè
`porta el meu nom m’acull a mi i al qui m’ha enviat”. El nen com a ensenya i
sentit del servei que ha de mostrar
com s’ha de viure evangèlicament, seguint la manera de viure del Mestre.
Parlàvem
de contexts i ho serà també l’evangeli del diumenge proper que desenvoluparà el
pecat d’escàndol inferit precisament als petits a qui hem de servir
preferentment com a deixebles autèntics de Jesús.
-. Decepció sostinguda de Jesús. Tot
el seguit dels capítols de Marc. 8, 27 fins al 9 sencer, ens mostren la
contraposició de manera d’entendre la figura del Messies des del que afirma
rotundament i reiterada Jesús i del descol·locament persistent dels deixebles...
Això porta a un sentiment de solitud i d’incomprensió sentit fortament per
Jesús. Indicis: camina sol, davant d’ells; s’asseu per donar rellevància al que
dirà.
-. Llegir contextualment els
evangelis dona vigor a la narració. Invitació a preparar les lectures
dominicals d’una manera seguida recollint l’abans i el després que enriqueixen
la lectura fragmentada. Afegiu Mc 10, 33-45. De pedra! De pedra restareu!
-. Acompanyar de prop Jesús fa que
el seu magisteri sigui més punyent i eficaç. Si no personalitzes no l’entens.
-.
Subratllar petits detalls solen donar una significació més real i profunda.
-. Un esdevé deixeble de veritat si
empatitza amb el Mestre, escoltant-lo des del dedins del què, afegint-hi
el per a què, el com i el quan.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge XXV de durant l’any, 21 de setembre del 2021. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada