I TU, QUI DIUS QUE JO SOC?
En
el passatge d’avui de l’evangeli de Marc (cap. 8è) Jesús inquireix als seus
deixebles després d’una primera sembra abundosa que permet fer als deixebles
una pregunta reassumptiva, global del què en pensa la gent de la seva persona.
La resposta ja era presumible. Que era Joan Baptista, que més d’un pensava que
hauria retornat a la vida (posa-hi el mateix Herodes!). D’altres, que era un
dels profetes que havien de comparèixer als darrers dies, singularment seria
Elies, de qui popularment es creia que tornaria dels cels on havia estat arravatat,
just als temps messiànics. Plantejada així la pregunta genèrica, és normal que
Jesús a continuació fes la pregunta personal, intencionada! als deixebles. “I vosaltres,
qui dieu que soc jo? Pere, com de costum i en aitals circumstàncies en nom de
tots fa la declaració immediata: “Vós sou el Messies”. Pot semblar incongruent
que Jesús de seguida els prohibeixi severament que ho pregonin a ningú. Ben
taxatiu és; a penes deixa temps per tal alliçonar-los de que la vertadera definició
del Messies, en contra de la idea que aleshores era freqüent entre el poble i,
per tant, presumiblement també, la dels mateixos deixebles. Jesús, però els
dona una visió diametralment oposada: El
Messies no seria un guerrer, ni foragitaria els romans de les terres
irredemptes de Palestina. Ben al revés: detalla amb cruesa que Ell, com a fill
de l’home, hauria de patir molt, seria rebutjat pels mateixos
mandataris jueus. Fins i tot seria occit i al cap de pocs dies ressuscitaria.
Nota l’evangelista Marc: entenent que l’afirmació els resultaria sorprenent, insisteix
en subratllar que ho exposava palesament, “amb tota claredat”.
Pere,
l’incoercible!, “pensant que li feia un favor” es posà no a res menys que a contradir-lo. Jesús en sentir-lo es
girà (significatiu: ho propalava entre els companys!) i li esventà una rebufada,
li digué a les clares i gairebé contràriament a l’estil propi de dir de Jesús:
“Fuig d’aquí, Satanàs. Li dona l’apel·lació pitjor: la de Temptador. És, ben
mirat, com si li volgués remembrar les temptacions allà al desert que no eren de
cap de les maneres “bromes”, exercicis ascètics o cosa del gènere, volent-lo
subvertir de la que era la seva missió, la que definia la seva vocació vital,
personal. No és, doncs, estrany l’andanada i encara que ho rematés dient que
“no penses com Déu, sinó com els homes”. No ho entens i el que és pitjor,
intentes a més a més portar-me al teu
pensar. Que és la manera concloent de dir que no hi entens res i encara
prevariques...
La
cosa havia de tenir la continuació que tingué. Jesús aprofita l’avinentesa per
a aclarir la resposta que seria d’esperar de nosaltres que ja hem viscut
aquesta experiència pam a pam en el nostre currículum de la fe. La resposta és
l’anunci del que serà la seva missió
com a persona i responent a l’encàrrec que li ha donat el Pare com a Messies i
més i tot. Anunci -per demés clarificador i taxatiu- però és molt més.
L’evangelista per significar com una sutura en el seu aclariment cridà a tots, als deixebles i a
l’auditori circumstant la més alta invitació a compartir la seva sort. D’alguna
manera ens cita a compartir vida i missió d’una manera general, inclusiva.
Fem
un punt i a part, perquè la urgència de donar raonada resposta ens concita a
cadascú de nosaltres. No ens podem escapolir i entrem de ple a la proclama a
seguir-lo de totes totes...
-. Si algú...: en un “condicional i
en un indefinit”. Aquí hi cabem tots com a invitació. A una crida tan radical
com veurem, només podia posar si és que un vol seguir la seva
proposta-invitació, sense forçar cap voluntat. Lliurement.
-. Vol venir: ho deia als deixebles
que ja anaven amb Ell, però ara l’explicitació de seguir-lo pren consistència i
no és nomes a formar part del grup, sinó la determinació a compartir vida i
missió. Un compromís que agafarà tota la persona, no sols ser-ne un diletant, a
veure què passarà i on ens portarà el “seguiment” ?; ara tota una altra cosa...
-. Amb mi: no es tracta
d’acompanyant, sinó del lliurament personal de seguir-lo fins allà on ens
vulgui portar, mai sense una adhesió total a la seva persona com a mestre i més
encara... el nostre Déu.
-. Que es negui ell mateix: Fort,
molt fort! És com abdicar de la pròpia
voluntat i fer un oblit d’un mateix, d’un cercar un ennobliment, una “carrera”,
una distinció personal. Una obediència a prova de lliurament total.
-. Que prengui la seva creu. La part
còngrua dels patiments del Mestre, portats fins a les últimes conseqüències,
ara ja ben patent, després del que ha dit respecte de la seva persona. Una cosa
per a espantar qui sigui.
-. I m’acompanyi: Tot plegat es farà
comportable si és com a compartir amb Ell mateix, cosa que endolceix l’escomesa
feta a duo, en comunió.
I
acaba la proposta radical amb un to sapiencial: “Qui vulgui “salvar” la vida la
perdrà. I encara més accentuat: “Qui la perdi per mi i per l’evangeli la
salvarà”. Hem acabat amb una volada transcendental. Paraules que tenen gruix
d’autèntiques sentencies. A fi de donar més relleu a tota la proposta, prenent
peu de l’aclamació abans de l’evangeli, Pau als gàlates s’exclamarà: “Déu me’n
guard de gloriar-me en res que no sigui la Creu del Senyor. En ella és com si
el món fos crucificat per a mi i jo per al món. I encara podríem rastrejar el
complement del que ens diu a continuació: Pau conceptua això com que és com una
criatura nova. I acaba sublimant la seva situació personal, viscuda, arrelada,
magnificada: “D’ara endavant que ningú m’amoïni, que jo porto en el meu cos les
marques del sofriment de Crist”. Gran, magnífic Pau!
I jo, ai que lluny estic d’aquesta resposta emblemàtica! Demano un temps d’espera per resseguir punt per punt aquest trasbalsador evangeli que sense la pròpia resposta queda inconclús, lacerantment inconclús. No puc restar mut, jesús espera una resposta. Tinc por, no m’atreveixo a dir una mentida existencial. “Sense mi no podeu res; amb mi no sabeu fins on podem arribar, amb humilitat i amb una gosadia que la podem treure del mateix evangeli que és Jesús en persona.
P: Josep Mª Balcells.
Diumenge XXIV de durant l’any, 12 de setembre de 2021. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada