Homilia del diumenge 20/12/2020

COL·LOQUIS  ÍNTIMS  DE  MARE  AMB  EL  SEU  FILL  NONAT

A mesura que ens anem acostant als propis llindars de la celebració de Nadal, Maria pren progressivament un major protagonisme, car ella fou el primer Pessebre Vivent i íntim. El seu Advent es feu al curs de les vivències de persona a persona durant els nou mesos en què el misteri més gran esdevingut mai en la història de la humanitat era present en  el seu si maternal. Mai sabrem les efusions de Maria, mare i filla a la vegada. En la pietat popular en aquests dies liminars de Nadal es venerava la Mare de Déu de l’esperança o també de la Cinta. No hi ha hagut cap Advent més “fecund” i trasbalsador, com aquests nou mesos de gestació de Jesús en el si de Maria. Tots els sentiments, totes les efusions de Mare novella queden aombrats més enllà de qualsevol intent que fem d’entrar en el cor de Jesús a través del cor de la seva mare. Mai ningú ha desitjat tant el primer Nadal com Maria. Advent i Nadal en Maria eren el mateix, es sobreposaven. Diu sant Agustí que Maria va concebre Jesús primer en el seu cor que en el seu si. La fe la va fer mare de totes totes.

L’evangelista Lluc sempre m’ha sorprès per la solemnitat suau i per la tendresa difoses en els anomenats “Evangelis de la infància”. Son dos capítols plens de la Joia per la continguda “revelació” del pla de Déu amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics”, ens dirà Pau a la segona lectura del final doxològic de la seva carta als Romans. Insereix Lluc en aquestes pàgines inicials del seu evangeli no gens menys que els quatre himnes profundament natalicis dels què l’Església en farà un ús permanent. Després de l’anunci i convocatòria als pastors, llegim: “I de sobte s’uní a l’àngel (anunciador) “un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: “Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima”, que donarà lloc a l’himne del Glòria, tan usat en la litúrgia, que és un cant exultant que en aquell incís: “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa glòria” condensa les actituds natalícies i plenes de joiosa delectació amb el Senyor Jesús, “perquè vós sou l’únic sant, vós l’únic Senyor, vós l’únic Altíssim, Jesucrist”.

Després vindrà el Càntic de Maria, el Magníficat, que la litúrgia ha adoptat per les pregàries del captard de Vespres. En Maria se’ns ofereix a tots els seus fills la invitació a lloar-la, proclamant-la Benaurada, “perquè el Totpoderós obra en mi meravelles, perquè ha mirat la petitesa de al seva serventa”. Essent aquests relats del començament de l’evangeli de Lluc una juxtaposició contrastada entre l’anunci i el naixement de Joan i el de Jesús, que donarà lloc a un altre dels himnes de la Infància, en aquest cas pròpiament referit a Joan, on el seu pare Zacaries prorromp, després d’una mudesa per manca de fe a les paraules de l’àngel, amb el seu Càntic: “Beneit sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit”. La litúrgia el posa en els nostres llavis matiners amb la festosa denominació de Laudes. Zacaries ressalta en Joan la funció de precursor de la vinguda del Messies. I només –darrerament- l’al·lusió al Càntic de Simeó -el Nunc dimittis- que posa brillant colofó a aquestes festes; i a nosaltres ens serveix per posar un joiós amén a la nostra jornada de cada dia, a les Completes. Quatre sols dels nostres dies de Llum...

Torno endarrere; i ara em detindré en aquesta orfebreria que és el relat cabdal d’aquest diumenge, que és l’Anunciació. Sempre que el proclamo tinc la sensació de ser present en aquest Esdeveniment Primordial de la nostra fe. És tan solemne –això sí contingudament- en una “re-presentació” plena de densitats humanes i divines. Es podria fer-ne un diàleg, similar al Passio del Dissabte Sant,  entre el relator, l’Àngel Gabriel i Maria, accentuant així una “delicada i transcendental conversa” entre cel i terra, mai tant ben dit. És un privilegi poder testificar el fet primordial de la nostra fe. No hi serem furtius, no. Tot i ser invitats, hi som a ple dret, perquè en el que s’esdevé ens toca de ple. Els fets són únics i tenen un abast universal i còsmic. Tots els Encontres entre Déu i cadascú de nosaltres en som deutors. Per Maria ens va venint Jesús al llarg del curs de la Història de la Salvació. L’expectació que s’intensifica al fil de la conversa, la vivim pendents del sí de Maria. Per sempre més ja ens englobarà aquesta humil i transcendent aclamació al·leluiàtica d’abans de l’evangeli d’avui: “Soc l’Esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Corroborat a continuació en el diàleg amb la seva parenta Elisabet: “Ets beneïda entre les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes”. Commoció joiosa en les entranyes d’Elisabet, Joan s’hi remou compartint goig i visita. “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà”.

L’Anunciació: Aquest deliciós exordi de les eucaristies de les misses al voltant de les de Nadal, promouran la jovialitat, característica d’aquests dies nadalencs. Comença amb una entrada en escena d’alt voltatge: El missatger: “Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria”. Ja tenim els dos personatges. Curiós que digui que l’àngel entrà a trobar-la: intimitat i trobament. No passem per alt la significació d’aquests dos mots plens de sentits. “I li digué” com a salutació: “Déu te guard. En realitat li diu: Jaire =Alegra’t. I hi afegeix: “plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu”. No és estrany que ella es contorbés a aital entrada. L’àngel surt a aclarir la significació excelsa, amagada d’aquelles paraules. “No tinguis por, Maria”. En la tradició jueva la primera i instintiva reacció davant d’un emissari diví era el respecte amb un temor reverencial. Immediatament, encara s’enlairen més les paraules de Gabriel: “Déu t’ha concedit la seva gràcia”. Ara bé l’inaudit!: “Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús (=el Senyor salva). Més enlairat fora mida el que ve a continuació tot d’una tirada, joiosament angoixant: “Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron del seu Pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi”. Consternació, no n’hi ha per menys. Tot l’antic Testament se li aplom damunt!

Crec que entre la concentració de l’inaudit missatge i les ressonàncies alterades al seu cor de jove esposada amb Josep, abans de conviure-hi segons els costums legals del seu poble, amb un filet de veu avança la pregunta: “Com podrà ser això, si jo soc verge”. Resposta alienant, però serena: “L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra, com planava al desert com un núvol que feia presència: “per això el fruit que naixerà serà sant. I l’anomenaran Fill de Déu”. La visió se li esbarrieix a Maria... I sense demanar-li proves, l’àngel li’n presenta la d’Elisabet – que estèril i gran- també ha concebut un fill. I la suprema proba: Perquè per a Déu no hi ha res impossible. Missatge conclòs. El missatger espera resposta. I Maria hi fa: “Soc l’esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules”. No podia respondre millor. Contraposa la seva petitesa a la grandesa del que el Senyor farà a partir d’ella a tota la humanitat per sempre més. Un silenci ple de preguntes, d’exaltaciones, dels goigs que en pervindran. .. Que el temps deixi de córrer i si Maria, Mare també nostra, ens deixa dir una paraula de complaença l’anirem donant-la-hi un darrere l’altre. I hi passarà tota l’Església a la casa de Maria, lloc on el món ha estat cridat a coses majors, que digué Jesús en una ocasió. Voleu més Advent i Nadal que els que s’agermanen en l’Anunciació. Aquest relat conté tot l’evangeli condensat i viscut en primera persona per i en Maria. I a seguici d’ella tots els seus fills. Vull acabar amb els precs de l’oració col·lecta  d’aquest diumenge: “Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors. I feu que els qui, per l’anunci de l’àngel, hem conegut  (en el sentit de forta i trasbalsadora experiència) l’Encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, siguem conduïts, per la seva passió i la seva creu, a la glòria de la Resurrecció”. Tinc la sensació de no haver sabut explicar-me, a una mínima insuficient alçada, de l’ESDEVENIMENT. Poseu-hi vosaltres “els plens” que jo no he sabut expressar. La meva felicitació va en la línea de desitjar-vos una creixent vivència de Nadal, viscuda intensament en tots els anys de gràcia, a començar per aquest 2021 i sempre. Auguris!

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge IV d’Advent i setmana que ha d’esclatar en un NADAL revisitat. Sabadell