dilluns, 23 de setembre del 2019

Homilia del diumenge 22/09/2019


COMPLEMENTS A… TORNEM  A ESCOLA

                                               Guaiteu-lo, fent riota en males formes, molt “tipical” avui dia; tothom un Salomó en “ciernes”. Títol: “El fals complot” de Arturo San Agustín: “D’alguns fanals de l’enllumenat públic en pengen certes banderoles propagandístiques. Parlo d’aquella campanya d’estiu creada, segons que sembla, per pèssims publicitaris que potser havien militat en l’escoltisme o en un grup catòlic o budista. O potser vegans de fa poc. O llibertadors de conills. Aquesta campanya inútil davant el soroll proposa el SILENCI i davant el CRIT (    )  proposa la CONVERSA i l’eslògan encara més definitiu: Conviure és fàcil. Qui va aprovar aquesta campanya o bé és un incompetent (qui?) o bé és un cínic (Why?). Conviure no ha estat mai fàcil. (Si hi poséssim quelcom de la nostra part...? Sí, idealistes, nosaltres!) I menys en aquesta Barcelona d’ara mateix”. (Raó de més, dic jo!) D’on ve la paraula “chacota” Coromines: “bulla y alegría, mezclada con bromas y carcajadas”, 1517, también portugués , donde significó antiguamente una canción que los rústicos cantaban en coro. Probablemente de la onomatopeya chac, imitativa del ruido que emite el que ríe compulsivamente y del sonido de ciertos instrumentos de música popular (y véase chacona)= danza clásica española bailada con castañuelas, 1592 (empleado también, antiguamente, en el sentido de “bilarina descocada”) Lo mismo  con chacota (véase) , parece ser derivado (ut supra), que imita el ruido (ut supra). Del castellano pasó a las varias lenguas europeas ya en el siglo XVII.  Us estalvio de llegir tot l’article: bochorno, ara hauria de dir...No ens passem de llestos, podríem ensopegar i fer-nos mal.

                                               Del dia 7 de setembre la Pilar Rahola escribia un article titulat Una Festa. No us el perdeu. Parla de la paràbola d’avui sense fer-h’hi esment.

                                               Es també il·lustratiu l’article de Manuel Castells titulat “La llarga marxa de Huawei. No tots són Epulons... Arribo en retard, no hi puc fer més.
Resultat d'imatges de tornar a l'escolaTé un avantatge i és que cada dia n’hi ha una de nova. El Sr. Ren Zhengfei fa dos dies, com aquell qui diu, que s’ha “jubilat als 55 anys. Llegeixi’s que l’han jubilat. Ves què hi farem.

                                               Cada dia té la seva sorpresa. Continuarà.

                                               Amb un bon company i amic teníem oberta una amigable controvèrsia. Ell una persona que escrivia llibres i suposo que encara els deu escriure i jo, modestament, no podia ser d’altra manera, que li deia que només llegint bé i acuradament la premsa, un es podia fer una “cultureta” no menyspreable. Ara això sí, no era qüestió de donar-hi una “ullada”, sinó seleccionar els articles de fons i retallar-ne els que fossin de qualitat i subratllar-los i guardar-los als arxius de la memòria. La ullada és pel matí a l’hora d’esmorzar i l’altra operació és per uns dies després, perquè un no té temps per a abastar tanta feinada. Encara, com que no sé escriure llibres, faig el que de molt de temps enrere vaig fent amb certa premsa, polítiques a part que darrerament  ja empudeguen i molt...

                                               Precisament l’altre dia llegia a la premsa local un article sobre Els dillunsos de Cal Llonch. Converses d’un patrici sabadellenc que reunia  interlocutors (quina paraula més bonica aquesta) casa seva, setmana rere setmana, i parlaven, dialogaven sobre l’actualitat. La cosa va funcionar ben poc des del 1924 fins que quedaren estroncats per la més que infausta guerra civil. Em venien unes ganes de fer una cosa semblant, però menys, evidentment. És un somni d’estiu ara que l’hem deixat, precisament avui 23 de setembre. No he dit res.

P. Josep Mª Balcells. 
Dins la setmana de durant l’any litúrgic, 23 – 29 de setembre del 2019. Sabadell