EL PRESENT “JA”
I EL FUTUR DE
L’ESGLÉSIA CATALANA
Portats
com de la mà seguirem –malgrat inicials difidències (“ens hi hem escarrassat
i... res”) la invitació que ens fa Jesús de superar les nostres pors (això
del cristianisme ja s’està acabant...) i de tornar-ho a provar (és una qüestió
de fe esperançada): “Ja que Vós ho dieu calaré les xarxes!”. Després ve la
pesca miraculosa i la gran asseveració profètica: “No tingueu por; des d’ara
(en present, que recalquem nosaltres amb aquest “JA”), i de cara al futur “seràs pescador d’homes”. Mai tant
apropiat als nostres temps, tan mancats d’humanització. Avui la proposta
d’Evangelització ha de privilegiar l’estima i la promoció d’humanismes
transcendents. Crist ofereix a tot cristià a fer i ser com apòstols “al mode de
Pau”, que, tot i sentir-se cridat com aquell qui diu a deshora, es reafirma per
obra i gràcia de la crida que sent de part de Jesús Ressuscitat mateix a ser l’apòstol
dels pagans. Avui tothom, i de manera particular els laics, som cridats per Déu i per l’Església de casa nostra a ser
evangelitzadors (també apropiant-nos la convicció de que “per gràcia de Déu soc
el que soc) i encara més: que “la gràcia que Ell m’ha donat no ha estat
infructuosa”.
Recobrem
el desig ardent del papa Francesc: “Constituïm-nos arreu en un estat permanent de missió, situant-nos
en l’actitud evangelitzadora que desvetlli l’adhesió del cor amb la proximitat,
l’amor i el testimoniatge”. “Cal acompanyar amb misericòrdia i paciència les
etapes possibles de creixement de les persones que es van construint dia a dia.
A tothom ha d’arribar el consol i l’estímul de l’amor salvífic de Déu, que
actua misteriosament en cada persona, més enllà dels seus defectes i caigudes”.
Vàrem
insinuar-vos la setmana passada que partint de l’estudi que, per ben dos anys, van
elaborar: L’Esglèsia catalana: present i
futur, avui us voldríem glossar els darrers apartats que venen a ser com
les línies de futur que els autors proposen per a tots els creients per
esdevenir veritablement evangelitzadors, segons el programa que Francesc va
proposar a l’Església d’arreu, i per tant, particularment de la nostra Església
catalana. Extractem-los per persuadir-nos de que l’Església a casa nostra s’ha
de mostrar com una alternativa per viure a fons tots els processos de
maduració humano-divina, tant a nivell personal com en els comunitaris. Tenint
present les dificultats ambientals i d’una cultura “paganitzant”, ens haurem
d’omplir de les forces que ens ofereix l’empenta de l’Esperit, pròpies d’ara i per
aquí. Fem acopi de la parresia, terme
molt present en el papa Francesc, que vol traduir l’audàcia, l’empenta
evangelitzadora que ens permeten caminar i servir amb una actitud plena del coratge que
suscitava l’Esperit Sant en els Apòstols i els duia a anunciar Jesucrist.
Audàcia, entusiasme, parlar amb llibertat, fervor apostòlic, tot això s’inclou
en el vocable parresia, paraula amb la què la Bíblia expressa també la
llibertat d’una existència que està oberta, perquè es troba disponible per a
Déu i per als altres (cf Fets 4, 29; 9, 28; 28, 31) Cites tretes del document
recent ”Alegreu-vos-en i celebreu-ho” (Exhortació apostòlica de Francesc sobre
la santedat accessible a tohom.)
Camins
de futur. Línees de força i propostes:
1.-
“La Joia de l’Evangeli” és el full
de ruta programàtic: ho és el de tota l’Església i particularment de la nostra,
que fa via (“Església en marxa”) en i amb nosaltres.
- A
la convocatòria de ser “evangelitzadors” ens hi hem de sentir cridats i n’hem
de sentir la urgència improrrogable per obrir horitzons de futur per a la
nostra Església catalana, bastant envellida i faltada del fervor evangelitzador
que demanava ja Pau VI a penes acabat el Concili Vaticà II en la seva memorable
encíclica “L’anunci de l’Evangeli” ara ja fa gairebé 45 anys (!) quan deia que
el nostre temps “no demana mestres que ensenyin sinó testimonis que suscitin admiració”. “La
manca de fervor tant més greu com que ve de dintre”. “Quantes vegades –afegeix
Francesc- ens sentim empesos a quedar-nos en la comoditat de la riba. Però el
Senyor ens crida a navegar mar endins i calar les xarxes en aigües més
profundes (l’evangeli d’avui!). Ens invita a gastar la nostra vida en el seu
servei. Aferrats a Ell ens animem a
posar tots els nostres carismes al servei dels altres. Tant de bo que ens
sentim urgits pel seu amor (2 Co 5, 14) i puguem dir amb sant Pau: “Ai de mi,
si no anunciés l’Evangeli!” (I Co 9, 16)”.
- Tres premisses: 1.- Som Poble (comunitats) fonamentat en la
Paraula de Déu; en 2.- una litúrgia reinventada en la joia de l’acció de
gràcies al Pare per Jesucrist per la regeneració que Ell ens ha ofert (amb
reals expectatives d’un Home Nou, creat a imatge i semblança de Jesús, Senyor i
Redemptor nostre) plena manifestació d’humanismes transcendents; i 3.- la vida
donada en servei (diaconia) pels marginats de casa nostra.
Propostes: -Crear àmbits transversals
i bilaterals entre grups i parròquies. Fomentar coneixement i estima mutus.
Unitat en la comunió. Conviure joiosament.
-Dignificar la celebració eucarística
com a imatge i signe eclesial, i que esdevingui ella mateixa anunci i crida a
la fe. Participació activa, pregària i agraïment.
-Crear lligams de proximitat amb visió
i praxi profètica: “mireu com s’estimen, ferment alternatiu en un mon
alienat i mancat de tendresa i d’afecte.
-Viure a compàs de les necessitats de
l’entorn: Les perifèries socials i existencials. Depressions, solitud, manca
d’horitzons i de sentit de la vida.
-Un estil de vida sobri i senzill, no
consumista, proper als pobres, a favor de la dignitat de les persones, de la
pau i de la justícia, acollidors,
inclusius.
-El primer objectiu d’una comunitat
cristiana no és la formació sinó la missió. Cada membre ha de ser com diu el
papa un deixeble missioner.
-Atenció parroquial i personal a les
persones necessitades materials i en carències d’afecte i tancats en un
individualisme reductor. Abandons.
-Canvi de mentalitat. Estem en el segon postconcili que lidera el papa
Francesc amb la seva vena pastoral entenedora i propera als senzills,
marginats.
-Resituar-nos
en una lectura dels documents i dels temps del Concili Vaticà II,
rellegint-los, bo i adaptant-los a les urgències eclesials, socials d’ara. Avui
són necessaris una visió realista i una acció compromesa en tots els àmbits del
bé comú.
-Pretendre ser visibles i creïbles
per la sintonia amb les necessitats, fent de les nostres institucions, grups,
la “casa comuna” de tothom, acollidors. No excloure ningú, no solament dels
“nostres”.
-Presència social al costat de
totes les iniciatives vinguin de qui vinguin al servei d’altri. No cercar
protagonismes sinó l’eficiència en la fraternitat.
-La construcció de la comunitat
eclesial és lenta. Cal viure-la amb delicadesa i constància. Arribar a ser el
que hem de ser demana dedicació i esforços.
-Cal que el cristianisme sigui
l’ànima de la societat catalana. Els mons de la política, de l’economia, de la
cultura i les arts han de trobar en l’Església ponts de civilització i
d’humanisme.
-L’Església
ha de potenciar la presència digna i senyora en els àmbits dels mitjans de
comunicació i de les xarxes socials Hem de implicar-nos en la construcció de la
polis, a través de la civilització de
l’amor i del bon conviure.
Epíleg: “L’evangeli es viu i
es comunica. Un cristianisme afeblit comença a ser vigorós quan fa propostes de
vida concretes: l’amor als pobres com a punt de partença de l’evangelització,
la sobrietat com a to general de la vida, la unió entre ètica i espiritualitat,
la lluita positiva contra el Mal, la litúrgia impregnada del misteri del Crist
i de la pregària d’intercessió, la Joia de l’Evangeli que traspua i destrueix
tota forma d’agror i d’antipatia, l’opció pel diàleg i la pau que contraresten
la potència de la violència”. Rubrica aquest apartat afirmant: “Tan sols un
Església que surt, deixebla i
missionera, amb vocació d’arribar a tothom, convençuda que Jesús és el missatge, té possibilitats de fer créixer l’Evangeli
com a nucli i ànima d’un país que cerca el seu camí en la història”. Març de
2018.
Diumenge
V de durant l’any, 10 de febrer del 2019
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada