ÉS
TEMPS DE FER
SÍNTESI
Anem
cap a la fi de l’Any litúrgic. Amb aquest diumenge, més
(+) els que queden d’aquesta mesada, ens plantem al terme del nostre viatge,
pelegrinatge, viadors com som, d’allò que en castellà en diuen romeros (A.
Machado té un poema molt bonic que ha estat musicat moltes vegades i del que
tots en sabem algun vers...) Abans dels exàmens de final de curs hem de fer-ne
una repassada per tenir una visió global i els fets o esdeveniments més
importants de tota la cursa-curs; i ens hem de preparar per poder promocionar –passar
de curs- i tirar endavant amb nous cursos i experiències de saviesa evangèlica.
La
pregunta que solen fer els estudiants de poca solera als seus professors és
aquesta: Què ve per als exàmens? Avui l’evangeli ens ho mostra patentment amb
la pregunta i resposta que li dóna Jesús al mestre de la Llei; hi tenim
l’essencial del curs. Aquest evangeli de Marc també ve narrat pels altres
sinòptics. Deixeu-me dir que tenen algunes variants que cal especificar: En
Mateu es diu que la pregunta era feta per temptar-lo, o sia per veure quina
resposta donava i poder-lo rebatre o posar-lo en evidència, com solien fer-ho.
Aquí i avui, en Marc, li donem al mestre que pregunta la cortesia de pensar que
anava de bona fe. Estem davant de la més important pregunta i resposta de tot
l’any currricular. Aquesta pregunta té en Jesús dues respostes inclusives. Es
pregunta per un, per quin és el manament més important i la resposta és doble:
“dos en un”. Atenció al cor evangèlic de Jesús que coneix les Escriptures, no
faltava més. Però atenció a aquest “dos que són en un”. No es compleix el
primer sense complir conjuntament amb la conseqüència que se’n deriva. Això no
és únicament la Llei (la Torà) sinó que és la quinta-essència de l’Evangeli,
rellegits per Jesús.
Coses
a notar: Mireu com s’expressa la Llei: Sempre va per davant una proclamació
de la fe en un Déu, que és únic. D’aquí prové que digui: “Shemà Israel” “Escolta
Israel”: Així es diu a la primera lectura que és del Deuteronomi (6-8), però hi
afegeix la cita del Levític (19,18). Amb aquella entrada emfàtica: “Shemà
Israel”: així començava la pregària que feien els israelites dues vegades al
dia. Jesús, com a bon israelita també la feia; d’aquí que així comença la
resposta. Era costum portar-los en unes cintes de pergamí dins d’unes capcetes
lligades al braç o bé en unes cintes, les filactèries, argúcies (?) per a no
deixar de recordar-ho durant al jornada. Fidelitat a la lletra! Sentit màgic
que ens pot dispensar de ser i no de fer...
“Amb
tot el teu ésser: cor, ànima, pensament, forces”. És un semitisme per donar
entenent que ha de ser total, completa. És significatiu que parli d’aquestes
facultats corporals i espirituals, amb tot.
“No
hi ha cap manament més gran que aquests.
Noteu que Jesús juga clarament al “dos que és en un”.
El
mestre de “la Llei i dels Profetes” hi afegeix el que diu Osees(6,6): “És
millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar”.
Jesús
pondera el que ha dit el Mestre tan assenyadament i li diu com a resposta una
cosa singular: no és ja la resposta dintre de la Llei i els Profetes, sinó que
“no estàs lluny del Regne de Déu”. El
veu en camí de les noves reformulacions del NT. De fet, molts dels mestres de
la Llei es van convertir a l’evangeli. Parlo de després de la destrucció del
Temple, de la dispersió i de l’emergència de les primeres comunitats, nascudes just
després de la Resurrecció. Pere convoca ja a conversió, en tenim dades en el
llibre dels Fets dels apòstols.
Curiosament,
en Lluc, en aquesta escena el mestre fa al final i com a afegit: Mestre: “I
quin és el meu proïsme?” Bona pregunta, perquè per a un israelita el proïsme
es quedava circumscrit en la gent del seu poble d’Israel. Mai d’un estranger,
cal no oblidar-ho. I Jesús a continuació li explica com a resposta, en forma de
paràbola, la “El bon samarità”. Queda el mestre de la Llei, de cop i volta,
lligat per la paràbola! Jesús li afegeix, perquè es mulli. La resposta és
l’adequada però evasiva: “Aquell a qui va tractar amb amor o misericòrdia”.
Impossible que digués: el samarità, que era un heretge i un proscrit per la Llei:
Jesús dirà taxativament: hem d’estimar àdhuc els enemics Mateu 5, 43-48).
Acaba
el passatge mateix en Lluc: Llavors li digué: “Vés, i tu fes igual”.
El
cor de l’evangeli el tenim avui ben consignat, és la lliçó bàsica de tot el
curs. Aquest és el punt fonamental que “va per a exàmens”. Ja ho diu sant Joan
de la Creu: “A la tarde te examinarán en el amor. Aprende a amar como Dios
quiere ser amado”. O bé com ho cantava
en la més secreta intimitat: “Y ya sólo en amor es mi ejercicio”. Casaldàliga ho
deia així: En arribar davant de Déu el meu cor s’obrirà com una flor i sortiran
tots els noms dels que hauré estimat en vida”.
No
oblidem que cor rima amb cordial, cordialitat, concorde, concòrdia,
concordar, concordat, coratge, record,
recordatori. Tenir el cor indivís: allí hi caben Déu i els germans. Els
clàssics parlaven de la “Pregària del cor”.
Fem
ara com una repassada amb les coses que han anat sortint en les diverses
lliçons del curs: - Llegir abans d’acabar aquest cicle a qui ens ha
obert el cor de Jesús: a l’evangelista
Marc pausadament però continuadament, amb les notes a peu de pàgina en la
Bíblia Interconfessional Catalana.
- Subscriure’s a “La missa de cada dia”
(fascicles mensuals) o bé a Paraula i Vida: l’evangeli de cada dia amb
comentaris cada any diferents. Pel proper seran les benedictines de Montserrat.
-
S’aconsella tenir-lo com a quadern d’alumne = alumne etimològicament vol dir el
que és alimentat. Subratllant, unint paraules concordants.
-
Adquirir-lo i recomanar-lo, difondre’l discretament a aquells que el rebran com
expressió de regal, de compartir. Què millor que regalar l’evangeli de mans
dels nous evangelitzadors que cerca el papa Francesc.
-
Fer-me la pregunta de si he instituït com un hàbit esforçat i coratjós la lectura
diària i sobretot de les lectures de l’evangeli dominical, meditar-la, pregar-la
i treure’n un petit pensament, que serveixi de record, de jaculatòria o de
mantra.
- He
llegit el document “Alegreu-vos i celebreu-ho”, el darrer que parla de la
santedat a nivell de casa, carrer, el Déu de les coses petites?
- M’habituo a saber llegir les cites dels
llibres del NT. Destacant així l’abans i el després del text que “estudio”. El
contex, important. Maria feia passar pel cor els esdeveniments de la seva vida
domèstica i missional del seu Fill.
- He fet una lectura continuada de la
segona lectura que se sol llegir a fragments, seguits en les misses de
diumenge. Darrerament De la Carta als Efesis, ara durant aquest mes de la Carta
als Filipesos, també de la Carta als Hebreus.
- He resat amb el salm responsorial.
- Llegeixo Catalunya cristiana. Hi estic
subscrit?
- Sintonitzo amb ràdio Estel, en moments de
pregària o de notícies.
-
Valoro la pregària pública: sobretot Laudes, Vespres, Completes, les transmissions
de les Misses de Montserrat, de la 2, etc?
-
Contribueixo a campanyes en favor dels marginats: Càritas, Mans Unides, Acnur?
- He llegit algun dels llibres
aconsellats? Ara sortiran les propostes del Sínode sobre els joves: seguir-ne
els comentaris.
- L’amor comença per casa, és amor
preferent, privilegiat, perquè es potencia. El cor de l’evangeli és domèstic.
Als efesis en tenim una bona referència. És comunional. És la Comunió dels
sants fe
Bon
final de curs, bons exàmens. Òptimes qualificacions!
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
XXXI de durant l’any, 1 i 4 de novembre del 2018 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada