“AMB DÉU
O SENSE”
Queden
escassament deu dies per posar punt i final al nostre pelegrinatge pel vast any
litúrgic. Penso que seria de profit intentar donar-li una mirada amb
perspectiva global, per tal de fer una mena de balanç –en un altre
moment n’havíem dit exàmens- del nostre viure amb el propòsit de fer vida
evangèlica, amb més o menys matisos personals, certament. Aquestes repassades
va bé de fer-les de quan en quan. Com que posar-nos-hi en fred, ens podria
costar un xic, us proposo una manera de fer que ens podria facilitar el camí.
La idea –us sóc clar- m’ha vingut perquè en un grup de diàleg hem pres com
a base llegir i comentar el llibre del títol mateix que encapçalen aquestes
reflexions (“Amb Déu o sense”). És un carteig entre dues persones de gran
crèdit intel·lectual i humanista, Torralba i Montoro, sobre intercanvi de
parers en molts aspectes de la vida -diguem-ne- interior, donat que creuen ambdós
en la transcendència de l’existència, evidentment des de visions diferents, tot
i que coincideixen a voltes.
Nosaltres
podem ser un tercer interlocutor possible. Això es produeix ja en tota mena de
lectura i lectors interessats. El gènere epistolar ho facilita. No són a
intercanviar dues maneres de veure, sinó tres. Jo puc, doncs, confrontar-m’hi.
Em faciliten temes i punts de vista, i hi puc assentir o dissentir o bé
posar-hi els meus matisos. Com que la conversa que posen en joc porta a obrir
intimitats en referència al Déu possible o no, ens poden donar pauta ben bé per
pensar en els temes que susciten. Del seu pensar puc passar molt bé a escatir els
propis pensaments i parers, respecte dels punts que proposen o susciten. Per
altra part, només seguint l’Índex temàtic del llibre, veig que s’obren
perspectives tan àmplies que hi poden ser compreses les meves pròpies. Per això,
fent el punt al seguit de temes que intercanvien, hi trobaré els seus parers i
jo mateix hi podré dir la meva... Així, obriré pas a una reflexió de gran abast
que em permetrà de fer la revisió molt pròpia d’un final de “curs pastoral”,
del qual n’hem parlat darrerament...
Aquests
dies de fi de “curs litúrgic” venen empesos per un gènere literari, l’apocalíptic, que
ens ve massa ample i el trobem excessivament orientat sobre les “ultimitats” -mort,
presentació davant Déu, judici- massa tancades, però, amb una visió de temença
i no pas de misericòrdia, que és a la que ens ha orientat vivament el papa,
Francesc. No que no ens sentim pecadors, no, ben poca cosa!, però Jesús ens ha
ofert la dimensió de l’amor incommensurable de Déu “que vol -
explícitament- salvar tots els homes”. Aquesta és l’esperança ferma en la què
fonamentem el final feliç de curs i de vida, que és la que es dedueix i
transparenta en tota la vida i missatge de Jesús.
Serà
molt més il·luminador i profitós, crec, acompanyar aquests mestres en les seves
presentacions múltiples sobre el diví i l’humà, que no pas encallar-nos en centrar-nos
en les nostres defallences i desorientacions o bé en les nostres ai, “migdiades” espirituals. No ha de ser un
d’aquests malaguanyats “exàmens de consciència” a l’ús... Per tal d’ajudar-nos,
només us poso els subtítols del penúltim capítol del llibre al qual he fet
al·lusió darrerament tantes vegades, “Alegreu-vos-en
i celebreu-ho”, que porta per modest títol “Algunes notes de la santedat en
el món actual”. Crec que són actituds bàsiques amb les quals poder entrar a
reflexionar sobre el nostre viure i conviure, des d’una perspectiva evangèlica.
Són aguant, paciència i mansuetud; alegria i sentit de l’humor; audàcia i
fervor; en comunitat; en pregària constant.
Amb aquestes actituds al sarró podem iniciar aquest camí iniciàtic amb
el llibre de referència que us proposava. Ja veureu com ens en serà
d’enriquidor!
Potser
ens reconfortarà l’esperit, en contraposició als obscurs i trasbalsadors termes
de la narració apocalíptica, posar els textos bàsics que fan ferma i vivaç la
nostra fe en Jesucrist, Senyor nostre, de mans de sant Pau a les epístoles que
hem seguit darrerament, com són la dels efesis i la dels filipencs:
- “I l’Esperit és la penyora de
l’heretat, que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a
possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria”.
- “En Ell, per la seva sang, hem
obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats. La riquesa de la gràcia de
Déu s’ha desbordat en nosaltres”.
- “Però Déu, que és ric en
misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran, que ens ha donat la vida
juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per
gràcia que heu estat salvats. Per mitjà de Jesucrist, Déu ens ha ressuscitat
amb Ell i ens ha entronitzat dalt al cel juntament amb Ell”.
- “Que arribeu a conèixer aquest
amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de
Déu”.
- “Renoveu espiritualment el vostre
interior i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i
la santedat que neixen de la veritat”.
- “Estic segur d’una cosa: Déu, que
ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al
dia que vingui Jesucrist”.
- “Perquè sapigueu discernir allò
que més us convé. Així arribareu purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de
venir, plens dels fruits de justícia, que rebem per Jesucrist, a glòria i
lloança de Déu”.
- “Perquè per a mi viure és Crist, i
morir m’és un guany; però, si continuo vivint, podré fer un treball profitós”.
- “Vosaltres resplendiu en el món
com estrelles en el cel, perquè manteniu amb fermesa la paraula de vida. Així,
el dia que vindrà el Crist podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en
va”.
- “Així conec el Crist i la força de
la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me
a la seva mort, esperant d’arribar a la resurrecció d’entre els morts”.
- “Nosaltres, en canvi, tenim la
nostra ciutadania al cel, i és d’allà que esperem el Salvador. Ell transformarà
el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella
acció poderosa amb què Ell sotmetrà a si mateix tot l’univers”.
En
tenia preparades també de l’epístola als de Coloses, però ja crec que queda
prou i ben dibuixat allò que en diem les darreres preguntes, o millor, les
darreres respostes que ens posem
aquests dies finals del curs pastoral.
Transcrivint
aquests punts lluminosos de Pau, el meu esperit gaudia molt més que amb la
narració apocalíptica que poca cosa ens diu a nosaltres, ja curats d’espant,
només seguint el dia a dia d’aquest nostre món, lacerat i romput pels mils
descosits de tanta guerra, que la perden tots, els que les promouen i els que
les pateixen. Això dia sí, dia també, desventuradament.
Us
desitjo que us atreviu a fer una lectura en paral·lel d’aquesta obra proposada,
que tant i tant fa pensar, almenys a mi. Bona lectura!
Diumenge
XXXIII de durant l’any, 18 de novembre del 2018
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada