POBLE DE
BATEJATS
Avui
potser faríem bé d’aprofitar la proclamació de que el nostre baptisme ho és,
com afirma Joan Baptista, amb i en
l’Esperit. Diferent del seu; únic, bé per la seva excel·lència auroral (de
fet se’n diu porta d’accés a la vida de l’Esperit i que obre l’entrada
als altres sagraments), bé pels seus efectes permanents en nosaltres com a
neòfits (nou nats) a la vida nova de la gràcia. És el sagrament bàsic que Crist
posà a disposició de tota la humanitat per accedir als dons inestimables que
Déu vincula al sagrament (misteri de vida) de l’Església i que posa cada
persona en les perspectives misterioses de la condició de fills i filles de
Déu, en germen i en esperança de desenvolupament fins a l’empoderament total en
la vida eterna, quan serem semblants a Déu, puig el veurem cara a cara
(misteriosa afirmació de Joan, evangelista). És per tant un sagrament que ens
acompanyarà en vida i obrirà l’arc iris d’una nova entesa i una nova percepció
del que és Déu en i per a nosaltres. És sagrament trinitari com ho fou el de
Jesús. Si poguéssim “sentir” en la significació més pregona d’aquesta percepció
en tots els seus aspectes, se’ns faria accessible la veu del Pare que ens diu a
cadascú de nosaltres: “Heus aquí el meu fill” en qui poso les meves
predileccions, acomboieu-lo que ha de créìxer i l’heu d’anar ensinistrant pels
camins del meu amor. L’Esperit l’ungeix fins a les arrels del seu ésser de tal
manera que és com regenerat, renascut de nou, “revestit del Crist” (batejat en
la mort i en la resurrecció del Salvador, Jesucrist) a glòria del Pare”.
A
partir del fet del baptisme tenim un camí a fer sota el mestratge de l’Esperit
Sant que és mestre i ànima, motor i
motivació creativa per fer de cada batejat una obra singular de la gràcia. Haurem
de saber llegir la vida des d’una perspectiva de novetat en l’Esperit.
Ell ho farà primer per intermedi dels que n’han pres la responsabilitat d’una
manera pública i solemne en el dia del baptisme, singularment pares i/o
padrins, tutors; ara amb el baptisme d’infants difuminada i gairebé deixada
-mal està dit- de la mà de Déu. A mida del creixement del “fidel”, anirà
possessionant-lo amb uncions més profundes...
Diu
el Catecisme de l’Església Catòlica: “El fet d’esdevenir cristià es realitza,
des dels temps dels apòstols, a través d’un encaminament i d’una iniciació amb diverses etapes. Aquest
camí pot ser recorregut ràpidament o bé lentament. Però sempre hauria
d’incloure alguns elements essencials: l’anunci de la Paraula, l’acolliment de
l’Evangeli que comporta una conversió, la professió (personal) de la fe, l’acte
del Baptisme, l’efusió de l’Esperit, l’accés als altres sagrament”. I afegim, a
més, tot el que suposa l’educació en la vida de l’evangeli i en la vivència de
la Comunió en l’Església del Crist. D’aquesta iniciació en els adults en els
misteris de la Fe se’n diu catecumenat, que “té per finalitat de
permetre que els qui s’han de batejar, com a resposta a la iniciativa divina i
en unió amb una comunitat eclesial, duguin la seva conversió i la seva fe
a maduresa creixent. Es tracta d’una
“Formació en la vida cristiana integral, per la qual els deixebles s’uneixen al
Crist, el seu Mestre. Els catecúmens han de ser iniciats al misteri de la
salvació i a la pràctica dels costums evangèlics i introduïts pels ritus
sagrats en èpoques successives a la vida de la fe, de la litúrgia i de la
caritat del Poble de Déu”. Sense una formació en l’escola de l’evangeli queda incomplet el procés d’inserció en l’Església.
Com és de tota evidència avui estem molt lluny de que es faci una entrada
significativa en la Comunió de l’Església. Per això hi ha temptatives per refer
els que en definitiva se’n diuen els misteris de la iniciació cristiana.
En parla ben explícitament el papa Francesc en el seu, diguem-ne, Breviari de
ser deixebles, avui en el segle XXI: “La
joia de l’Evangeli”. En el capítol tercer, i en l’apartat quart: “Una
evangelització per a l’aprofundiment del kerigma
diu: “La crida al creixement de la fe se suposa quan Jesús diu: “Ensenyant-los
a observar tot el que us he manat”. Així queda clar que el primer anunci ha de
provocar també un camí de formació i de maduració. L’evangelització també busca
el creixement que implica prendre’s molt seriosament cada persona i el projecte
que Déu té per a ella. Cada ésser humà necessita més i més de Crist, i
l’evangelització no hauria de consentir que algú es conformi amb poc, sinó que
pugui dir plenament: “Ja no visc jo, sinó que Crist viu en mi”. No es tracta
d’una formació doctrinal, sinó d’una immersió en un camí de creixement en
l’amor. “Que el Senyor us faci progressar i sobreabundar en l’amor
dels uns als altres, i en l’amor envers tothom” (I Tes 3, 12). El camí de
resposta i de creixement va sempre precedit pel do, perquè el precedeix aquella
altra petició del Senyor: “batejant-los en el nom...” La filiació que el Pare regala gratuïtament i la
iniciativa de la seva gràcia són la condició de possibilitat d’aquesta santificació
constant que agrada a Déu i que li dóna glòria. Es tracta de deixar-se transformar
en Crist per una progressiva vida “segons l’Esperit”.
El
primer anunci o kerigma que és el primer en sentit qualitatiu, perquè
és l’anunci principal al que sempre hem de tornar-hi en tota catequesi i en
totes les seves etapes i moments”. Kerigma
que podríem sintetitzar així: “Jesucrist t’estima, va donar la vida per
salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per
enfortir-te, per alliberar-te”.
“Tota
formació cristiana és abans que res l’aprofundiment del kerigma que es va fent carn cada vegada més i millor, que mai no
deixa d’il·luminar la nostra formació inicial i permanent. És l’anunci que
respon a l’anhel d’infinit que hi ha en tot cor humà. La centralitat del kerigma demana certes característiques
de l’anunci que avui són necessàries a tot arreu: que expressi l’amor salvífic
de Déu previ a l’obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i que
apel·li a la llibertat, que posseeixi unes notes d’alegria, estímul, vitalitat,
i una integritat harmoniosa que no redueixi la catequesi a unes poques
doctrines a vegades més filosòfiques que evangèliques. Això exigeix a
l’evangelitzador certes actituds que ajuden a acollir millor l’anunci:
proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment cordial que no condemna.
En
cada batejat hi hem de veure deixebles (ensenyats pel Mestre); alumni
(que etimològicament vol dir alimentats), seguidors (de la via o
camí) de l’evangeli. Tota l’evangelització està fonamentada en la Paraula de
Déu que n’és el seu aliment. Caldrà escoltar-la, meditar-la, viure-la,
celebrar-la i testimoniar-la. Les Sagrades Escriptures son font de
l’evangelització. Per tant, fa falta formar-se contínuament en l’escolta de la
Paraula. L’Església no evangelitza si no es deixa contínuament evangelitzar. És
indispensable que la Paraula de Déu “sigui més el cor de tota activitat
eclesial” (Benet XVI) La Paraula de Déu escoltada i celebrada, sobretot en
l’Eucaristia, alimenta i reforça interiorment els cristians i els fa capaços
d’un autèntic testimoniatge evangèlic en la vida quotidiana. L’estudi de les
Sagrades Escriptures ha de ser una porta oberta a tots els creients. És
fonamental que la Paraula revelada fecundi
radicalment la catequesi i tots els esforços per transmetre la fe.
L’evangelització requereix la familiaritat amb la Paraula de Déu i això exigeix
a tots els responsables del creixement de la fe proposar un estudi seriós i perseverant de la Bíblia,
com també promoure’n la lectura orant personal i comunitària. Caldrà
replantejar les bases d’un creixement en la vivència de la fe. “El cristià del
segle XXI o serà místic o no serà”. L’Esglèsia haurà d’iniciar els seus
catequetes en “l’art de l’acompanyament” per fer present la fragància de la
presència propera de Jesús i la seva mirada personal. Hem de saber donar al
nostre caminar d’acompanyants el ritme saludable de proximitat, amb una mirada
respectuosa i plena de compassió però que al mateix temps guareixi, alliberi i
encoratgi a madurar en la vida cristiana”
Mosaic de conceptes extrets de la Joia
de l’Evangeli. Evangelitzadors ensems que evangelitzats. És el camí i meta
de tot creixement en la fe.
Poble
de batejats:
“Tu
vas ser senyalat amb la creu de Jesús.
“Tu
vas ser empeltat en la saba de Déu.
“Tu
vas ser abrusat al gresol de l’Esperit.
“Tu
vas prendre aliment al sopar dels amics.
“Tu
vas obrir el teu cor al servei del teu món”.
Diumenge II
de durant l’any, 15 de gener del 2017.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada