RECAPITULAR-HO TOT
EN CRIST
Avui,
Solemnitat de Crist Rei. Mireu com s’enuncia aquesta celebració, molt
significativament: de Nostre Senyor
Jesucrist, Rei de tot el món. I la seva explicació la tenim en el prefaci,
preciós, i en la col·lecta: “Déu que heu volgut reunir totes les coses en el vostre Fill estimat, Rei de l’univers”. Posa: reunir, formar un Tot
en estreta unió, en comunió, entrellaçat. Recapitular: vol dir sintetitzar, resumir,
fer convergir, relligar, fer abocar les aigües de tots els rierols, afluents en
el riu mare on, sense perdre res del propi nom particular, pren el nom del
riu-rei(na) mare-pare total. No és, enteneu-ho bé, sols el Cos Místic, que és
l’Església, sinó de tot allò que existeix, des de l’àtom fins les galàxies més
insondables... Teilhard ho explica molt bé. És la participació total del creat per
mor de l’inefable misteri de l’Encarnació.
D’ella, de l’Encarnació, diu el Vaticà II que, “En realitat, el misteri de
l’home, no s’aclareix, sinó en el misteri del Verb encarnat”. No solament dels cristians, sinó de tota
la humanitat de tots els temps i llocs; i més,
de tot l’univers: mireu cel amunt,
cel avall, a llevant i a ponent (amb les seves belleses, mai repetides, en
creació permanent)! “La raó exímia de la dignitat humana consisteix en la vocació
(crida de i a tots els humans) a la comunió (digueu-li com vulgueu:
recapitulació, convergir, reunificar-ho tota la creació en l’home que és veu i
consciència hímnica de tot l’univers), deia, de la comunió de l’home amb Déu”,
que és mitjançant Jesucrist, L’HOME-DÉU, únic mitjancer, ho dirà infinitat de vegades el mateix Vaticà II. D’Ell,
de Jesucrist, dirà que “és la imatge
del Déu invisible, (que)Ell és l’Home Perfecte que ha restituït als fills
d’Adam la semblança divina deformada des del pecat primer. Com que
en Ell la natura humana ha estat assumida, no pas absorbida, per això
mateix ha estat elevada a una dignitat sublim. Ell, el Fill de Déu, per la seva Encarnació, en certa manera s’ha unit amb tots els
homes. “L’home, ja des de que
neix, és invitat a un col·loqui (comunional) amb Déu: (L’home, tot home) no existeix sinó perquè, creat per amor, és
conservat sempre per amor, i no viu plenament de veritat, si no reconeix
lliurement aquest amor, i es dóna al seu Creador”.
Fins aquí tota la grandesa de l’home
en Crist Rei , si voleu dir-ne-li-ho així , perquè el misteri que celebrem
va més i més enllà: és el Crist Total en tots, i tots creats i tornats a crear
ara amb destinació a plenitud per Crist, amb Crist i en Crist)... “L’home per
la seva interioritat excedeix la universalitat de les coses. Pot arribar endinsar-se
en aquestes profunditats, quan mira al seu cor, on Déu l’espera...”
Ja veieu on ens ha portat la Solemnitat de
Crist Rei! Vocació, seguiment, motivació,
gràcia assistencial, camí, veritat i vida. Crist i nosaltres, cadascú en
particular, i tots formant una sola comunió, no sols la humanitat sinó de l’univers
enter. Recordeu allò del poeta: “nosaltres som pols d’estrella”, més i tot; som
veu d’himne a la glòria de Déu Pare Creador, des de Jesús, Déu i Home a la
vegada. Els poetes són el dit que senyala les estrelles... Atenció! que no ens
quedéssim només en el dit! Mirada fixa en Crist, Rei de l’Univers. “No fixeu els
ulls en ningú només que en Ell...” (de
la cançó tan bonica, contemplativa, a més no poder).
No
hi ha res més a dir, només contemplar a cel obert i tot puntejat d’estrelles.
Si ho hagués sabut el Petit Princep no hauria d’haver fet el seu viatge còsmic
i terraqui en cerca d’un Amic. Esperem que deixant-se “domesticar” per l’amor a
la bellesa i en el perfum de la seva Flor, en el cada dia, regant, posant
paravents, trien herbotes i baobabs pugui finalment trobar molt endins d’ella ,
el Gran Amic, que és U, Veritat, Bondat i Bellesa: Crist, Alfa i Omega, i tot
l’abecedari grec, sencer, com aquell nostre, que apreníem de memòria, en alguns llocs, bo i
cantant... Aprendre jugant. Us estalvio la llatinada.
Acabo els paràgrafs citats del Vat.II amb
aquestes frases, a benefici dels que no saben, si creuen en Déu o no: “En el
fons de la seva consciència l’home descobreix una llei que no es dóna a si
mateix, però a la qual ha d’obeir”, (salva la seva llibertat, que mai no és
imposició ni constrenyiment, sinó dolça i ardida invitació tan sols). En
paraules conciliars: “L’home no pot donar-se al bé, si no és lliurement.
Aquesta llibertat, els nostres contemporanis la consideren de gran importància
i l’exalten amb entusiasme i amb raó. Amb tot...”( ja se sap cadascú els límits
reconeguts i autoimposats). “La seva veu, invitant-lo sempre a estimar i a fer
el bé i a evitar el mal, quan convé sona a les seves oïdes: “fes això, evita
allò...”. “La consciència és el nucli
secretíssim i el sagrari de l’home, on es troba tot sol amb Déu, la veu del qual
ressona en la seva intimitat”. I ara sí,
final de les citacions del Concili. “Gràcies al do de l’Esperit Sant, l’home
arriba a contemplar i a gustar per la fe el misteri del designi diví,
expressió que surt en els himnes de Pau ”.
Avui,
dia de tots els “retorns”, dels de tots: d’un “Cami de Jerusalem”, en el sentit
que li dóna Lluc en el seu evangeli: des dels seus fidels, que entendran només més
tard el sentit ple, aparentment de “desfeta”, fins al mateix Bon Lladre que,
compadit de Jesús, fa que Ell li “regali” la seva estada en el Regne del
Cel. Va intuir que, aquell INRI, més que una sarcàstica burla de Pilat a tot el
Sanedrí en pes, era la definitiva Declaració
de la seva Veritable Reialesa. Aquest, es va avançar en la fe a “la resurrecció
de totes les resureccions”, la seva; de dret, darrere de la de Jesús. Fe
fulminant, en qüestió de pocs minuts delerosos... El centurió als peus de Jesús
també ja fa la seva recitació del Credo
comprimit, que és ni més ni menys: “És veritat, Aquest era Fill de Déu!”. Sols
que nosaltres canviem el verb de passat a present “Era, era i és avui i per sempre el Fill de
Déu”, del present d’indicatiu. Allò del dit del poeta (atenció a
l’etimologia de la paraula indicatiu: com en diem del dit de la mà quan
assenyalem? Índex, no? Tot clar, doncs.
Avui,
una ajustada recomanació, permeteu-me-la: Llegiu, si us plau, els evangelis de
cada dia al llarg de tot l’any vinent, acompanyats ara, en lloc de Lluc, sobretot
per l’evangelista Mateu. Llibres que
podeu utilitzar: de menys a més: “Paraula i Vida”; La Missa de
cada dia; o molt millor: a partir de la Bíblia mateixa, de preferència la BCI (Bíblia Catalana
Interconfessional) o bé només del Nou
Testament.
Som-hi:
Bíblia oberta davant vostre, recolzada en la taula, on no hi hagi res més; en
tot cas, una imatge de Jesús, per exemple el Crucifix o bé un quadre com el de
Rembrandt “El retorn del fill pròdig”, o el què millor us inspiri. Acostumem-nos
a llegir els contextos del fragment evangèlic que toca. Situem-lo
en l’abans i el després. Llegiu-lo amb veu alta, poc a poc, d’un glop a un
altre glop, fent comes i punts. Tanqueu els ulls un breu moment. Sentiu
l’acció, el buf de l’Esperit, possiblement percebut espiritualment; si sí, agraïu-li-ho
i somrieu-li; i si no, seguiu endavant, pausadament, fins al final. Ara, sí, tanqueu
els ulls, si convé tapant-los-els amb
les mans, i aneu rumiant, donant valor als verbs, adverbis, a qui , què, com i al
fil narratiu, al punt central. Escolliu la frase que més us hagi colpit, repetiu-la
unes vegades, poc a poc. Memoritzeu-la, perquè us farà de stop algunes vegades
al dia, espaiades, tranquils. Si us atrevíssiu a escriure-la en un dietari
evangèlic, on només anireu consignant el tros escollit, això seria anar a
la perfecció. Recordeu que la Paraula és un signe eficaç, com un petit sagrament domèstic. Jesús hi és i us parla al
cor. Això és com allò, que ens deien de la comunió espiritual, no gens menys. A
veure si rescatem la Litúrgia de la Paraula, de cara als adoradors en esperit i
en veritat! Escriure-la és com fer un
gravat, una petita artesania. Oh,
meravella, sembla de no res! Només que ho féssiu un mes seguit, ja de ben segur
que arribaríeu als 365 dies. Qui mes passa, any empeny! Vol constància per
arribar a que esdevingui un hàbit, una habitud, a un habituar-s’hi. Una frase
il·luminarà la resta i trobareu un tresor amagat, si sou perseverants. Us imagineu que arribéssiu a tenir el
degoteig de l’evangeli, del què us ha anat dient? Fàcilment, anireu entrant en l’àmbit del seguiment
personal i individualitzat de l’experiència de JesuCrist! M’ha sortit d’aquesta manera, que intenta o vol
subratllar que Jesús és Senyor: Déu i Home vertaders!
Permeteu-me
dir , segons consta a la capçalera de la segona epístola d’avui aquesta sigla:
(Col, així es podrà llegir a quina part del NT heu d’anar a pouar, en aquest
cas: a l’Epístola de Pau als cristians de Colosses, Colossencs. Després hi ha
sempre el capítol a que correspon; i a continuació els versets, d’on començar
-guionet- fins al final, inclosos tots dos. Avui, només dir que en la segona
lectura hi trobareu la millor significació
de la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist (Déu, el Fill gloriós del Pare)
Rei de tot el Món, ja ho hem dit, abastament, al principi: “Per Ell, amb
Ell i en Ell (donem valor a cada preposició) hi ha resumida,
recapitulada, exaltada i glorificada tota la creació que sempre és viva, permanent;
també la re-creació (la retornada a crear, a un nivell de gràcia, aquesta
vegada per sempre més, incloent-hi tot: l’univers, les persones, els animals,
les coses innúmeres (terra, cel i tot l’univers: “aquesta faç immensa” de
Maragall); tot contínuament vivent i actuant en xarxa en cadascú de
nosaltres, tant si en som conscients com si no. Ai, Déu, m’agenollo, com Pau,
literalment enlluernat en el “camí”, i quan escriu les seves definitives
epístoles; i em sento petit i paradoxalment gran, abismat, lliurat, perdut...
Co-responsable.
Acabo.
Aquest, el d’avui, és un dels himnes dedicats litúrgicament a la glorificació
de Jesucrist, la experiència del qual queda a besllum de la nostra petitona fe,
d’una esperança ferma i decidida, ardida, lluitadora i que és una flama ardent,
d’estimació, mig oberta de mans que il·luminen, que donen i reben consol i
misericòrdia, participada de la del Déu de totes les misericòrdies. Ens el trobarem
al res de Vespres, igual que els que us invito a llegir, tal com us motivava a
fer-ho, ja a partir de l’Omega que es torna Alfa novament en Advent, per
recorre tot l’abecedari grec, Alfa, Beta, Gamma de l’any litúrgic. Obriu el dietari evangèlic, si us plau,
per favor, i gracies de part de Jesús a qui tornarem a tenir ben aviat com a
“Reietó de la Mare”..., i perdó a tants que ja sabíeu, i millor que jo, tot el
que he dit metodològicament. Campanya de
lectura de la Paraula de Déu. A cada llar una Bíblia, amb les ganes de
llegir-la, com fan els protestants o feien! És el nostre torn, a 500 anys de l’inici dels
luterans, els nostres germans en Crist!
Poso
els quatre himnes, a excepció dels trets de l’Apocalipsi. Aquests els glosarem
en els dies d’Advent, Dios mediante, que em sembla més ben dit, teològicament
parlant. Vegeu que em reca de posar: si Déu vol, perquè segur que ho vol o li
agradaria, on sigui i quan sigui...
Els
poso, ja siglats, tots de Pau, un enamorat de Jesús. A més del d’avui,
posat com a exemple a tota la manera de procedir, aniran sortint a la Litúrgia
de les Hores, a Vespres només, tots ells
i repetits: Ef 1, 3-14, als Efesis; Fl 2, 6-11, als Filipesos o Filipencs.
Atreviu-vos-hi!
Deixeu-me
afegir-hi una notícia sensacional que potser ja la sabíeu per “CATALUNYA
CRISTIANA”, per RÀDIO ESTEL , per CATALUNYA-RELIGIÓ.cat, o altres mitjans: Del
21 al 27 de nov. per primera vegada es farà a nivell de tot Catalunya “La setmana de la Bíblia”.
Podeu
entrar-hi a www.setmanadelabiblia.cat
Diumenge
de la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, 20 de novembre,
Clausura de l’Any Jubilar de la Misericòrdia.
Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada