VEIG ELS
CELS OBERTS…
...
I el Fill de l’Home dret a la destra de Déu.
En
els Fets dels Apòstols que anem llegint aquests dies del temps pasqual, hi ha
un passatge corprenedor, ple d’una tendresa al temps que d’una fortalesa més
que humana: això per part del diaca Esteve, que l’autor ens el presenta “ple de
gràcia i de poder” i que “feia prodigis i grans miracles en el poble”. Van
sortir de seguida un conjunt de jueus que volien disputar amb Esteve “però no
podien resistir la saviesa i l’Esperit amb què parlava”. Els seus adversaris
subornaren uns contradictors que deien que blasfemava contra Moisès i contra
Déu. Altres afegien: “Aquest home no para de dir paraules contra el lloc sant i
la Llei. Ja empès al Sanedrí argüien
que: “Li hem sentit dir que Jesús, aquest Natzarè, destruirà aquest lloc i
canviarà els costums que ens va transmetre Moisès. Tots els qui seien al
Sanedrí , el miraren aleshores fixament i veieren el seu rostre com el d’un
àngel”.
¿Qui
no hi veu un “doble” del què succeí amb el mateix Jesús? El gran sacerdot
preguntà: “¿Són realment així aquestes coses que diuen?” I ve a continuació un llarg discurs d’Esteve
que resumeix la història d’Israel des d’Abraham fins a Moisès i exposa
obertament les infidelitats del poble i acaba el seu discurs amb una formidable
diatriba a tot el Sanedrí: “Indòmits de coll i incircumcisos de cor i
d’orelles; vosaltres sempre feu oposició a l’Esperit Sant; així com els vostres
pares, així també sou vosaltres! Van matar aquells que predeien l’adveniment
del Just...” Sentint això, es
corsecaven de ràbia i cruixien de dents contra ell. Ell, però ple de l’Esperit
Sant, mirant fixament el cel, veié la glòria de Déu i Jesús dret a la destra de
Déu, i digué: “Veig obert el cel i el
Fill de l’Home dret a la destra de Déu”. Ja sabeu com va acabar aquest
episodi dels inicis del cristianisme: S’abraonaren contra ell i arrossegat fora
de la ciutat l’apedregaven, mentre ell pregava i deia: “Senyor Jesús rebeu el meu esperit” I, agenollat, clamà amb veu forta:
“Senyor, no els tingueu en compte aquest
pecat!” I, havent dit això, s’adormí”. L’afirmació contundent de la
glorificació de Jesús, com a Fill de l’Home i com a Senyor, conferint-li el
Pare tot poder ja és una declaració definitiva de la seva Ascensió , sense
explicacions del com i tanmateix del triomf de l’Home-Déu, que en vida amagava
tot el que podia la seva divinitat.
¿Em
direu per què no agafo els dos passatges de Lluc, l’un com a conclusió del seu
evangeli i l’altre al començament dels Fets dels Apòstols amb les seves
variants que ens parlen de l’Ascensió? Ho trec del llibret de Lohfink que es
titula L’Ascensió de Jesús i porta per segon títol: ¿invenció o experiència?
Diu de bones a primeres: “La representació del món que ens donen les ciències
naturals s’ha encarregat d’arraconar totes les imatges pre-fonamentals de
l’ascensió al cel. Avui tothom sap que l’Ascensió va lligada a la Resurrecció;
són dos “fets” concomitants. De la mateixa manera que ningú va veure com
Ressuscitava Jesucrist, tampoc ningú va veure com fou “Enlairat” al cel. Són
dos fets que es produeixen en la invisibilitat de Déu. El veure Esteve
Jesucrist dret a la destra del Pare vol dir que es glorificat i que és fet
Senyor de cel i terra i que des d’allí recapitula tot el creat i la novetat que
suposa el Regne d’uns cels nous i una terra nova. La litúrgia ens indueix en la
ingenuïtat de dos “raptes” representats a ulls humans. Al seu evangeli a la fi
fi acaba així: “Després se’ls endugué
fins a prop de Betània i, tot alçant les mans , els beneí i mentre els beneïa, se separà d’ells, i era
endut al cel. Ells el van adorar prosternats i retornaren a Jerusalem amb gran
alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu. En la narració dels Fets
dels Apòstols a instàncies d’alguns dels apòstols li preguntaven quan seria que
s’instauraria el Regne d’Israel, això en el segon relat. Mes Jesús els digué:
“No és cosa vostra de conèixer els temps o moments oportuns que el Pare ha
fixat amb la seva pròpia potestat, però amb la vinguda de l’Esperit Sant damunt
vostre rebreu una força, que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tota la
Judea i la Samaria i de cap a cap de la terra”.
Amb això Lluc volia desfer la
idea que tenien els primers seguidors,tant els apòstols com els seus deixebles
d’un retorn immediat de Jesús per judicar vius i morts i així establir el Regne
del Pare, el seu propi i, a més a més, també el de l’Esperit Sant que rebrien a
poc de la
Resurrecció-Ascenció. Lluc posa l’entremig temporal i
geogràfic d’una difusió del Regne feta als quatre punts de l’horitzó. Estem ara
encara en temps de testimoniatge. I hi estem invitats tots perquè la força i el
poder de l’Esperit Sant el tenim en nosaltres i ens motiva i empeny a proclamar
que Jesús és -ell mateix- el Regne i que hem de viure segons vivia ell mateix:
proclamem amb la nostra vida la de Jesús.
Dels
¿Com
exemplifica Lluc l’Ascensió? Fent recurs al “rapte” que era ja ben conegut en
l’Antic Testament. Casos típics: Enoc i sobretot Elies que fou endut cel amunt
davant de l’atenta mirada del seu deixeble Eliseu, que s’hi jugava en veure’l
marxar la transmissió del seu esperit, significat en el seu mantell que
utilitzarà ell com a garantia d’haver rebut l’esperit i el poder del seu
mestre. Caldria anar a rellegir aquest passatge deliciós (2R 2, 1ss). Us el
recomano perquè ara ens trobarem amb la descripció de l’Ascensió plasmada a
calc en aquesta pujada al cel, amb aquest rapte. Torno als Fets dels Apòstols: Després
d’enviar-los a “evangelitzar” segueix Lluc: “S’enlairà davant d’ells, i un
núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com
ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc (recordeu la
semblança amb els àngels que trobaren les dones en entrar al sepulcre buit) i
que els digueren: Homes de Galilea, ¿Per què us esteu mirant al cel? Aquest
Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com
vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel”. Invitació explícita a “anar
a convertir tots els pobles, bategeu-los
en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot
el que jo us he manat. Jo seré amb
vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mateu) La versió de Marc diu
així: “Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se
n’anaren pertot arreu, i al Senyor col·laborava la predicació de la paraula amb
els miracles que la seguien”.
Sembla
ser que fou Lluc qui escenificà l’Ascensió com un “rapte”, a l’estil dels que
la tradició havia conservat sobretot per a Elies. “L’Església primitiva era
molt conscient de la unitat interna de resurrecció, ascensió i vinguda de
l’Esperit Sant”. Però també volia deixar ben clar que no era ara el temps de la
parusia, sinó el temps del testimoniatge, de l’evangelització, de la fe viscuda
en el present i d’una esperança sostinguda que es farà possessió i plenitud quan Déu voldrà. La mateixa vinguda
de l’Esperit Sant és la complementació de presència i d’efectivitat perquè
sapiguem fer nostres els desitjos de Pau a la seva carta als efesis que hauríem
de llegir com dirigida personalment a cadascú. Demana Pau”els dons espirituals
d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat
qui és Ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor
perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us
té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants”. “Tot ho ha posat
sota els seus peus i a Ell l’ha fet cap de tot”.
¡Quin
preciós engranatge entre tots els fets pasquals: Resurrecció, Ascensió i
Vinguda de l’Esperit! Tot això és Pasqua. Acabem amb la col·lecta d’avui: “Deu
totpoderós, concediu-nos el do d’una alegria santa i el goig d’una fervent
acció de gràcies, perquè l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la
nostra elevació i a la glòria on ha arribat el Cap també el cos té l’esperança
d’arribar-hi”. “Vaig a buscar-vos
estada” “Ai de mi si no evangelitzés!” “Ajudeu la meva pobre fe”.
Ascensió
del Senyor, 1 de juny de 2014. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada