SANT, SANT , SANT
Així cantem en cada Eucaristia una vegada que amb el pre-faci ens hem introduït en la celebració central de la nostra re/creació efectuada en el misteri de la immolació de Jesús en el sacrifici de la vida en ares de la mort redemptora i glorificadora del Pare que juntament amb l’Esperit Sant ens ha tornat a crear, fent-nos partícips de la mateixa vida divina. Que millor que amb aquests set dies de Setmana Santa co/creéssim amb el Senyor de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra Glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en Nom del Senyor”. Crear nosaltres no és més que coadjuvar, deixar-nos re/configurar, r/emodelar, re/vestir-nos en Crist, fets de nou a imatge i semblança de Crist. Això només es pot fer a plenitud a partir de la participació en la litúrgia de l’Eucaristia de cada dia sant... Llegeixo en la Constitució sobre la Litúrgia del Vaticà II aquesta entrada: “Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat (1 Tim 2, 4). Quan va arribar a la plenitud dels temps va enviar el seu Fill, el Verb fet carn, ungit per l’Esperit Sant, per evangelitzar els pobres i guarir els contrits de cor com a Metge corporal i espiritual”, Mitjancer entre Déu i els homes. Car fou l’instrument de la nostra salvació. Per això, en Crist es realitza plenament la nostra re/conciliació i se’ns dona la plenitud del culte diví”. “Aquesta obra de redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu, preludiada per les grans obres de l’Antic Testament, Crist Nostre Senyor les va acomplir particularment pel misteri pasqual de la seva benaurada passió, resurrecció d’entre els morts i la gloriosa ascensió. Per aquest misteri amb la seva mort i amb la seva resurrecció va re/staurar la nostra vida”... “És així com pel baptisme els homes s’empelten en el misteri pasqual de Crist: moren amb Ell, són sepultats amb Ell, ressusciten amb Ell, reben l’esperit de fills adoptius, pel qual clamen: Abbà! Pare! (Rom 8, 15) i es tornen així els veritables adoradors que el Pare cerca”. “Semblantment, sempre que mengen el sopar del Senyor, anuncien la seva mort fins que Ell vingui”. “Des de llavors l’Església celebra l’Eucaristia en la qual “es fa present la victòria i el triomf de la seva mort”,i al mateix temps dona gràcies a Déu pel do inefable (2 Cor 9, 15) en Crist Jesús, per a lloar la seva glòria (Ef, 1, 12) per la força de l’Esperit Sant. Per la realització d’una obra tan gran, Crist està present sempre en la seva Església, especialment en l’acció litúrgica. Està present en el sacrifici de la Missa. És Ell mateix que oficia el sagrament de l’Eucaristia. Amb raó es considera la litúrgia com a exercici de la funció sacerdotal de Crist, en la qual, a través de signes sensibles, se significa, i a la manera pròpia de cadascun d’ells, s’opera la santificació de l’home, i s’exerceix tot el culte públic pel Cos místic de Jesucrist, és a dir, pel Cap i pels seus membres”. “La litúrgia és el cim vers el qual tendeix l’acció de l’Església, i, a la vegada, la font d’on prové tota la seva força. Car tots els treballs apostòlics s’ordenen a aconseguir que, fets fills de Déu pel Baptisme i la fe, tots s’uneixin en una sola cosa, lloïn Déu en l’Església, participin pel sacrifici i mengin el sopar del Senyor. La mateixa litúrgia anima els fidels, sadollats dels “sagraments pasquals”, a tenir “un sol cor en la pietat”; prega perquè servin en llur vida allò que han rebut per la fe; mentre que el renovellament, en l’Eucaristia, de l’aliança del Senyor amb els homes, atreu i inflama els fidels a la caritat operosa de Crist. Per tant, és de la litúrgia, i sobretot de l’Eucaristia, d’on obtenim amb la màxima eficàcia la santificació dels homes en Crist, i la glorificació de Déu que busquen, com a llur finalitat, totes les altres obres de l’Església”
No em digueu que no estem en un context d’una nova creació, efectuada per l’Altíssim, Jesucrist amb l’Esperit Sant a glòria de Déu Pare. Una creació permanent, en la qual nosaltres no som solament beneficiaris sinó també co/creadors. Cal, doncs, intentar viure amb la major plenitud aquests dies sants, en què celebrarem la segona creació. Que cada dia celebrem de la mà de l’evangelista Joan allò que “la riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell que ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim; ens ha fet conèixer el seu designi secret; la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps; ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat el designi d’Aquell qui tot ho duu a terme, d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi (en un nou Gènesi) tenim posada en Crist la nostra esperança, En Ell vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat, l’evangeli que us salva. En Ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva glòria” (Ef. 1, 3-14).
Atenció, doncs, que entrarem en Terra Sagrada amb una flagrant irrupció en l’entrada messiànica de Jesús a Jerusalem, rebut joiosament i definitivament amb l’arborament de les palmes dels nostres infants, que jugaran més que lloaran Jesús, absents de la significació pregona que solemnitzarem. Fem espai, destriem fets i intentem que les successives escenes no perdin valor. Ja des del mateix diumenge ens trobarem amb el relat de la Passió segons sant Joan, una passió diferent de les narrades pels evangelis sinòptics. És la mateixa reialesa la que som portats a contemplar. La mateixa presentació de la divinitat de Jesús, la que ens presenta Pau en la primera lectura, que abans venia rubricada per una cantata gregoriana que qui la ha cantat una vegada, no la podrà oblidar mai més: “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel i a la terra, doblegui el genoll al Nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare (Fil 2, 8). Fem-nos l’obligació d’escoltar la Passió segons sant Mateu, avui n’és el dia més apropiat. Que Bach ens en doni el gust i tota l’emoció que ell hi posà. Pot ser tot un esdeveniment que ens obri a una participació íntima (volia dir: mística) en el cor de Crist i desenteli suaument els llindars del seu misteri.
Que
cada dia sant d’aquesta Setmana Santa sigui un atansament, un encontre
commogut, entusiasta (en el sentit etimològic de divinització) amb la Persona de Jesús que suposi un
esdeveniment de fe, que com deien a l’uníson Francesc, citant Benet XVI siguem portats
al centre de l’Evangeli: “Hom no comença
a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel Trobament amb un
Esdeveniment amb una Persona, que
dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva” (Sínode:
núm. 7). Que ens sentim re/creats en Crist! Fem vida nova, la que ens propicia l’acció pasqual de la mort i
Resurrecció de Crist, com s’esdevé en el nostre baptisme: morts i
ressuscitats en Ell, per fer en el nostre viure de cada dia una nova creació en
tot el que obrem, per gràcia, creació i donació de Déu Creador. Més que mai
proclamem: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima
el Senyor. Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per
la vostra immensa Glòria. Al·leluia!
Setmana Santa, 29 març – 5 d’abril del 2026 Sabadell-Betània
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada