FELICITACIONS NADALENQUES
Va
de felicitacions, n’és encara temps. La que s’ha demorat més és precisament la
que valoro més que totes. No gens menys que és de l’amic Pau (és
pressuposat això d’amic, encara que no li he preguntat, perquè crec que,
benvolent, s’hi avindria de mil amors). Sí, de Pau de Tars, el gran
evangelitzador i apòstol tardà però el més efectiu, crec -sense desmerèixer cap
del altres dotze. Me l’envia com es feia abans: per carta que l’adreça als seus efesis i de retruc a
tots els qui es vulguin posar a la fila, perquè n’hi ha per tants quants volen
afegir-s’hi. L’havia confegit, la felicitació, fa temps i acostumava a posar-la
a l’inici de totes les seves cartes, tenint ben present a totes les persones
que ell coneixia i estimava. Ara, renovellada, ens l’envia també a nosaltres i
com a signe d’amistat us la copiaré fil per randa, tot i agraint-la-hi ben i
ben de cor. Va in extenso, com a salutació nadalenca, després del text que per
a mi és dels més fonamentadors, ja us ho he dit manta de vegadeseu insert a la
Carta als Efesis 1,14s). La felicitació us la poso tal i com la pogueren llegir els seus
deixebles de la ciutat d’Éfes. Us la copio paraula per paraula, perquè no en
perdem res per la valoració que jo en faig; vosaltres mateixos la jutjareu després d’una llarga, pausada lectura,
sentint-vos implicats, tal com jo us dic que m’ha arribat al cor: “D’ençà que
m’han parlat de la vostra Fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els
del Poble Sant, no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us tinc presents
en les meves pregàries. “Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare
gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació,
perquè /conegueu /de veritat /qui és Ell. Li demano que il·lumini la mirada interior
del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses
de glòria ens té reservades en l’heretat que Ell ens dóna entre
els sants. I quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients, em
refereixo a la força poderosa i eficaç, amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els
morts i el féu seure a la seva dreta dalt del cel”. Llarga, certament, però no
se li pot suprimir cap consideració encara que supera els límits i referències
al Nadal per veure com l’encarnació
suposa tota la peripècia de la vida i missatge de Jesús. Àdhuc més i tot, anava
a dir: des que la Paraula era Déu “quan ens escollí en Ell abans de la Creació,
quan ens “pensà” perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls”. Estem,
doncs, abans de deixar aquest temps litúrgic de Nadal que arriba fins avui
Commemoració del Baptisme de Jesús i del nostre propi també. Recullo totes les epifanies (=manifestacions,
“presentacions de credencials” honorades) en fer-se present entre nosaltres
creats a imatge i semblança de Déu, i ara és el mateix Jesús que ha volgut prendre imatge i semblança humanes,
dignificació inversemblant! Descabdello una per una les manifestacions o
epifanies. He de començar per la seva Mare que el va infantar i donar a llum.
Aquest primer moment en què una mare novella té finalment el seu nadó entre els braços... No ens ha quedat l’himne
que li sortiria del cor davant el fill
entranyable, mai tan ben dit i apropiat: seria una profunda adoració, que li va donar, a penes, a penes nascut. Veniu,
adorem-lo. Ens és Déu i home a la vegada, ric en l’amor del qual omplí el cor
maternal de Maria. Conjuntament amb ella, també hi té part Josep com a pare que
n’ha de fer i ser. Ell entona un himne de glòria suau, amorós... Els àngels allà a la glòria entonen el seu
meravellat “Glòria a Déu a dalt del cel i pau als homes que Déu estima”.
Il·lustraran els pastors l’avui de l’esdeveniment i al Pessebre hi
aniran a constatar la invitació angelical. Ens ha nascut un fill; veniu i
adorem-lo! Després, des de llocs diversos i al seguici d’una mateixa estrella
una mags arribaran on vivia Maria i el Nen i adoraran l’infantó. És la ciència
del moment que ret adoració al Creador de cels, universos i de les estelades
immenses... Joan Baptista se suma a la cohort dels adoradors en batejar a Jesús
amb l’apertura concomitant del cel i la paraula del Pare que li manifesta el
seu beneplàcit, dient-li: “Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he
complagut”. Es manifestava també l’Esperit Sant que en visualització d’un colom
l’acompanyarà tota la seva existència. Encara hi ha més epifanies que
les hem llegit durant aquests dies: La manifestació de Joan Baptista que el
presenta com l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món. Nosaltres asseguts a
la taula de l’Eucaristia, direm aquelles glorioses paraules tan lloades pel
mateix Crist: “Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de
paraula i serà salva la meva ànima”. Aquesta serà la suavíssima manifestació
que ens portarà fins a la imponderable possessió que Jesús farà de cada
deixeble que s’atansa joiós i adorador de Déu en el misteri de l’Eucaristia:
veniu adoradors, veniu i adorem-lo!
Avui
és un dia propici per parlar del nostre baptisme del qual no en tenim ni
memòria però que fou la nostra entrada solemnial en l’Església. Sabem que als
inicis el baptisme era precedit d’una llarga catequesi, d’una iniciació en els
misteris de la incorporació o configuració en Aquell que prenent figura humana
ens ha fet el do de compartir la naturalesa divina. Aquest és el misteri de
l’Encarnació d’Ell en humanitats i nosaltres per gràcia sobre gràcia
en les divinitats. Ho creiem només per Fe, tan gran és aquesta
manifestació i epifania concretes, singulars, la teva i la meva i la de tothom
immergit en les aigües baptismals. Era una entrada en l’arcà, en allò que hi ha
de més íntim i gelosament amagat, i compartit en el tracte reverencial i amorós
amb Jesucrist. Del baptisme en parla Pau fent referència al renéixer com a creatura
nova. Una mena de nova encarnació, dient el Vaticà II: “El Fill de
l’home, amb la seva encarnació, d’alguna manera, s’ha unit amb tot home”. No
sabem quina dignitat tenim per gràcia! Ens passa, consternats amb Nicodem que
no encerta a desentranyar què vol dir que hem de renéixer... Valorem el
baptisme per la cancel·lació de tots els pecats i no entenem que allí on abundà
el pecat hi sobreabundà la gràcia. Ens manca un aprofundiment en l’espiritualitat
del baptisme. Que ens fa participants de la mort de Jesús i la nostra en la
d’Ell i en la mateixa resurrecció que compartim també en la d’Ell.
Potser
seria una bonaventura que d’aquests dies natalicis aprenguem allò que hem
repetit una i altra vegada en el res dels matines d’aquests de Nadal: “Se’ns ha manifestat el Crist;
veniu adorem-lo”. Epifania i reconeixement. Què vol dir adoració: reconeixement com a Déu (recordeu allò més entranyable de
la felicitació nadalenca de Pau: conegueu/ i reconegueu/ de veritat/ qui és Ell. Evitar tota mena
d’idolatria que només l’adoració és retuda a Déu: Hi ha tantes idolatries en
aquest món que negant-se a adorar Déu, fa déus que no parlen, i són de fusta o
omplen de “narcisos” el cor humà. “Que res no s’anteposi al culte de Déu”, deia
Benet als seus monjos. Adoració té a veure amb la resurrecció de Jesús quan el
Pare l’entronitza com a Déu, d’aquesta condició també en participem en esperança,
quan compartim la vida eterna, com una incipient resurrecció que veiem,
astorats, en el dia a dia en Crist..
El Catecisme de l’Església Catòlica dibuixa així l’adoració: “És l’acte primer de la virtut de la religió. Adorar Déu és reconèixer-lo com l’Amor infinit i misericordiós. Adorar Déu és reconèixer, amb el respecte més gran i la màxima submissió, “el no-res de la criatura, que només existeix per Déu. Adorar Déu és, com Maria en el Magníficat, lloar-lo, enaltir-lo, i humiliar-se un mateix, bo i confessant amb agraïment que ha fet meravelles i que el seu nom és sant. L’adoració del Déu únic allibera l’home de replegar-se en ell mateix i de l’esclavitud del pecat i de la idolatria del món. Entre totes les paraules de la Revelació, n’hi ha una d’especial que és la revelació del seu Nom. Déu confia el seu Nom als qui creuen en Ell. Se’ls revela en el misteri personal pertany a l’ordre de la confidència i de la intimitat. “Perquè són vostres el Regne, el Poder i la Glòria”.
P. Josep Mª Balcells.
Baptisme del Senyor 12/1/25
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada