CARPE DIEM
Aquesta
és una expressió molt usada i ja forma part de la saviesa cultural de moltes
persones. Evidentment és llatina i la seva significació obre un arc
d’aproximacions que ha anat prenent -en l’ús- moltes càrregues sapiencials,
Podríem donar-ne algunes: aprofita el temps, pren-te’l amb afany, prestesa,
dóna-n’hi valor, caça’l al vol, el temps present, nou de trinca, és un regal=
present, aprofita’l que és fugisser. Només tens l’ara: no et valen ni l’ahir,
ni el demà, l’un perquè ja és passat, l’altre arribarà només com a present. El
present ho és tot. La vida pura és temps només! L’arquitectura,
la interrelació de totes les lectures d’avui estan marcades per aquest
pensament de fer i de fer-ho tot amb prestesa, no sigui que perdis oportunitats, la gran paraula-força que
saben captar les persones amatents a allò que se’ls esdevé, davant per davant,
que pot amagar un veritable esdeveniment! Estar despert, fer atenció al moment
que estàs vivint. Si apliques l’oïda al moment concret que vius, descobriràs
ressons com de cargol marí. La vida flueix. Allò del clàssic de que no et
podràs banyar mai dues vegades consecutives en el mateix riu, perquè les aigües
sempre seran noves, les anteriors ja són passades, riu avall...
Haurien
de viure enmig de la sensació de cosa, situació nova, nova de
trinca. Viure-la en més o menys plenitud, ens comportaria el goig d’una vida
viscuda en projecció, propòsit, àdhuc amb missió i sentit. Veritablement viure
el present com un regal ens donaria una visió transcendent de la vida.
Què poc i què molt!
Massa
llargues dilacions per anar a raure en el comentari de les lectures d’avui.
Jonàs estrena escenari. Renuent al principi, no vol acceptar la crida-enviament
amb missió. Ja recordeu allò de la balena... Aquí, ja el presenta penedit i
executant l’afer de la crida a la conversió de la gran Nínive. Acompleix
l’encàrrec i la ciutat recobra l’amistat amb Déu. El Salm, com sempre, fa de
glossa positiva de la feina que finalment fa el profeta. Faríem bé de fer-ne
una lectura personalitzada, aplicada a la nostra relació amb un Déu que perdona
i que vol el millor bé per a nosaltres, tot i els entossudiments que no
ens deixen descobrir un Déu proper que vol perdonar, però que mai no ho farà, sense
la prompta col·laboració nostra. Bona entrada la de Jonàs i del salm per entrar
de ple en les lectures següents. Comencem per l’aclamació que fa d’orla a
l’evangeli: “El Regne de Déu és a
prop: convertiu-vos i creieu
en la Bona Nova”.
Així
s’inicia tot l’evangeli de Marc amb plena solemnitat: “Comença l’evangeli (que vol dir Bona-Joiosa-Feliç.
Nova=Notícia-Proclama) de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. Que quan el presenta al començament de la
seva missió, hi torna a dir: “Jesús es
presentà a Galilea, predicant la Bona Nova, deia: “Ha arribat l’hora
i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. “Ha arribat l’hora, expressió que surt
aquí, però que qui l’usa insistentment és Joan, unes 26 vegades, algunes
d’elles amb la significació de Kairós=momentum, ple de gràcia. És l’expressió
d’un moment important, que a Jesús li sortirà de dir en moments clau en
la seva predicació=anunci=proclama=declaració. Això, tant per dir que encara no
era la seva hora, com per quan prenia tons de compliment, ja esdevinguda la
passió-mort-resurrecció i glorificació. Ara l’hem de llegir com que se’ns l’anuncia
Ell mateix per donar compliment a tota la gràcia de la crida. Demana la Con-versió, el canvi de perspectiva de
la nostra vida, a l’estil de la de Jesús mateix. Estem massa entretinguts en la
versió limitativa de perdó dels pecats, i no de fer la volada a la moció de
l’Esperit que ens farà descobrir l’àmbit de Déu que ens mostra camins inèdits,
els de Déu. Jesús no es va predicar a sí mateix, sinó el Regne de Déu, que és
d’amor a tothom, que és justícia, atenció als “perifèrics” per portar-los a la
pau, a la vida amb dignitat i amb els elements indispensables per a una vida
acceptable. Això tradueix el que entenem per Evangeli, gustat i assaborit per
igual, sense exclusions de cap mena. És a dir la utopia de viure semblantment a
com vivia Jesús. És ara que nosaltres ja identifiquem l’evangeli amb Jesús
conegut, estimat, “cregut” ens diu Marc.
Donem uns passos més en l’evangeli d’avui. És la primera crida als que seran els quatre primers deixebles, esdevinguts apòstols. A la Crida se subratlla que la resposta fou determinant i Marc ens diu que immediatament abandonaren pares, famílies i treballs. La paraula “im-mediatament” és aquest “im” que es “in” i vol dir un Sí Rotund, sense mitges tintes, Subratllar això, ens portarà a la segona lectura en la que Pau ens encoratja a que “no perdem l’oportunitat present”, “perquè aquest món que veiem passa aviat”. I aquí s’hi amaga tota la càrrega que dèiem al principi. La de viure el moment present com un do de Déu, sabent que si ho vivim amb aquestes expectatives reals, trobarem sentits, filons de vida creixent, metes insospitades!, que restarien amagades, perdudes, ai!, de no haver estat atents a la perenne “jugada” que se’ns ofereix, en estar promptes, a no perdre les oportunitats que s’amaguen en totes les cantonades de la vida... Viure “presents”, viure “pressentint” en l’ara i aquí, ens portaria a descobrir el millor sentit de cada moment. Tenint aquesta convicció de que el “present” és la descoberta, la troballa de tresors que se’ns baden; que s’ofereixen continuadament per a aquells que tenen fe i confiança en què la Bona Nova viscuda amb decisió, coratge i senzillesa ens pot portar a viure i prospectar un món nou, que es gairebé com creat per i per a nosaltres! Riu-te de terceres dimensions, fictícies! Anem a viure amb saviesa i aprofitant tota pressentida oportunitat que es trasllueix en tota cosa, persona, “esdeveniment”, “arribada”, “gràcia sobre gràcia”, kairós=momentum. Estem en terra sagrada i ho ignorem! Ens hem de con-vertir cada dia, que vol dir pilotar la nostra nau amb el timó ben assegurat i sotjant horitzons que a mesura que els vas verificant, més és dilaten i que ens donen una faisó de viure esperançat, agraint la mercè del que se’ns dóna en el dia a dia, i donant la cara a vents adversos, tot i mantenint cursa, orientació i gaudint del momentum present. En el fons no és més que portar a la pràctica el capítol de Mateu (6, 25-34), que porta per títol “confiança i neguit”, on llegirem això que ens costa tant: “No us preocupeu per la vostra vida, pensant en només les necessitats peremptòries. Mireu els ocells, mireu les flors... Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i fer el que Ell vol, i tot l’altre us ho donarà de més a més. No us preocupeu pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”. “Carpe diem” Saviesa evangèlica! A tocar de mans.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge III de durant l’any. 21 de
gener del 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada