PER UNA
QUARESMA MÉS “EVANGÈLICA”
Així,
“més evangèlica”, ni més, però ni menys. Hem de sortir d’una quaresma “sociològica”,
a l’estil de les d’abans, normalitzada i puntejada per pràctiques pròpies
d’aquesta ocasió, molt centrada en l’omnipresent pecat i no tant en la gràcia
“sobreabundant. Cadascú s’ho sabrà, no cal entrar en menudeses... És
indispensable centrar, per tant, qualsevol acció o “exercici de la milícia
cristiana” ; -de militans, però!- com se’ns insinua en la col·lecta del
dimecres de cendra, en qüestions de gruix. “Perquè els qui hem de lluitar
contra l’esperit del Mal, ens sentim enfortits amb l’auxili de la sobrietat”.
Voldria posar en relleu, per tant, els perquès de qualsevol pretensió de
millora, de creixement en la nostra vida interior. Si les motivacions són
fermes i consistents n’hem d’esperar se’ns dubte l’enfortiment interior per poder
mantenir i sobretot “sostenir” els nostres propòsits. Quaresma, temps fort
litúrgicament,
Aquest
temps d’entrenament per mirar de muscular espiritualment el nostre tremp
cristià, i més, evangèlic, que ha de tenir una durada bíblicament connotada de
quaranta dies de ple esforç espiritual, a fi de poder-nos “reinventar” en el tram
tram del “cada dia”; i que ens portin a una revisitació “a l’alça” dels eixos
definidors que pressuposen el seguiment de Jesús (Lluc 9, 22-25). No
oblidem el contingut bàsic precisat d’una Quaresma Evangèlica en la
col·lecta d’aquest diumenge: “Oh Déu, feu que les celebracions anyals de la
santa Quaresma ens siguin profitoses per
a conèixer més i més el misteri de
Crist i per a vuire’l d’acord amb les seves exigències”. Aquesta, i no altra, hauria de ser l’explícita
finalitat de tot el treball personal d’aquesta concreta Quaresma nostra.
Cercar l’aprofundiment en l’experiència
global de la persona i missatge de Jesucrist, i fent que aquesta vivència sigui
motor, incentiu i sentit del nostre viure i conviure habitual i sostingut,
intensivament ara, en el temps i oportunitat quaresmals.
Sense
aquesta convicció viscuda en el dia a dia no sortirem de les nostres “beneïdes”
rutines que gronxen l’estat de discret confort pietós. Si no “destravem” fort
les nostres actituds, no farem el què l’Església espera de nosaltres en aquest “temps
i hora favorables”. “Ara és el dia de la salvació”. “No malverseu la gràcia que
en Jesús heu rebut”. (Alliçonats, urgits pel mateix Pau, des de bon començament,
a viure significativament la Quaresma).
“Avui
dia, vist l’entorn d’una certa deixadesa espiritual ambiental en el qual vivim,
si no hi ha una predisposició amb ganes afinades de viure intensament
l’oportunitat d’una Quaresma ben personal, malmetrem unes possibilitats de
poder fer net i cau d’una espiritualitat somorta potser, per passar a una altra
de més exigent i voluntariosa, sempre -tot amb tot- amb la convicció que ens
reforça la col·lecta del dijous passat: “Senyor, preveniu els nostres actes amb
la vostra inspiració i continueu-los amb la vostra ajuda, a fi (una altra manera de dir perquè,
la finalitat) que totes les nostres obres tinguin en Vós el seu principi i per
Vós arribin a la seva fi”.
Seria
bo que escollíssim un sol objectiu, però d’amplitud de recorregut i que
ens hi centréssim de tal manera que cada dia ens poguéssim avaluar si el
complim d’una manera satisfactòria. Centrats, doncs, en el dia a dia, buscant
que allò que hem programat s’enforteixi en el fet diari. Comprovar la fidelitat
menuda del quotidià ens permetrà pensar que portarem a terme el nostre propòsit
global. Gra fort.
Partint
del supòsit ferm de “centrar-nos en el coneixement, espiritual més aprofundit
dels misteris polièdrics de la
persona de Jesús, hauríem de proposar-nos quelcom que guardi relació
directa amb la reflexió de la Paraula de Déu. Destinar un espai més llarg i
sistemàtic de temps, com -per exemple- per seguir les lectures de “La Missa de
cada dia”. Amb el ben entès que estan molt ben triades i que ens podran suggerir actituds de servei domèstic
i convivencial, que puguin il·luminar la quotidianitat. Fer-ho sostingudament
ens permetrà enfortir un hàbit que obrirà horitzonts sostinguts. Fer de la
lectura pausada i il·luminada de les lectures diàries motiu de reflexió i de
contemplació posarà un eix definitori de la nostra espiritualitat evangèlica.
Esdevindria com seguir la Missa diària “des de casa”. No com qui fa un deure,
sinó maldant per entrar-hi a fons. Que em digui i que pugui dir... Per
emportar-nos-en una frase i poder-la repetir durant la jornada per a estímul i
goig sostinguts.
Jesús
en la seva particular “quaresma”, la primera i més exemplar, se’ns presenta
avui com una persona amarada de Paraula de Déu, que li serveix per vèncer les
insidies del Mal, en la figura del Maligne. La Paraula de Déu és viva i eficaç,
com diu a partir de l’experiència un gran atleta de l’esperit, Pau. Noteu que
l’aclamació abans de l’evangeli ens dóna la plena significació del relat
subsegüent: “L’home no viu només de pa, sinó de tota la Paraula que surt de la
boca de Déu”
Per
a més inquiets, potser seria bo fer una relectura compromesa del Sermó de la
Muntanya en versió de Mateu (capítols del cinc al set inclosos ambdós) i/o bé
del Sermó de la plana de Lluc (6, 20-49). O bé meditar seguit tot l’evangeli de
Lluc, que és l’evangelista que se’ns proposa per aquest any litúrgic.
Altra
possibilitat seria fer una incursió en el salteri, acompanyat per algun llibre
que ens hi introdueixi: El del p. Hilari Raguer o bé el carteig del p. Fossas.
També els escrits del Cardenal Martini. Seguir Laudes i/o Vespres.
Hi
ha la possibilitat ben recomanable, per altra part, de llegir poc a poc, ben
rumiats, algun dels documents del papa Francesc: “La joia de l’evangeli”, “Lloat
sigueu”. “L’alegria de l’amor”. “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”. “La Missa, cor
de l’Església”. Què em diuen de cara a les meves actituds evangèliques.
Per
als més atrevits, seria excel·lent llegir- meditar alguna biografia sobre Jesús: Pagola, Rovira Belloso, Dodd, Armand Puig o
altres.
Ja
veieu que les recomanacions van en la línea del document “L’Església catalana:
present i futur” que he comentat darrerament. Centrats 1.- en la revaloració
del sentit comunitari, 2.- en la lectura de la paraula de Déu, singularment en
la relació 3.- amb l’Eucaristia i 4.- en
la koinonia o servei als germans en totes les perifèries, tant les
socioeconòmiques com les existencials (solituds, etc.)
Cadascú
té la paraula lliure i compromesa, “però deixem que el Senyor vingui a
despertar-nos, a sacsejar-nos del nostre ensopiment, a alliberar-nos de la
inèrcia. Desafiem el costum, obrim bé els ulls i les orelles, i sobretot el
cor, per tal de deixar-nos descol·locar pel que passa al nostre entorn i pel
crit de la Paraula viva i eficaç del Ressuscitat”. “Demanem al Senyor la gràcia de no vacil·lar
quan l’Esperit ens reclami que fem un pas endavant, demanem el valor apostòlic
de comunicar l’Evangeli als altres i de renunciar a fer de la nostra vida
cristiana un museu de records. En tot cas, deixem que l’Esperit Sant ens faci
contemplar la història en clau de Jesús ressuscitat. D’aquesta manera
l’Església en lloc d’estancar-se, podrà tirar endavant acollint les sorpreses
del Senyor”. Dels nn. 137 i 139 d’”Alegreu-vos-en i celebreu-ho.
P. Josep Mª Balcells
Comença la santa Quaresma:
Dimecres de Cendra i Setmana I, 6- 16 de març del 2019. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada