L’ESGLÉSIA “EN MARXA”.
A
penes he donada una ullada al tema de
l’evangeli que m’ha vingut a la memòria aquell poema de Casaldàliga que vaig
llegir –en realitat, rellegir- feia dies, pocs a dir la veritat, per això el
tenia encara present. L’he buscat i trobat de seguida. Em sembla que casa molt
bé amb la missió a què ens envia Jesús.
Sento
com a teló de fons “La Joia de l’Evangeli” del papa Francesc. M’ha acompanyat
des de bon principi i vull que em segueixi acompanyant. És el programa del
papa. Ho ha de ser nostre.
En
els evangelis d’aquesta entre setmana hem anat llegint aquests tres últims dies
el capítol 10è. de Mateu del que se n’ha dit el “discurs apostòlic” en el que
s’exposa in extenso les instruccions per a la missió evangelitzadora. Des de
l’”Aneu i prediqueu” i la primera experiència missionera dels apòstols, dotada
de poders taumatúrgics que haurien de validar el seu missatge de “conversió”,
que englobava el donar a conèixer el Regne
de Déu, que seria com ho explicita el papa Francesc el nucli de la fe, allò
que se’n diu el kerigma, és a dir la
síntesi, allò nuclear: “la nova experiència de Déu, el Pare que estima, que vol
entranyablement tots els homes, que els refà (recrea) de bell nou i que els
acompanya sempre amb la gràcia que remet els pecats, al temps que obre els cors
a una vida de fills i que promou sentiments d’amistat amb Déu i de fraternitat
amb els homes d’arreu”.
El
resum del missatge que havien de transmetre, anant temps endavant, quallaria en
aquesta perícopa que avui se’ns posa com a segona lectura. Una vertadera joia
litúrgica que serà utilitzada sovintejada al Llibre de les Hores, que l’hauríem
de llegir-pregar amb especial atenció,
perquè és allò que se’n podria dir una vertadera presentació del missatge de
salvació que l’autor de l’epístola als efesis molt probablement va incloure-la
treta de la litúrgia des de bon començament ben assentada. Són suposicions.
Sigui com sigui, ens diu un comentarista a l’epístola als efesis “que és un
text “en acció de gràcies” i és d’una riquesa doctrinal extraordinària; sens
dubte una de les pàgines més denses de doctrina de tot el NT. La forma pren a
voltes uns tons lírics, d’aquí que alguns autors consideren tot aquest passatge
com si fos un vertader himne. El
pensament dominant és el pla diví de la salvació, per el qual Déu, des
de tota l’eternitat determina salvar la humanitat. L’autor atribueix a Déu Pare
la glòria i la iniciativa d’aquest pla de salvació universal, pla que es
realitza en Crist i per Crist i al que l’esperit Sant contribueix amb la seva
acció santificadora”.
Jo
ja fa temps que l’he pres com a pregària personal. Comprenc que de tan ric és
molt complex, però una vegada llegit i rellegit, pregat i tornat a pregar, un
es troba seduït per la seva pregonesa i condensació. Et mou a treure’n incisos
com a pregària “màntrica”, si se’m permet l’expressió.
Ja
ve precedit per la primera lectura en la que es veu que és de Déu tota
iniciativa d’exercir com a profeta evangelitzador. D’aquí pren relleu la frase
de que la missió evangelitzadora està fonamentada en la pura gratuïtat: “No hem pagat res per rebre aquest poder,
doneu-lo sense pagar”.
Així
es glosarà aquesta gràcia rebuda amb el salm 84. El resarem-cantarem amb
aquesta anada i tornada: “Senyor feu-nos veure el vostre amor, doneu-nos la
vostra salvació”. Paradigmàticament som visitats i beneïts per la fidelitat
i el vostre amor. Des del cel una mirada de bondat i des de la terra feraç
hi germinarà la fidelitat i la pau.
Com
a fruit d’aquesta evangelització, en primer lloc en nosaltres i, en
conseqüència en els altres als qui som enviats, cal no perdre de vista la
Col·lecta que ens diu a evangelitzadors i evangelitzats: “Oh Déu, que feu veure
als esgarriats la llum de la vostra
veritat, perquè puguin trobar el bon camí; concediu als qui es professen
cristians de rebutjar el que és contrari
a aquest nom i de seguir el que li escau”.
Comentant
aquest evangeli d’avui o bé dels paral·lels, a voltes ens fixem més en el “full
de ruta”, en les prescripcions i/o consells més que no pas en el contingut i
finalitat del que suposa l’evangelització. Jo ho he volgut fer a
l’inrevés. Primer veure a què ens envia Crist, el missatge, la bona nova. Allò
fonamental és el missatge que hem de transmetre, tot i que deixem en mans de
Déu l’eficàcia de la missió oferta. Amb
tot és bo que deixem constància de les actituds que han de traslluir els
“enviats”, els “apòstols”, els “evangelitzadors”. Cal anar a les fonts dels
documents bàsics: “Evangelii nuntiandi” de PauVI i a “La joia de l’Evangeli”
del papa Francesc on es detallen les actituds, àdhuc la mateixa espiritualitat
que han de configurar els “evangelitzadors”. Tot amb tot, prendrem del bisbe
Casaldàliga la traducció que se’ns demana per tal de no comprometre el
missatge. En aquest poema queda ben retratat l’autor i “encarnat” –mai tan ben
dit- la figura de l’”enviat” poeta-profeta, profeta-poeta.
A
tall de modesta felicitació pels seus 90 anys.
POBREZA EVANGÉLICA
No
tener nada.
No
llevar nada.
No
poder nada.
No
pedir nada.
Y,
de pasada,
no
matar nada;
no
callar nada.
Solamente
el evangelio como una faca afilada,
y
el llanto y la sonrisa en la mirada.
Y
la mano extendida y apretada,
Y
la vida a caballo dada.
Y
este sol y esos ríos y esta tierra comprada,
para
testigos de la Revolución ya estallada.
¡Y
mais nada!
Diumenge
XV de durant l’any, 15 de juliol del 2018.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada