“HEUS ACÍ
QUE FARÉ QUE
TOT SIGUI NOU”
Quaresma:
Nou intent amb més intensitat –valgui una aparent repetició, volguda per cridar
l’atenció dels no acaben de llegir amb tots els ets i uts que es mereixen els
mots- nou impuls, doncs, per a fer ara “vida nova” en les coordenades de
l’evangeli.
Tots
ens vestirem, ara per ara, de “catecúmens” (iniciats o reiniciats,
segons sigui, allà cadascú) per acompanyar i/o ser acompanyats per Jesús com a
mestre interior personalitzat en el camí del nostre viure, i del seu mestratge.
Tot
l’evangeli altra volta en eclosió floral (heu vist ja els ametllers
florits?): de néixer poncella i l’anar alleugerint pètals i fer del botó, en
transfiguració interna, un fruit en calmosa i esparançada maduració... Crec que
la imatge de la floració és prou vera i bella com per poder-nos posar a fer un
acompanyament singular de Jesús en tots els sentits de l’expressió, a fi de
poder significar i obrar aquest canvi (convertiu-vos, metanoia) i acompanyament
singular que insistentment se’ns demana justament en aquests dies quaresmals.
(Tingueu present el missatge del papa Francesc estimulant-nos a “maduració”
cristiana, i millor, evangèlica que porta per títol:”El mal s’escamparà taant,
que l’amor de molts es refredarà”). Invitacions a posar-nos en camí o bé a
intensificar aquest pelegrinatge que fem, potser però mancats de “nous
al·licients” que portin novetat i el gust saborós que d’aquesta se’n deriva.
Ser “renascuts”: nova imatge prou evangèlica d’encetar la vivència i la sensació
d’un successiu naixement. Només anotar el passatge de la conversa sigilosa d’un
Nicodem que cerca precisions sobre la seva persona i que descobreix de la mà
del Mestre que un pot néixer de nou, si Déu li porta a experimentar-ho. Preguem
Déu que ara sigui aquesta bona hora per a tu i per a mi. D’acord? Anem
endavant...
Totes
les històries bíbliques de la relació de Déu en i amb nosaltres van precedides
per una implicació de Déu en la nostra vida. D’això, en termes de poble, se’n
diu Aliança. A nivell singular, de la
relació interpersonal de cadascú amb Déu, se’n pot i ben dir expressivament aliances, bescanviades. Aquí aquest
gloriós amor- fidel o, si voleu millor, aquesta fidelitat en l’amor es fa
en un inter-amor que és creatiu i renovat en les petites mostres que
s’intercanvien “dos amors”, que viuen una mina d’aprofundiments i
manifestacions tan subtils, que bé se’ls podria aplicar allò de que la mà dreta
es faci anònima per a la mà esquerra de l’altre. Amor, igual a avançament,
anonimat, agraïment i la dolçor que en resulta. No, mai per mai, romanticisme;
no és gust fat sinó plenificador; mai serà petit. Honor a qualsevol bri d’amor!
Cosa seriosa, a tot ser-ho, tota mostra d’amor, per mínim que pugui semblar,
vàlga’m Déu!
Tornem
a la imatge de l’ametller en plena florida. L’amor és faneròguem; necessita
manifestar-se, obrir-se. Cada flor de l’ametller, tot i néixer en florida conjunta, és singular
en la seva singularitat. Som persones i com més ens en “sentim”
personalitzadament , més flor única som. Cal destacar la bellesa de la unitat
solemne de cada flor, entre les mil flors que s’obren als primers aires
primaverals...
Ai
que me n’he anat massa lluny i hem d’aterrar en les significacions en cada
persona, lloc i moment! Aquests –persona, lloc i moment- són indestriables i
novedosos de per sí, oh sí... Empalmem,
doncs.
Déu,
sempre, sempre és qui obre camí com a pro-motor en l’entramat de l’amor, i és
Ell qui en porta la iniciativa; i en cadascú un hi troba la petja antecedent de
la presència i de l’acció divines. Què més encertat que ho visquem com una aliança personal des del moment en que
en vàrem prendre “consciència”: des de la primera oficialització en
ser-batejats o en saber-nos-en, de batejats. Déu està invariablement a favor
nostre, de cadascun. Déu i jo (o tu,
tant se val!) portem els anells, les aliances
bescanviades –això és gràcia pura!- i sabem que Ell és per a cadascú l’amor fidel per definició i per
dilecció. Déu no tira mai enrere. Com a
company de ruta no deixarà mai de fer-nos costat; en cas necessari acompassarà
el seu pas al meu, cansí i penat; i així tindré estímul i alè per a les meves
fatigues posteriors...
Seria
bo de poder materialitzar la pròpia aliança com Ell ho fa i consta en
múltiples “esdeveniments”: l’arc de sant Martí (Noé), taules de l’Aliança
(Èxode), naixement (Glòria a Déu: estol d’àngels), bateig en el Jordà /aquest
és el meu fill predilecte), transfiguració (escolteu-lo), eucaristia (feu això
en memòria meva), passió i mort, resurrecció (nova i eterna aliança) I altres
en la vida de Jesús. I en nosaltres: memorials en el baptisme, confirmació i en
moments epifànics concrets que cadascú se sap i, de ben segur que tenim
memoritzats com punts excels de trobada amb Déu. Arres que un té escrites
i ben dibuixades amb amor rebut i donat en el propi llibre de la vida.
No
comencem pas amb una Quaresma de via estreta, que pugui denotar una poquedat
d’esperit i de minsa espiritualitat. Ambicionem una Quaresma magn-ànima, que
propiciï allò que litúrgicament se’n pugui dir la “pràctica o exercici
quaresmal”.
Hem
de saber traduir al nostre ara el tercet bíblico-litúrgic: “dejuni, pregària,
almoina”. Potser ens podria ajudar veure les possibles i plausibles
assimilacions amb les virtuts teologals: fe, esperança i caritat i/o bé en les
anomenades virtuts cardinals: temprança, prudència, fortalesa i justícia. Què
bé que intentéssim quadrar-les unes amb altres! Segur que poden donar joc
durador fins a la Pasqua, que és la meta-meta a aconseguir amb l’acompanyament
mutu (Déu en nosaltres i nosaltres en Déu), com dèiem, acompanyament que exhali
una novetat insospitada.
La
Bona Nova que Jesús predicava i segueix fent-ho, que entri en mi i accentuï la
novetat de la meva vida de fe. “Ha arribat l’hora” (i és ara com a invitació
persistent). “I el Regne de Déu és a prop” (és tota la jugada en ple,
immediatesa, insistència). “Convertiu-vos” (atenció a la col·lecta que indica
el sentit ple i pregon del que demana com a pregària de tots i de tota la Quaresma:
“Déu, feu que les celebracions anyals de la santa Quaresma ens siguin
profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l
d’acord amb les seves exigències). “I creieu” (tot en l’àmbit de la
FE-CONFIANÇA, tot el més possible; aquí hi trobarem el goig de una nova
novetat). “En la Bona nova” (és a dir en Jesús, el company de ruta, viscut de
fit a fit, intercanviant-nos una vegada més els anells de fidelitat)
Bona, nova Quaresma d’enguany!
Diumenge Primer de Quaresma,
18 de febrer del 2018 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada