I EL
RECONEGUEREN
Estem
vivint tota una setmana tan esplendorosa, tan plena de RESURRECCIÓ i ho fem
així expansivament, perquè no ens hi cabia la celebració de la Pasqua en només
un sol dia. Nosaltres, els que tenim el goig de la fe, anirem fent del “cada
dia” un exercici de Resurrecció i de Vida, a fi de que, tot i gaudint-lo,
l’anirem manifestant com a veritable “resurrecció” de la nostra pròpia vida.
Tot se’ns torna Pasqua si aconseguim saber “re-conèixer” Jesús, ara com a Fill
de Déu, no tan sols com a Fill de l’home: “Senyor meu i Déu meu”. Feliços els
qui com Tomàs hem passat de la tossuda incredulitat a la inesperada joia de
creure en Ell. Ai, bon Tomàs, ets molt semblant a nosaltres, tardans a entrar
en la certesa d’un re-coneixement de Jesús per la FE. Benaurat el teu no voler creure
per poder després veure Jesús, meravellosament ressuscitat, d’una manera
definitivament nova. Entomo, Jesús, la teva recriminació. Perquè m’has vist,
Tomàs, has cregut? “Feliços els qui creuran sense haver vist!”
En
aquest “exercici” de fe-amor anirem
empeltant en la soca del nostre home vell el rebrot de la vida nova, la de
Jesús ressuscitat. Oh, possible primavera permanent; no serà “un fet” o una
nova realitat, fins i tant que no retrobem Jesús “en resurrecció”. No és el
coneixement del Jesús al que hem tingut accés al llarg i ample de la seva vida
moridora. L’hem de re-conèixer com a
Ressuscitat, com a “aparegut” en Vida Plena, com a Fill primogènit del Pare,
com ho creu finalment Tomàs per
nosaltres: “Senyor meu i Déu meu”.
Fem una repassada per la litúrgia
de la Setmana de Pasqua:
* Dilluns
(de Mateu): “Jesús els sortí al pas, i les saludà, dient-los: “Déu vos guard”. Elles se li abraçaren als peus
i l’adoraren. A Galilea em veuran”.
* Dimarts
(de Joan): “Li diu Jesús: “Maria”. Maria es gira i li diu: “Rabuni!”, és a dir: Mestre!” Corre, deixa’m: A peus de Jesús
com tantes vegades... Ves a trobar els
meus germans. Pujo al meu Pare que és també el “vostre” Pare”.
* Dimecres
(de Lluc): “Si que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure... Posat a taula, prengué el pa,
digué la benedicció, el partí i els el donava. En
aquell moment se’ls obriren els ulls i el “reconegueren”. Què n’és de difícil obrir el ulls de la fe. Noteu dues expressions
que han passat: o a la litúrgia salmòdica:
“Realment el Senyor ha ressuscitat. Al·leluia!”, o al partir el pa: símbol tant de l’eucaristia com de la reunió pasqual
a taula amb els deixebles, ja des de bon
principi: Comunió i memorial per excel·lència en el Ressuscitat i entre els
germans. Oh, Eucaristia dels
millors reconeixements!
* Dijous
(de Lluc): “Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria no acabaven de creure-ho... Llavors els va obrir el ulls
perquè comprenguessin. Vosaltres en sou testimonis”.
* Divendres
(de Joan): “És el Senyor”. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor”.
* Dissabte
(de Marc): A Maria que els digué que Jesús vivia, no la van creure. Als dos que se’ls aparegué com un desconegut,
tampoc els van creure. En reunir-se
amb ells a taula (!) els reconvé pel seu persistent no re-coneixement. Amb tot, els diu: “Aneu per tot el món i
prediqueu a tothom la Bona Nova”.
* Diumenge
(de Joan): “Arribat el diumenge finalment cregueren. Tomàs fa de contrapunt. “Si no veig. Si no fico...”
Vuit dies més tard hi ha l’escena de Tomàs.
“Feliços els qui creuran sense haver vist”.
La
litúrgia ens ha preparat per fer un re-coneixement
de Jesús, perquè en la Resurrecció es fa palesa la glorificació; i és i no és
el Jesús conegut en vida, segons la convivència narrada pels sinòptics. Faria
una excepció per a l’evangelista Joan, que sempre ens el presenta gairebé com
gaudint de vida nova, tant i tal és la seva presència i acció que ja trasllueix
en vida esplendors pasquals. A cada capítol del seu evangeli, Joan, ens demana
de fer un acte de fe. Sigui com sigui i fent aterrar la nostra Quaresma en la
finalitat que explicitàvem, allà dies quaresmals, d’endinsar-nos en el misteri de Crist, ara ens convé obrir
pàgina de re-coneixement. És el Jesús
de la fe, perquè és un coneixement nou, com a ressuscitat: “Senyor meu i
Déu meu”.
Aquests
dies hi he pensat molt. Com és que als deixebles els costa tant de creure en
Jesús? Ells tenien “pàgines viscudes” amb ell. Sabien –o havien de saber,
millor dit!- que havia de ressuscitar. En puc dir: sabien que, però de cap manera podien sospitar el com. Això darrer és només objecte de fe. Havien de “rebobinar” i
els sortien imatges ben diferents del que era ara el seu re-coneixement. Jesús ressuscitat és sempre novetat. Igual, però tan diferent! El Jesús de la fe se’ns mostra a
ulls clucs, perquè tot plegat va més enllà d’una visió ocular, sinó -no sé com
dir-ho- visió de fe. Sense ni sospitar-ho havíem dit que volíem conèixer més i
més el misteri de Crist i ve’t-aquí
que Jesús està més enllà, com Déu mateix més enllà de tot nom, tal i com ens hi
va endinsar Gregori Naziancè en aquesta pregària única:
“Oh
vós, el més enllà de tot,
com
us puc anomenar amb un altre nom?
Quin
himne us puc cantar?
Cap
paraula no us pot expressar.
Quin
esperit us pot abastar?
Cap
intel·ligència no us pot concebre.
Només
vós sou incognoscible,
car
tots els pensaments han sortit de vós.
Tots
els éssers us celebren,
els
qui parlen i els qui són muts.
Tots
els éssers us fan homenatge,
els
qui tenen intel·ligència i els que no en tenen.
L’universal
desig, els clams de tots,
tendeixen
cap a vós.
Tot
el que existeix us prega,
i tot ésser que sap llegir en el
vostre univers
us
fa pujar un himne de silenci.
Només
en vós fan estada totes les coses.
Tot
va cap a vós en un mateix impuls.
Vós
sou el fi de tots els éssers, vós sou
únic.
No
sou un ésser sol, però tampoc no sou un conjunt:
vós
teniu tots els noms, com us podria anomenar?
Vós
l’únic a qui no podem anomenar,
quin
esperit celestial penetrarà el vel
que
hi ha més enllà dels núvols?
Tingueu
pietat, vós, el més enllà de tot;
com
us podríem anomenat amb un altre nom?
Jo
sé que ens heu fet el do de retrobar-vos, de reconèixer-vos una i mil vegades,
amb el temor i ensems la joia desbordats, com els apòstols i sobretot com les
admirables dones missatgeres de “re-coneixements” (ara també en el sentit
d’acció de gràcies). I sobretot com Maria Magdalena que només amb la vibració
de dir-li el nom la vàreu trastocar de fe amorosa i us feu una llaçada als peus
amb els braços i una adoració d’allò més eucarística. Doneu-me la fe amorosa d’ella!
Feu-me eucarístic de dalt a baix. Quina intensitat de vida, de presència en
l’accció de rompre el pa! Ja la devoció popular sap més que nosaltres plens de
teologies i de cristologies, amb una fe encara novella o encara per fer...
Aquell deliciós “Senyor meu i Déu meu”.
Vull
ajuntar les dues aclamacions que us fem, encetada eucaristia en consagracions: Misteri
i sagrament de la Fe:
“Anunciem
la vostra mort,
confessem
la vostra resurrecció.
Esperem
el vostre retorn, Senyor Jesús”.
“Salvador del món, salveu-nos,
vós
que ens heu alliberat
per
la vostra creu i la vostra resurrecció”.
Feu
que us busqui, que us trobi, que us re-conegui ressuscitat, que us visqui, que
us testimoniï, que us estimi amb la fe més esplendorosa que em surti del cor i
de l’ànima. Feu-me viure la fe pasqual en el cada dia, en com més moments
possibles, millor. “Tard us he trobat,
tard us he estimat”. Ai, Agustí meu!:
“Senyor,
vull cercar-vos tot invocant-vos
i
invocar-vos tot creient en vós:
perquè
ens heu estat predicat.
La
meva fe us invoca, Senyor,
la
fe que m’heu dat,
que
m’heu inspirat per la humanitat del vostre Fill.
Qui
em donarà de reposar en vós?
Qui
em donarà que vingueu en el meu cor
i
l’embriagueu,
a
fi que jo m’oblidi dels meus mals
i
abraci l’únic bé meu, que sou vós?
(sant
Agustí. Confessions)
“Senyor,
que comparteixes el teu Pa i el Vi,
amb
els qui tu coneixes i tens com amics,
nosaltres
estimem aquest gest teu i el teu do:
en
tu trobem la vida, Jesucrist Senyor”.
Diumenge II de
Pasqua, 23 d’abril de 2017. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada