RESURRECCIÓ(NS),
MISTERI(S) DE LA NOSTRA FE
“Jesús
de Natzaret amb la seva Paraula, amb els seus Gestos i amb tota
la seva Persona revela la misericòrdia de Déu”, escriu Francesc només
començar el text de la Butlla en la què ens invita a sempre -però insistentment
en aquesta Setmana Santa Jubilar- a obrir-nos a la MISERICÒRDIA. En aquest text,
tal com s’indica en nota a peu de pàgina,
hi ha una cita del Vaticà II, que jo vull portar a consideració, perquè
explicita tota la visió que tinc de que Jesús ens va redimir amb tota la seva
vida, no solament amb la passió, mort, amb la seva creu, tot i el seu realisme
i la plètora de significacions que comporta. Llegeixo a la Constitució
Dogmàtica sobre la Revelació Divina: “Després que Déu ha parlat moltes vegades
i de moltes maneres per mitjà dels profetes, “aquests darrers dies ens ha
parlat a nosaltres per mitjà del
Fill”, perquè envià el seu Fill, el Verb etern que il·lumina tots els homes, a
fi que visqués entre ells i els manifestés els secrets de Déu. Jesucrist,
doncs, el Verb encarnat, home enviat als
homes, diu les paraules de Déu i acompleix l’obra de la salvació que li confià
el Pare. Jesucrist, doncs, veure el qual és veure el Pare, amb la seva total
presència i manifestació personal, amb paraules i obres, amb senyals i
miracles,i, principalment, amb la seva mort i resurrecció gloriosa d’entre els
morts, finalment enviant-nos l’Esperit de la veritat, acabà la revelació i
confirmà, amb el testimoni diví, que Déu viu amb nosaltres per alliberar-nos de
les tenebres del pecat i de la mort i ressuscitar-nos per a la vida eterna” (n.
4)
Endinsem-nos-hi:
Sempre he cregut que tota la vida de Jesús tenia aquest sentit de globalitat,
de ser “un tot u”: encarnació- nativitat- vida privada- vida de missió per al
Regne- mestratge- fets meravellosos- passió- mort i -resurrecció. Aquesta
densitat regeneradora, reconfiguradora, redemptora, conversió noatra en fills
de Déu, ho era tot en tots. No convé parcel·lar la vida de Jesús, el seu
missatge i la seva obra de fer emergir l’home Nou. D’Ell ens afecta tota la
persona, el seu pensament, els seus sentiments, les seves expectatives envers
cadascú. Ell, fet igual a nosaltres per tal de poder-nos aproximar, compartir
trets humans (en tant, semblant a nosaltres, i tan llunyà, tan diví al mateix
temps, amb capteniments singulars reconeguts per la bona gent, pels seus
oients, possibles deixebles: (“ningú no havia parlat i fet com Jesús”!). Ell
fill d’un fuster, Jesús de Natzaret, veí, company de fatigues i no obstant Déu
i Home vertaders. La seva biografia no s’explica per l’abundància de
referències sinó concentrant-la en
l’essencial, tal i com la narra Pau als filipesos: “Tingueu en vosaltres
els mateixos sentiments que tingué el Crist Jesús, el qual, essent de condició
divina, no cregué haver-se d’aferrar gelosament a la seva igualtat amb Déu,
sinó que s’anorreà (es féu res) prenent la condició d’esclau, esdevingut
semblant als homes...” Tot en el seu viure té llavors de vida més plena, Vida que
després s’expandirà i ens en farà partícips. No podem separar i compartimentar la
Setmana entera, ressaltant-ne només Dijuos Sant, Divendres i la Vetlla i
Diumenge pasquals: resseguiu tots els fets que subratlla la litúrgia de cada
dia de la setmana, a partir del capítol 19, des del verset 28 (de Lluc) en
endavant i veureu moltes més actuacions que són –l’altre dia en digué la
“passió apassionada” en un sentit més ampli, que crec que avala que la missió
de Jesús no queda circumscrita en la passió en sentit estricte, sinó embolcallant
tota la seva vida. També vaig expressar, amb tot el respecte degut, que el Via
Crucis era només una, si voleu, venerable devoció, però la vida de
Jesús, tota ella, narrada in extenso, és Paraula
de Déu. I em sembla que potser ens hem deixat portar pel sentimentalisme
més que per la percepció dels sentiments profunds de l’ànima de Jesús. Això
suposa una immersió en la espiritualitat, en les vivències, en com vivia Jesús
tot el tràfec de la seva vida: decepcions, mals entesos, trampes dels fariseus,
dels poders religiosos dominants dels
seus “antagonistes”. La seva intimitat en les pregàries a cor obert que tenia
amb el Pare. Que no les sabrem mai, però que ens en queden constància com a
fets freqüents. Així llegeixo en Lluc, que és l’evangelista d’aquest Any
Litúrgic en el capítol 21, verset 37: “De dia ensenyava al temple, però després
sortia per passar les nits a la muntanya anomenada de les Oliveres; i tot el
poble, de bon matí, anava al temple per escoltar-lo”.
Tot
això es magnifica amb aquests capítols de Joan, que ens permeten una immersió
en el cor efusiu, tendre, afectuós de Jesús, que us he invitat a seguir aquests
dies des del capítol 13 - 17: rentada dels peus de tots els deixebles;
invitació a seguir-lo pas a pas, donant, així com en una paràbola viscuda en
vosaltres, és a dir en el vostre llegir atentament, donant, dic, a entendre quin
és el sentit de la seva vida i missió. Segueixo llegint: Denuncia la
traïdoria d’un d’ells; la desvelació a Joan i Pere de que és Judes qui portat
per Satanàs el “vendrà” per una quantitat irrisòria. Trair i vendre: no podia
baixar més en la indignitat, ¡com la veuria Jesús en la seva decepció profunda,
quan més endavant en les paraules de comiat i de consol arribarà a dir al Pare
que els ha conservat i n’ha tingut cura de tots, excepte l’home de la perdició.
Era de nit, diu concisament Joan. Anuncia que serà glorificat pel Pare, havent
acomplert la seva missió d’estendre el Regne de l’Amor del Pare. Els diu que
més endavant els vindrà a recollir per a fer-los participants de la mateixa
glorificació actuada ara dins de poc en Ell. Els dóna un manament nou que serà d’identificació significativa: “fillets,
(quina expressió més dolça!), estimeu-vos els uns als altres com Jo us he
estimat”. Pere surt amb una estimació massa carregada de primarietat. Jesús li
ha de dir que en comptes de “donar la vida” per Ell, el negarà repetidament...
Ja
en la triada dels capítols més intensos de tot l’evangeli de Joan, del 14 fins
al 17 inclusiu: paraules de comiat i de consol. Promesa de l’assistència de
l’Esperit Sant, el Protector, enviat pel Pare en nom seu, Ell us ensenyarà
totes les coses i us farà recordar tot el que us he dit (quines evocacions tan
segures, tan amades, tan pregones, tan enamoradisses...”). Després venen les
paraules del comiat més impressionant que mai, mai s’hagi pogut viure.
Hi
ha a continuació com un parèntesi que s’inicia en el capítol 15 i es perllonga fins
al 17 inclusiu, amarat de la revolució de l’afecte i tendresa i fa que
entris en contemplació filial, fraterna, exquisida, com un perfum de primavera
-jo no sé com ponderar-la -només s’hi adiu amb el silenci en el fluir d’uns
sentiments sempre nous. És l’Ànima Christi, vivifica me; cordis Cristi salva
me... Segueixen els capítols 16 i 17. Paladegeu-los, assaboriu-los, deixeu-vos
prendre per la proximitat espiritual que s’hi viu; quedeu-vos-hi... Aleshores
estareu promptes per viure la Passió des de dins de Jesús. Veureu de seguida
que tindrà un to diferent: és l’exaltació de Jesús com a Rei i Senyor de
cadascú de nosaltres. Viureu anticipadament el goig de la Resurrecció com un
ramell de misteris de goig, de llum, de passió gloriosa i de Resurrecció amb
Jesús fet Senyor de tot el cosmos. “Com a Rei universal i etern: Regne de
veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i
de pau” (prefaci de Crist Rei, coronament de l’Any litúrgic i cloenda de l’Any
Sant de la misericòrdia).
“Que
la Quaresma d’aquest Any Jubilar sigui viscuda amb major intensitat, com a
moment fort per a celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu”. “Misericordiosos com el Pare és el
“lema” de l’Any Sant. En la misericòrdia tenim la prova de com Déu estima. Ell
ho dóna tot de si mateix, per sempre, gratuïtament i sense demanar res a canvi.
Ve a ajudar-nos quan l’invoquem. És bonic que la pregària quotidiana de
l’Església comenci amb aquestes paraules: “Sigueu amb nosaltres, Déu nostre.
Senyor, veniu a ajudar-nos” (salm 70, 2), l’auxili que invoquem és ja el primer
pas de la misericòrdia de Déu envers nosaltres. Ell ve a salvar-nos de la
condició de debilitat en la qual vivim. I el seu auxili consisteix a
permetre’ns captar la seva presència i proximitat. Dia rere dia, tocats per la
seva compassió, també nosaltres arribarem a ser compassius amb tothom”.
(Francesc)
Una
pasqua reeixida, viscuda a ple, do gratuït de Déu Pare i que no quedi mai de
fer-nos veure i viure els misteris de tots els misteris: Crist Senyor
Ressuscitat i Ressuscitador.
Vetlla
pasqual i diumenge de pasqua de la Resurrecció del Senyor, 27 de març del
2016. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada